Arxiu d'etiquetes: DIANA DAMRAU

– 206 – Òpera – HAMLET (versió concert) (🐌🐌🐌🐌) de Ambroise Thomas – Gran Teatre del Liceu – 2019.03.07 (temp. 18/19 – espectacle nº 152)

HAMLET (versió concert) (temp. 18/19 – espectacle nº 152)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Intentem no assistir a les versions “concert” de les òperes que massa sovint es realitzen al Gran Teatre del Liceu. Creiem que l’òpera és l’espectacle total, perquè inclou gairebé totes les branques de les Arts Escèniques i malgrat que la música i la veu humana és el més important de tot, per nosaltres és imprescindible veure-les representades.

Escoltar una òpera sense veure la seva representació escènica, també es pot fer simplement escoltant la millor gravació possible de les moltes que existeixen en CD o en qualsevol format digital que actualment tenim al nostre abast, i a més a més des de la comoditat del sofà de casa nostre. Evidentment és molt millor poder assistir en directe a un Teatre d’òpera, i escoltar la música en directe…. però …

El nostre tipus d’abonament anual del Gran Teatre del Liceu (11 espectacles), ens permet retornar els dos espectacles que ens interessen menys, i si ho fem, ens retornen els diners d’aquests. D’aquesta temporada a causa del viatge que vam fer al Japó durant els mesos d’octubre i novembre, ens vam veure obligats a retornar “I Puritani” i un altre espectacle que coincidien en aquestes dates.

Si no hagués estat per aquesta circumstància, de ben segur que el concert de l’òpera HAMLET hauria estat un dels espectacles que hauríem tornat.

Malgrat que aquest divendres vam assistir sense gaires ganes al Liceu, hem de reconèixer que sortosament el resultat va estar realment magnífic i vam gaudir de valent. S’han programat únicament dues funcions i la segona es podrà veure diumenge 10 de març.

Continua llegint

– Òpera al cinema – LES PÊCHEURS DE PERLES de Georges Bizet – en directe des del MET (🐌🐌🐌🐌) – Cinemes Yelmo Icaria 16/01/2016

Feia més de tres mesos que no assistíem a cap de les representacions operístiques, que es retransmeten en directe des del Metropolitan de Nova York als cinemes de tot el món. Dissabte passat per fi vàrem tornar coincidint amb una òpera que no havíem vist representada…. Les pêcheurs de perles.

Es tracta d’una òpera amb música de Georges Bizet i llibret en francès d’Eugène Cormon i Michel Carré. Va ser estrenada el 1863 al Théâtre-Lyrique du Châtelet de París i es van donar únicament 18 representacions, ja que no va ser pas ben rebuda per la crítica del seu temps.

LES PECHÊCHEURS DE PERLES

Encara que la seva fama no és la de Carmen, és la seva òpera de més èxit després d’aquesta, ja que actualment s’ha convertit en una òpera popular gràcies a la seva orquestració colorista i exòtica, i pel seu duo d’amistat, Au fond du temple saint, una de les àries més famoses en tota l’òpera, i també per l’ària Je crois Entendre encore.

El seu argument, està basat en la història d’un triangle amorós ambientat a Ceilan, que vist des de l’època actual i encara mes… des de l’òptica occidental, sembla tot plegat força ridícul: Zurga i Nadir són dos amics que fa temps van conèixer en un temple de Brahma a la sacerdotessa Leila i tots dos es van enamorar d’ella. Per no trencar la seva amistat van decidir oblidar-se i allunyar-se d’ella, retornant a Europa.

Passat el temps, tornen a viatjar plegats a Ceilan i es retroben de nou amb Leila que acaba de fer el vot de castedat com a ofrena, perquè els mals esperits no perjudiquin els pescadors de perles. Zurga és elegit cap dels pescadors mentre que Leila i Nadir no poden resistir la seva mútua passió i en ser descoberts han d’escapar, ja que a més a més un tsunami arrasarà el poble i els habitants exigiran la mort de Leila per haver trencat els seus vots.

LES PÊCHECHEURS DE PERLES 1

La producció ens va agradar molt i una de les raons principals és que el trio protagonista van assolir gairebé la excel·lència…. Diana Damrau (Leila), Matthew Polenzani (Nadir), Mariusz Kwiecien (Zurga)… amb unes veus que en molts moments ens van posar la pell de gallina. Nicolas Testé (Nourabad), malgrat que el seu paper és força menys important, va estar a l’altura dels seus companys d’escena.

La música de Georges Bizet ens va arribar a emocionar, malgrat que no la coneixem prou bé, per la senzilla raó de què l’hem escoltat escasses vegades i és la primera vegada que la veiem representada. L’orquestra del Metropolitan, va sonar a la perfecció com ens te acostumats sempre, aquesta vegada dirigit pel mestre italià Gianandrea Noseda.

Malgrat que, com de costum, les posades en escena del MET són fosques de llum i això no ens acaba d’agradar, hem de reconèixer que el treball de Penny Woolcock, es mereix una nota ben alta, perquè ha jugat amb una escenografia exòtica que pot estar situada ben bé en l’època actual, barrejant la recreació del port de Ceilan, amb plataformes a diferents alçades que simulen estar penjades a sobre mateix del mar…. amb el d’una oficina plagada de llibres, objectes de l’actualitat com pot ser una televisió on es poden veure escenes del tsunami de l’any 2004.

Tot això està reforçat per filmacions que encara milloren més la “realitat” del que es vol representar…. cabussades dels pescadors de perles, interpretades en directe per acròbates penjats de cables i ajudats per projeccions animades per ordinador, així com imatges d’una tempesta que transforma el mar en un dramàtic assassí.

El vestuari molt ben caracteritzat, ens aporta un apropament molt real cap a la cultura d’aquell país llunyà.

Una tarda de dissabte en la que vàrem tornar a gaudir de valent.

Director d’orquestra:  Gianandrea Noseda
Posada en escena: Penny Woolcock
Diana Damrau (Leila), soprano // Matthew Polenzani (Nadir), tenor // Mariusz Kwiecien (Zurga), baríton // Nicolas Testé (Nourabad), baix baríton
Escenografia: Dick Bird // Disseny de projecció:  C59 Productions // Vestuari:  Kevin Pollard // Il·luminació: Jen Schriever // Coreografia: Andrew Dawson

– Òpera al cinema – RIGOLETTO (*****) de Verdi – en directe des del Metropolitan Opera House de Nova York – Cinemes Icaria Yelmo 16/02/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Aquest dissabte passat varem tornar virtualment a Nova York, al potser mes important Teatre d’Òpera al mon en l’actualitat, és a dir al Metropolitan Òpera House, i des dels cinemes Icaria Yelmo de Barcelona assistir en directe a la matiné de RIGOLETTO potser l’òpera mes coneguda de Giuseppe Verdi. Has estat retransmesa en directe i en Alta Definició a 1.900 cinemes de 64 països.

Rigoletto cartell

RIGOLETTO, és una de les obres mestres del compositor italià Giuseppe Verdi; el llibret és de Francesco Maria Piave, basat en l’obra teatral Le roi s’amuse de Victor Hugo. L’argument ens explica la història del bufó de la cort del Ducat de Màntua (nord d’Itàlia), on la seva filla Gilda s’enamora perdudament del faldiller noble, en una relació rebutjada pel seu pare i que desencadena un tràgic final en una societat on tot val.

Va ser estrenada l’ 11 de març de 1851 en el teatre La Fenice de Venècia. És la segona òpera més representada al Liceu amb 359 representacions.

Com veieu per les 5 estrelles de la meva valoració em va agradar moltíssim, tant des del punt de vista Teatral com des del punt de vista musical i vocal. Sé que no existeix la perfecció absoluta i no pretenc buscar-la en lloc, però sota el meu punt de vista aquesta producció, s’aproxima molt a aquesta perfecció.

Continua llegint