Arxiu d'etiquetes: Diego Sinniger de Salas

– Dansa – IUanMI – Lali Aiguade (🐌+🐚) – Mercat Flors – Sala MAC – 2018.03.01 (temp. 17/18 – espectacle nº 210)

IUanMI (temp. 17/18 – espectacle  nº 210)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Teníem molta il·lusió per veure aquesta nova proposta, segon treball de llarga durada, de la Lali Ayguadé després de “KOKORO”, que vam poder veure també en el Mercat de les Flors, fa un parell d’anys.

Ens hem endut una gran decepció amb aquesta peça que té un gran component teatral. Estrenada al Temporada Alta, aquesta és la segona part de la seva trilogia sobre la transformació. Un espectacle que ens vol parlar del comportament de l’home davant la mort.

La peça mostra el contrast entre el que sentim en el nostre interior i el que vam mostrar per fora quan algú mor“, ha explicat la ballarina i coreògrafa. D’aquí el títol ‘you’, que es pot entendre com vosaltres o tu en anglès, i ‘mi’, jo. En aquesta peça el moviment i els gestos flueixen en una posada en escena molt teatral.

I és potser aquesta posada en escena la “culpable” de què no hem connectat amb l’espectacle gairebé en cap moment, ja que no hem copsat el que ens volia transmetre; però creiem que encara que la posada en escena és important en aquest espectacle, el que més ens ha decebut ha estat la seva coreografia, que a la fi és el més important en un espectacle de dansa i el que veníem a veure, malgrat els moviments dels ballarins, tècnicament perfectes en algunes de les seves escenes.

Continua llegint

– Dansa – KOKORO (🐌🐌🐌🐌) – Lali Ayguadé – Mercat de les Flors – Sala MAC – 23/01/2016

Tornem al Mercat de les Flors tan sols 6 dies després d’haver vist en el mateix espai un altre espectacle de dansa del nostre sempre admirat Sidi Larbi Cherkaoui; aquesta vegada tornem a veure una coreografia de Lali Ayguadé, a la que vàrem veure treballar fa poques setmanes a BÈSTIES, un espectacle de circ amb una participació seva que ens va fascinar.

Curiosament ara ella en aquest KOKORO (que en japonès significa ànima), no actua pas com a ballarina i es conforma en dirigir una coreografia creada per ella mateixa, en la que actuen quatre ballarins, que interpreten a quatre personatges a la recerca de la seva identitat.

Vàrem tenir la sort de coincidir amb el dia que es realitza una xerrada preparatòria prèvia a l’espectacle i escoltar a l’actor Jordi Oriol Canals…. i en aquest cas dramaturg d’aquest espectacle, el que segons ell, la Lali havia volgut expressar amb la dansa; aquesta col·laboració va ser provocada arran d’una visita que el dramaturg li va fer a la Lali quan aquesta tot just estava començant a assajar amb el material que seria l’inici d’aquesta producció.

Ens va intentar explicar una mica la posada en escena, amb una escenografia molt senzilla en la que volien reflectir l’espai públic i el privat; l’espai públic, mitjançant uns bancs per simbolitzar una església sense voler que aquesta estigues lligada a cap religió concreta, on es troben a la primera escena els quatre protagonistes… i l’espai privat a la dreta de l’escenari que agafava com a símbol visible una butaca de sofà. Els ballarins a partir d’aquí intentaran de totes les formes possibles trobar l’amor i la companyia que desitjaran per la resta de la seva vida, fins darrere i fascinant escena on es veurà de forma accelerada la transformació de la vida d’una persona des del moment que neix, passant per la seva infantesa, la maduresa, la senectut i la seva mort.

Continua llegint