Arxiu d'etiquetes: Denise Duncan

– 295 – Teatre – NEGRATA DE MERDA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2019.05.30 (temp. 18/19 – espectacle nº 214)

LA PARTIDA D’ESCACS (temp. 18/19 – espectacle nº 214)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Tot just dimecres vam assistir a la roda de premsa de presentació de NEGRATA DE MERDA, una proposta de La Pulpe Teatro que forma part d’El Cicló, del Tantarantana. I abans-d’ahir dijous vam poder anar a veure la representació.

Aquesta proposta que es va estrenar el mateix dimecres, ha  obtingut el premi de teatre “Ciutat de Manacor Jaume Vidal i Alcover 2018” i el text ja ha estat publicat per l’editorial Món Llibres.

Una proposta escrita i dirigida per Denise Duncan (Costa Rica, 1979), afrodescent, que viu a Barcelona des del 2005 i és cofundadora de la companyia La Pulpe Teatro, creada en 2011, i als que nosaltres vam conèixer amb “Absentee” en 2014, en aquest mateix teatre.

La seva reconeguda trajectòria en el món de la dramatúrgia i la direcció, l’ha portat a ser nomenada autora resident de la Sala Beckett per a la temporada 2019-2020, on desenvoluparà el projecte de la negritud a Catalunya i Espanya.

Denise Duncan està convençuda que el seu color de pell, “l’obliga” a intentar fer que la societat entengui que la diferència entre dues persones està en la ment, que l’important són els valors de la persona, no el seu color, identitat sexual, ideologia o religió. Ella ha viscut la discriminació en primera persona i creu que és molt difícil que una persona que no l’ha patit pugui entendre el que ella ha sentit en determinats moments de la seva vida. S’ha sentit menyspreada a Costa Rica i aquí. Està convençuda que les diferencies són valuoses i no motiu de discriminació, defineix el seu treball com una forma d’activisme afrofeminista.

NEGRATA DE MERDA ens enfronta als comportaments contradictoris que tots hem tingut, a la distància entre el que diem i el que fem. Una peça que posa el focus en determinats comportaments i maneres de veure el món. Una proposta que ens convida a reflexionar sobre les microviolències existents a la nostra societat i sobre els prejudicis que no com capaços de reconèixer.

Continua llegint

– Teatre (142) i (150) – LA TAVERNA DELS BUFONS (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Romea – 28.12.2016 i 10.01.2017

LA TAVERNA DELS BUFONS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ahir ens va tocar anar gairebé al sostre del teatre Romea, al segon amfiteatre on, sincerament, la visibilitat deixa molt a desitjar. Lluny i escapçat, però sobretot molt lluny. Ahir, el Grup Focus ens va fer una mala passada, perquè malgrat que ens va convidar a l’estrena, des d’allà dalt era del tot impossible veure les expressions dels actors i la funció en algun moment mes que gaudir-la, la vàrem patir. Alguns companys de premsa, a mitja representació van preferir marxar i perdre’s la representació; nosaltres vàrem aguantar, però la nostra valoració, segurament hauria estat un altre, si haguéssim pogut veure-la amb unes mínimes condicions.

la-taverna-dels-bufons-teatre-romea-1

Aquesta proposta és un homenatge a William Kempe i Robert Armin, els còmics oblidats i menyspreats pel mateix Shakespeare, i per fer-ho Martí Torras Mayneris ha comptat amb dos grans còmics del teatre català, Joan Pere i Carles Canut. Segons manifesta ell mateix, els dos personatges que interpreten estan escrits pensant amb ells, a cada un hi ha una mica de la personalitat de l’actor.

En Dafnis Balduz és el tercer personatge de la farsa i és el contrapunt generacional que acabarà reconeixent la vàlua dels dos actors veterans, i assumint el paper del mateix Shakespeare acabarà donant la glòria als dos actors oblidats.

Ambdós còmics van formar part de la “Lord Chamberlain’s Men”, la companyia de William Shakespeare, en la que treballaven vint-i-sis actors. Tots dos eren deixebles del mestre Richard Tarlton, el primer clown anglès que es va convertir en el bufó preferit de la reina Elisabet. En La Taverna dels Bufons, és el seu fantasma qui anuncia als nostres bufons, la mort de Shakespeare.

Continua llegint