Arxiu d'etiquetes: DMITRI XOSTAKÓVITX

– Dansa – BOLT (Cargol) (*****) de Dmitri Xostakóvitx – Bolshoi Theatre (medici.tv) – 07/02/2014

bolt-dmitri-shostakovich - cartell

Aprofito la tarda de divendres, que no treballo…. oe oe oe !!!, per fer una relaxació total en una tarda que per casualitats de la vida esdevé culturalment 100% russa.

Primer veig en directe la retransmissió de la inauguració dels XXII Jocs Olímpics d’hivern, que es disputen a la ciutat de Sotxi (Rússia). Aquesta és la segona vegada que uns Jocs Olímpics es realitzen en terres russes després de la celebració dels Jocs Olímpics d’estiu de 1980 a la ciutat de Moscou, en aquells moments capital de la Unió Soviètica i avui dia capital de Rússia.

A continuació i a traves de la cadena Medici TV a la que estic subscrita, veig aquesta producció de dansa, que es va gravar l’any 2005 al Teatre Bolshoi de Moscou. Es tracta de BOLT del compositor Dmitri Dmítrievitx Xostakóvitx.  El curiós del cas, és que la paraula BOLT si la traduïm del rus, vol dir CARGOL, encara que crec que no es refereix als cargols dels que faig col·lecció, i mes aviat es tracta d’un CARGOL de ferro per unir mitjançant una rosca dues parts d’una maquinaria.

Dmitri Dmítrievitx Xostakóvitx (en rus: Дми́трий Дми́триевич Шостако́вич) (Sant Petersburg, 25 de setembre de 1906 – 9 d’agostde 1975) va ser un compositor soviètic. Va tenir relacions difícils amb el règim, que va denunciar públicament la seva música el 1936 i el 1948. No obstant això, en públic es va mostrar lleial, prenent el carnet del PCUS en 1960 i arribant a ser membre del Soviet Suprem. Des de la seva mort, la seva actitud davant de la vida a l’URSS ha sigut tema de polèmica tant política com musical, discutint-se fins a quin punt hauria sigut un dissident clandestí, per bé que hi hagi acord pel que fa la seva obra artística, una de les més importants del segle XX en termes absoluts.

Continua llegint

– Concert – QUARTET CASALS (1 de 3) – (****) – L’Auditori sala de Cambra – 29/11/2012

Per MIQUEL GASCÓN

Desprès d’un any de fer-los el salt, ens retrobem amb el nostre estimat QUARTET CASALS, en una nova temporada en el que les retallades també han arribat, traient un dels 4 concerts dels que habitualment constava la seva temporada a l’Auditori.

Quartet Casals 1 de 3

De fet la temporada passada no varem assistir als seus concerts, perquè arriba un moment que tens que prioritzar la “inversió” en cultura i varem creure que havíem d’obrir-nos cap a altres propostes menys conegudes per nosaltres, com va ser el Palau100.

Teníem moltes ganes de retrobar als que segurament son els nostres musics de capçalera i no se ben bé si era que feia molt de temps que no podíem gaudir d’ells en directe o que el grup de corda encara ha millorat mes; el que si sabem és que va ser un concert inoblidable que hem estat molt a punt de classificar amb 5 estrelles.

.

El programa aquest cop va ser el següent:

1 – Franz Joseph Haydn (1732 -1809) –

Quartet de corda en Mi bemoll major op.33 núm. 2, Nob III: 38  – “La broma “ (*****)

No se si és que estàvem al ben mig de la fila 3, a tocar dels musics, o que feia molt de temps que no els veiem… però aquest primer concert ens va semblar meravellós i sublim. La perfecció al interpretar qualsevol peça et deixa sense ale.  Increïble de debò.

Continua llegint

– Concert – CONCERT INAUGURAL de l’OBC (****) – L’Auditori – 07/10/2012

Assistim al primer de concert de la temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya; ens retrobem amb un munt d’amics que teníem ganes de veure i tan sols per això paga la pena continuar estar abonats als concerts matinals dels diumenges.

Abans de començar a interpretar surt a l’escenari el director Pablo González i en un perfecte català ens fa un petit parlament de benvinguda a la nova temporada. Ell és asturià i realment amb el poc temps que porta a Catalunya, ens sorprèn amb la seva perfecta dicció…. chapeau !!!

En primer lloc tenim la interpretació d’un concert de BRAHMS i esperem molt, ja que serà interpretat per un dels pianistes considerats “millors del mon”. Es tracta de:

Concert per a piano i orquestra núm 2 en Si bemoll major, op.83 – Johannes BRAHMS (Hamburg 1833 – Viena 1897).

L’orquestra sona de meravella i el solista realment és bo, però ens esperàvem que sé jo… i a pesar de tractar-se d’un compositor que ens entusiasma com BRAHMS, el concert arriba a fer-se una mica llarg i en alguns moments avorrit. Crec que al solista Arcadi Volodos li passa alguna cosa… li falta quelcom… potser entusiasme… aquell Clic necessari per fer del concert un moment màgic.

És potser una sensació equivocada, perquè quant als 50 minuts acaba la seva interpretació és molt aplaudit tant per el public com per l’orquestra i es veu obligat a fer un petit bis.

Ja a la segona part tenim una petita peça d’un compositor català, ja establert a Londres des de fa molts anys; es tracta de BLAI SOLER….

Continua llegint

– Ascensor CAPUT i Concert PALAU 100 (12/13) – GEWANDHAUS ORCHESTER LEIPZIG (***+) – Palau de la Musica

Ahir 23 de maig de 2012, ens tocava concert del cicle PALAU 100 i directament al sortir de la feina ens palplantem a les guixetes del Palau de la Musica, mes d’un hora abans de començar el concert. Anem a pagar i recollir les entrades per els 13 concerts de la temporada vinent, del nostre abonament renovat per la temporada 2012-13.

A mes de tindre que “empassar-nos” i callar el vergonyós augment d’un 44% sobre la temporada actual, SI o SI, tenim que pagar tots els concerts i a sobre per avançat, sense possibilitat de fraccionament de pagament (com si es pot fer al Liceu i al Auditori)…. i es que van de “creguts” al Palau i tens que abonar TOT de cop, d’uns concerts que es celebraran a mes d’un any vista, de Setembre 2012 a Juny de 2013. Caldria potser fer alguna cosa per intentar associar-nos a traves de la Xarxa, per tal de fer pressió per obtindre millors condicions. Els aficionats a la musica clàssica no en tenim la culpa del que es va embutxacar el innombrable Millet.

Desprès del “”atracament” de les guixetes, ens asseiem a les graderies al costat de la nova entrada del Palau, i es que fa una temperatura super agradable.

Quant falta mitja hora per el començament del concert, entrem al edifici i ens dirigim als ascensors per tal de pujar al 2on pis amb comoditat….. i ohhhhh….. patapam !!! abans d’arribar a dalt l’ascensor es bloqueja al ben mig de dues plantes.

Som dins del ascensor 4 dones i 3 homes ben apretadets… ( i dos huevos duros !!!). En David l’ascensorista, ens diu que ell mai s’havia quedat tancat dins d’un ascensor, però intenta treure-li importància i calmar-nos…no passa res !!!. Ja sabeu que ridículs, petits i estrets que son els dos ascensors del Palau… i les cues que es formen cada dia de concert.

…i va passant el temps i als 10 minuts un senyor ja gran es comença a posar nerviós i blanc com si estigues marejat i comença a demanar explicacions al pobre ascensorista que no en te cap culpa…. que es perdrà el concert… que s’ofega…. que obrin la porta….que la tanquin… que truquin als bombers…. que sembla mentida que en un lloc public no tinguin mitjans d’evacuar immediatament, etc

…. cada cop fa mes calor i jo com puc em trec la jaqueta… cada cop costa mes respirar però l’Imma i jo fem broma per que el senyor gran es tranquil·litzi…. però es inútil perquè cada minut que passa es va posant mes i mes nerviós i això pot ser un perill perquè ens pot encomanar amb la seva actitud. Sentim veus afora…. poden obrir la porta corredora del interior del ascensor, però malauradament ens trobem que davant nostre tenim una pared de totxana vulgar i sense rematar…. fem broma sobre el “modernisme” del Palau no esta en tots els espais del edifici.

Una dona que esta tancada amb nosaltres no se l’acut res mes que explicar que a la seva escala una vegada es va trencar el cable del ascensor i va caure a plom amb la gent dins i que el sistema de seguretat el va frenar ja en el ultim moment … i que els bombers van trigar mes d’un hora per evacuar a la gent de dins….. el acabose !!!! Beneïda dona i els ànims que fa arribar al home que ja esta a punt de esclatar.

Continua llegint