Arxiu d'etiquetes: É na terra não é na lua

– Cinema – É na terra não é na lua (***+) – filmoteca de Catalunya

ÉS A LA TERRA, NO A LA LLUNA

Ahir diumenge 10/06/2012 i d’una manera improvisada, varem tornar a la Filmoteca de Catalunya per tal de veure un documental de més de 3 hores de durada, dins del cicle “Portugal convida”; és un tipus de cinema que cada vegada ens agrada més i si és com en aquest cas, com si és tractés d’un viatge a un lloc desconegut per nosaltres, llavors resulta quasi indispensable la seva visió.

Es tracta de “É na terra não é na lua“; la traducciò del titol al català … “És a la terra, no a la lluna”(***+).

Guanyador del gran premi en el “Doclisboa 2011” i un esment especial del jurat en el Festival de Locarno 2011, el documental del jove Gonçalo Tocha proposa a l’espectador una intensa i perllongada estada a la illa de Corvo, a les Açores.

El 2007, un càmera i un tècnic de so arriben a Corvo, l’illa més petita de l’arxipèlag de les Açores, el lloc més inaccessible d’Europa, al bell mig de l’Atlàntic. És una roca de vint-i-quatre quilòmetres quadrats, amb el cràter d’un volcà i un poblet de 440 habitants.

Corvo (en portuguès Ilha do Corvo, és a dir, ‘illa del corb‘) és l’illa més petita de l’arxipèlag de les Açores, Portugal, estant situada al grup occidental d’illes, al nord de l’illa de Flores. L’illa ocupa una superfície de 17,13 km ², amb 6,5 km de llarg per 4 km d’ample. Dista de l’illa de Flores, 6 milles nàutiques.

L’illa està formada per una muntanya volcànica extinta, el Monte Gordo de 770 metres d’altura. Els habitants van viure en un gran aïllament durant molts segles, i durant l’hivern no hi ha connexions marítimes regulars amb Flores.Amb l’inici del trànsit aeri el 27 d’abril del 1972 els habitants van començar a sentir-se menys aïllats del món.

El documental plasma la fascinació del cineasta per aquesta microsocietat integrada en un paisatge espectacular i apartada i preservada de tot ─fins i tot de la història─, i per a la qual el temps sembla no haver passat. El film es desplega com un diari de bord i acaba sent un patchwork de descobertes i experiències que segueix els costums i rituals d’aquesta civilització. Dividit en 15 capítols, combina el document antropològic, la literatura, arxius perduts i històries mitològiques i autobiogràfiques.

Continua llegint