El Teatre Tantarantana, feia molts anys que no el trepitjàvem i no era degut a la seva programació; era simplement que no entrava dins de la nostra xarxa de teatres habituals ja que potser ens havíem tancat massa en els teatres de grans produccions, deixant una mica de banda els teatres de petit format o alternatius. A vegades els nostres amics ens diuen que ho veiem TOT… i els contestem que encara desconeixem Teatres de la nostra ciutat que no hem trepitjat mai.
Ahir, al entrar a la Sala del Tantarantana, ens varem retrobar amb un vell amic al que feia temps que no veiem… i el varem trobar gairebé igual amb les seves parets de maó a la vista i la Sala allargassada; l’única diferencia a la vista era la seva renovada entrada al carrer de les flors.
Una companya twitaire, l’Elisa Diez… apassionada pel Teatre, que coneixem potser ja fa tres anys arrel de la nostra publicació del Blog, ens havia convidat en mes d’una ocasió a apropar-nos al Tantarantana, on ella ara treballa. Però semblava fet a posta perquè els dies que ens oferia, sempre teníem l’agenda plena. Ahir 9 de gener del 2014, es va trencar per fi aquesta manca de coincidències.
Ens adonem que ens hem perdut un munt de propostes teatrals, al llegir en el programa de ma que l’obra que anem a veure esta dins del “ 4art Cicle de complicitats en xarxa” … i es la primera obra que veiem . Per el que sembla es tracta d’un cicle on es donen a conèixer propostes teatrals d’arreu del estat i que no han estat estrenades a casa nostre.
LOS HIJOS DE LAS NUBES és una producció de Abiosis Teatre i ve de la comunitat de Madrid.
L’autora va decidir fer un viatge a finals del 2010 per tal de visitar el mur de la vergonya que fa de frontera entre Marroc i el Sàhara lliure. Durant la seva estància a Tindouf va viure la anomenada “primavera àrab” i va comprovar que el poble sahrauí llavors creia que els seus anhels com a nació, s’aconseguirien ben aviat. Malauradament va ser tan sols un somni incomplert.