Arxiu d'etiquetes: Editorial: Alpha Decay

– Voltar per la Literatura – JAPÓN PERDIDO (🐌🐌🐌) d’Alex Kerr – 2018.08.11 (temp. 17/18 – llibre nº 048)

JAPÓN PERDIDO d’Alex Kerr – (temp. 17/18 – llibre nº 048)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

JAPÓN PERDIDO és un llibre barreja de memòria personal, assaig sobre la cultura japonesa i guia de viatges. Un llibre nascut d’una obsessió de l’autor pel Japó ancestral, un llibre que retrata una societat en extinció i al mateix temps ens explica l’evolució de les societats en Extrem Orient, abandonant les tradicions pròpies per acollir les alienes i abandonant la delicadesa enmig de jungles de formigó.

Un llibre que transmet una immensa nostàlgia per una cultura en retrocés.

JAPÓN PERDIDO ens parla d’un poble que no és respectuós amb el seu passat i el seu entorn natural i que s’encamina a la destrucció de la naturalesa, l’arquitectura tradicional, les antiguitats i les tradicions. Una societat que imparteix una educació sense emocions i on és bastant difícil establir relacions d’amistat, en edat adulta.

L’autor, fill d’un militar nord-americà va tenir la fortuna de conèixer Japó a mitjans dels seixanta, quan ell encara era un nen, i mai ha pogut oblidar la bellesa d’un país embolicat en el misteri de la boira de les seves valls. Va descobrir la vida rural, el secretisme sintoista, els jardins zen de Kyoto, els tatamis, la cerimònia del te, el teatre Kabuki, la cal·ligrafia, els mandales …  

Les seves visites posteriors van fer augmentar el seu interès per un país en el qual viu des de 1977 i on ha desenvolupat un treball de recuperació i conservació del vell Japó, per evitar, en el possible que la modernitat acabi amb el que queda de la tradició. Ha treballat en programes per a la restauració de cases rurals, i ha fomentat el cultiu d’arts com la cal·ligrafia o el teatre Kabuki. Ha dedicat bona part dels seus recursos al col·leccionisme d’art i objectes tradicionals japonesos.

Japón perdido va ser escrit en japonès en 1993 i va ser guardonat amb el premi Shincho Gakugei al millor assaig de no ficció en 1994. El mateix Kerr el va revisar i traduir a l’anglès en 2015. La traducció al castellà l’ha realitzat amb molta cura, Núria Molines.

Continua llegint