Arxiu d'etiquetes: Didier Ruiz

– 205 – Teatre – TRANS (MÉS ENLLÀ) (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 2019.03-06 (temp. 18/19 – espectacle nº 151)

TRANS (MÉS ENLLÀ (temp. 18/19 – espectacle nº 151)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

La temporada passada, TRANS (MÉS ENLLÀ) va obrir la mostra de “teatre inclusiu NOSaltres“, en l’àmbit de la diversitat sexual i afectiva, al Teatre Lliure. Després va estar programada vuit dies en el Festival d’Avinyó, van fer gira per localitats franceses i aquesta temporada s’ha tornat a programar durant cinc dies al Teatre Lliure de Gràcia.

Aquesta peça és la segona part d’un tríptic que Didier Ruiz i La compagnie des Hommes dediquen als invisibles. Un tríptic iniciat el 2016 amb “Une longue peine”, que donava veu a expresoners, i està prevista una tercera peça en 2020 amb “Lucioles” protagonitzat per persones que han escollit l’espiritualitat com a opció de vida.

Al començament d’aquesta temporada vam poder veure la seva proposta “Youth#4” al TNC dins del cicle de “Teatre per a joves” i la temporada passada “Dale recuerdos XXX” on els protagonistes eren persones de 75-80 anys del barri de Gràcia i que es va representar al Lliure de Gràcia.

A TRANS, Clara Palau, Sandra Soro, Leyre T., Raúl Roca, Ian de la Rosa, Danny Ranieri i Neus Asencio apareixen en l’escenari i es presenten com són avui: homes i dones. Són set persones que ens parlen de la seva experiència, del seu lloc en la societat.

Durant molt de temps han estat identificats com el que no són, atrapats en un cos de sexe contrari, un cos que sentien com una presó.

Continua llegint →

– 093 – Teatre – YOUTH#4 (🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – 2018.11.29 (temp. 18/19 – espectacle. nº 072 i RdP 019)

Deixa un comentari

YOUTH#4 (temp. 18/19 – espec. nº 072 i RdP nº 019)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dijous al matí va tenir lloc la roda de premsa de presentació de l’espectacle YOUTH#4, i prèviament vam tenir l’oportunitat d’assistir a una representació que va tenir lloc a l’escenari de la Sala Gran del TNC.

Aquest és un projecte teatral creat i dirigit per Didier Ruiz impulsat pel programa CaixaEscena, que promou les pràctiques teatrals en els centres educatius.

YOUTH#4 és el primer dels tres espectacles que el TNC ha programat en el Cicle de Teatre per a joves, amb la voluntat d’acostar al fet escènic als joves de 12 a 18 anys, amb temàtiques més properes a les seves realitats.

Quinze joves d’entre 16 i 20 anys, l’Alba Martín, l’Ares Llucià, el Daniel Tulloch, el Diego Valiente, l’Enrique Ruiz, la Jana Serra, el Jaume Llagostera, el Joshua Segarra, el Kilian Fernández, la Malena Domènech, el Marc Pineda, el Miguel Ángel López, el Nef Blázquez, la Sara Viñals i l’Unai Zorraquino.

Quinze rostres i quinze veus. Joves que ens parlen dels seus somnis, dels seus desitjos, de les seves pors, i ho fan mirant-nos als ulls, a menys d’un metre de distància nostre.

Quinze joves que ens impressionen per la seva valentia, la seva noblesa, la seva insolència. El món els pertany. Són els constructors del futur…. i potser també del Teatre.

Estem davant d’un altre tipus de teatre. Una ficció sobre la realitat dels joves.

Continua llegint →

– Teatre (225) – DALE RECUERDOS XXX (assaig i prèvia)(🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 29.03.2017

Deixa un comentari

DALE RECUERDOS XXX – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

Ha estat tot un privilegi haver pogut assistir a un assaig d’aquesta proposta on gent “gran” del meu barri (Gràcia), en una sessió de dues hores han seguit les indicacions de Didier Ruiz, director d’aquesta posada en escena.

M’agrada moltíssim poder veure el que hi ha darrere d’una posada en escena, abans que estigui llesta per estrenar, perquè és llavors que t’adones de l’enorme feinada que representa; veure la paciència i l’afecte de Didier amb aquestes persones, que no són pas professionals de les Arts Escèniques i que mai han trepitjat l’escenari d’un teatre…. és realment encoratjador; he de felicitar-lo des d’aquí per la seva sensibilitat i sobretot per fer felices i fer pujar uns quants graons l’estima d’aquestes 10 persones “grans” que han participat en l’espectacle.

I els hi dic “grans”, perquè no solament ho són per haver arribat a superar l’edat de 75 o 80 anys, sinó perquè són persones valentes en superar la por d’explicar en públic els seus records davant de les grades d’un teatre amb una capacitat de 250 espectadors.

Ja a la roda de premsa, em vaig adonar que seria un espectacle digne de veure, perquè és molt especial i que segurament arribaria al cor, injectat directament en vena.

Veig a l’assaig com l’escena d’entrada a l’espai escènic, es va repetint una i un altre vegada, fins que creu que estèticament queda més natural …. veig repetida l’escena final on s’arrepleguen tots deu emmarcats per un rectangle de llum….. però sobretot veig l’esforç de cada un d’ells en fer-ho el millor que saben i poden, …. veig els errors que a vegades algun d’ells té en explicar a destemps un dels seus records, fora del guió que han pactat amb el director i com aquest li fa entendre amb tot l’afecte, que ara allò no toca.

Continua llegint →

– Roda de premsa – DALE RECUERDOS XXX – Teatre Lliure de Gràcia – 24.03.2017 (rp84)

Deixa un comentari

DALE RECUERDOS – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

Didier Ruiz és el creador i director d’aquesta proposta i sembla que crea empatia a tothom, quan se l’arriba a conèixer; en entrar a la Sala, quan encara faltaven uns minuts per la Roda de premsa, es va dirigir directament a les poques persones que esperàvem cobrir l’acte i es va presentar d’un en un, donant-nos la mà i pregunta’n nos qui érem i en quin mitjà escrivíem les nostres cròniques. Després comprovaríem que les persones grans que participen en l’espectacle gairebé l’adoren, malgrat que no fa gaire que el coneixen.

DALE RECUERDOS XXX (je pense à vous) és un espectacle de caràcter documental que va ser estrenat a Paris l’any 1999, concebut per Didier i La compagnies des Hommes i pensat per fer-ho una sola vegada. En veure la repercussió que va tenir llavors, es va plantejar muntar-ho novament una única vegada a diferents ciutats de França i del món….. fina ara s’ha representat 29 vegades.

Ara arriba a Barcelona al Teatre Lliure de Gràcia, en 3 úniques sessions i serà la trentena vegada que es realitzi des de zero novament.… i és que cada cop és diferent, ja que “beu” de la gent del barri del Teatre on es representa, gent de més de 75 anys, que s’atreveixen a perdre la por de pujar a un escenari per primera vegada, per explicar els seus records de vida.

Tot comença sempre de la mateixa manera, posant un anunci a la premsa demanant la col·laboració de gent gran del barri, predisposada a participar i que mai hagin treballat a les Arts Escèniques; després vindran les entrevistes personals amb Didier i l’elecció dels records que continguin sobretot emocions. Es tracta d’aconseguir material oral, que estigui fora de les obres de teatre escrites, d’aquelles que s’acostumen a veure als Teatres.

Continua llegint →