Arxiu d'etiquetes: Dora Cantero

– Mostra d’Igualada – Teatre infantil – ROIG PÈL BOIG – Teatre de l’Aurora (🐌🐌🐌🐌) – 2018.04.13 (temp. 17/18 – espectacle nº 248)

ROIG PÈL BOIG (temp. 17/18 – espec. nº 248)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres vam fer cap a la 29a edició de La Mostra d’Igualada, mostra a la que no havíem tingut ocasió d’anar-hi en cap de les edicions anteriors. La fira d’enguany proposa als nens, joves i famílies fer-se preguntes a través de les arts escèniques. Una fira que ha lluitat contra la pluja i ha tingut lloc del 12 al 15 d’abril reunint 53 companyies en un total de 104 representacions.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ROIG PÈL-BOIG és la primera de les quatre propostes a les que hem pogut veure entre divendres i dissabte. Un espectacle de titelles dirigit a infants a partir de 6 anys.

Una estrena absoluta de la companyia Mimaia Teatre,  on el protagonista del muntatge és un nen amb els cabells vermells i desordenats, en Roig Pèl-Boig, que treballa a les mines de carbó de Mai Més.

El carbó que troba Roig il·lumina el món de fora, un lloc idealitzat on somia escapar algun dia per poder mirar la lluna. Però al món de fora la llum no deixa que es vegin les estrelles i a ningú sembla importar saber d’on ve tot el carbó.

Dora Cantero i Mina Trapp conformen la companyia Mimaia Teatre i ambdues són actrius i manipuladores de titelles. Creada l’any 2008 la companyia intenta expressar la seva forma de veure el món a través del teatre d’objectes i les titelles.

Dora Cantero és la responsable de la dramatúrgia i la direcció en tant que Mina Trapp és responsable de la part musical i dels titelles.

Continua llegint

– Teatre – NÀUFRAGS – Lluís Danés (🐌🐌+ 🐚) – Mercat de les Flors – 10/01/2016

L’atzar va voler que aquest passat diumenge poguéssim anar a veure dos espectacles basats en la manipulació de titelles a escala humana i que es representaven a escassos 200 metres un de l’altre. Aquesta circumstància aliena a nosaltres, ens va donar l’opció de poder comparar molt fàcilment la diferència de qualitat entre els dos … o el que no és el mateix, el que a nosaltres ens va transmetre com espectadors cada un d’aquests dos espectacles.

El primer, és aquest “NÀUFRAGS” de Lluís Danés al Mercat de les Flors, amb l’enorme sala MAC gairebé plena…. i que a nosaltres,  ja us avanço, ens va decebre força; l’altre, “DON JUAN …” de Miquel Gallardo, representat al Teatre La Vilella, que novament ens va tornar a fascinar, encara que malauradament érem tan sols una desena d’espectadors, segurament per la impossibilitat econòmica d’efectuar un acurat màrqueting des de les sales de teatre petites; d’aquest darrer espectacle en parlarem en un pròxim apunt.

Naùfrags - Mercat de les Flors 1

Val a dir que la posada en escena de “NÀUFRAGS” és si mes no, força espectacular i compta amb forces mitjans per què així sigui; una escenografia que es basa en una mena d’embarcació mig destrossada per la fúria del mar al ben mig de l’enorme escenari de la sala MAC; al seu voltant un mar amenaçant amb onades de plàstic negre, mogudes per uns canons d’aire que a vegades destorben amb el seu soroll i ens fa mal bé l’audició de la música que s’interpreta en directe des de dos pianos situats a banda i banda de l’embarcació.

Continua llegint