La setmana passada ens vàrem animar a anar a veure DISTANCIA SIETE MINUTOS, que ara s’està representant a La Villarroel, en llegir opinions molt positives d’amics nostres, publicades a la xarxa; no havíem sentit mai parlar de la Companyia Tiznina, però a partir d’ara, ben us asseguro que no ens perdrem cap de les seves propostes teatrals.
Tiznina, dóna nom a una companyia fundada per Diego Lorca i Pako Merino, com a conseqüència de la seva trobada l’any 1999 a l’Escola Internacional de Teatre Jacques Lecoq a París i a partir de l’any 2001 comencen a treballar junts. Durant els dotze anys següents, produeixen tres espectacles amb èxit de crítica i públic, Folie a deux – Sueños de psiquiátrico (2002), Entrañas (2005), Exitus (2009), Distancia siete minutos (2013). Les seves obres estan editades i la primera d’elles adaptada al Cinema.
Coincidint cronològicament en el temps amb l’enviament i aterratge del robot espacial Curiosity, el Fèlix, un jove jutge, es veu obligat a abandonar la seva casa afectada per una plaga de tèrmits i instal·lar-se durant uns dies al que havia estat el seu domicili familiar. L’entorn dels judicis, on el jutge desenvolupa la seva professió, així com la convivència amb el seu pare, faran sortir a la llum temes fonamentals com la justícia, la felicitat o el destí.
Segons sembla, acostumen a treballar les seves creacions durant molts mesos o anys i en aquesta ocasió no ha estat menys, ja que la companyia ha realitzat un llarg treball de recerca, en què han estat en contacte amb professionals de la justícia, han assistit a conferències relacionades amb la recerca de la felicitat o s’han posat en contacte amb treballadors i interns de la presó Model de Barcelona. És per aquesta causa que estrenen tan sols una obra, més o menys cada quatre anys… i és que el seu treball de creació, és absolutament perfeccionista.