Feia força temps que no fèiem una passejada aprofitant la gran quantitat de propostes de visites guiades per la nostra ciutat, Barcelona; fa pocs dies, dins de l’espai de l’espai del subscriptor del diari ARA, vaig veure una que em va cridar l’atenció, ja que era una visita que bàsicament recorria l’Avinguda del Tibidabo, que està tan sols a uns 300 metres de casa nostra; moltes vegades, com podeu imaginar, hem caminat per aquesta Avinguda per tal d’anar a fer algun anàlisi clínic, o bé per menjar al restaurant “El Asador d’Aranda”… o visitar una i un altra vegada el CosmoCaixa, però moltes més hem passat ràpidament amb el cotxe anant cap a casa; queda lluny l’època en què de petit, pujàvem amb il·lusió al parc d’atraccions Tibidabo, utilitzant el tramvia Blau per pujar fins a l’estació del Funicular. El cert és que el més proper, potser és el més desconegut, i ens va picar la curiositat de conèixer la història d’aquesta avinguda.
El títol d’aquesta ruta guiada es “ Dr. Andreu versus Eusebi Güell, la ciutat jardí que sí va triomfar”.
Pel que sembla durant la primera dècada del segle XX, van haver dues iniciatives d’urbanització del que volien arribar a ser “ciutats jardí”, amb cases o mansions rodejades de jardí per l’alta burgesia catalana, al que llavors eren les afores de la ciutat.
Per una banda el Dr. Andreu (el creador de “Pastilles del Doctor Andreu”, contra la tos, molt populars a la seva època, que es van comercialitzar a escala mundial); aquest prohom va iniciar la urbanització de l’Avinguda Dr. Andreu (ara coneguda com Av. Tibidabo), i tota la seva àrea d’influència. Va triomfar ràpidament, sobretot perquè va tenir en compte planificar el transport públic a la zona, per accedir amb facilitat, en el que ara es coneix com el Tramvia Blau, i també l’inici de l’actual parc d’atraccions del Tibidabo. La seva influencia, va provocar que molts burgesos, establiren la seva residencia a la zona o bé en tot cas una segona residencia per l’estiueig. Els barcelonins de a peu, també van acceptar de bon grat que aquesta avinguda, fos des d’aquell moment, el camí natural per accedir a la muntanya del Tibidabo.
Per l’altra banda el conegut comte Eusebi Güell, va encarregar a l’arquitecte Antoni Gaudí, la urbanització d’una altra “ciutat jardí”, ara conegut com el Parc Güell; aquesta segona urbanització va resultar un estrepitós fracàs, ja que a banda de la casa que es va construir el mateix arquitecte, per tal de controlar les obres, únicament es va arribar a vendre dues parcel·les, en la que ara es poden veure les dues úniques cases construïdes, de les 60 prèviament previstes.