GREC2019 – AB (INTRA) – SYDNEY DANCE COMPANY (temp. 18/19 – RdP 067 i esp. nº 266)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Dimarts, dins del Festival Grec 2019, vam fer cap al Mercat de les Flors per veure l’espectacle del coreògraf Rafael Bonachela amb la Sydney Dance Company.
A la roda de premsa que va tenir lloc aquest dilluns (us deixem l’àudio al final de l’entrada), ens van comentar que la companyia Sydney Dance Company celebra enguany el seu cinquantè aniversari i en Rafael Bonachela en fa deu que la dirigeix. És la primera vegada que la companyia es desplaça fora del país en temporada d’hivern (allà), i durant tres anys s’ha anat gestant la gira per Europa i la seva presencia en el Festival Grec d’enguany.
L’espectacle AB (INTRA), “des de dins”, és un recorregut per l’essència mateixa de la condició humana que es desenvolupa en un escenari minimalista on els artistes esdevenen el focus d’atenció.
Rafael Bonachela (La Garriga, 1972) és director artístic i coreògraf resident a la Sydney Dance Company des del 2009. Va començar a ballar a Barcelona abans de traslladar-se als 18 anys a Londres a formar part de la Rambert Dance Company. En 2006 va crear la seva pròpia companyia, la Bonachela Dance Company. El 2008 va estrenar 360°, la primera gran producció per a la Sydney Dance Company, de la qual va acabar sent director artístic.
La Sydney Dance Company va ser fundada l’any 1969 per la ballarina Suzanne Musitz. Actualment està formada per setze ballarins que el mateix coreògraf ha seleccionat, la gran majoria de nacionalitat australiana amb l’excepció de Victor Zarallo que és nascut a Sitges.
El procés creatiu de la peça va començar a partir d’unes improvisacions, que sense pautes, obertes, va demanar als seus ballarins. Aquestes improvisacions fetes en solitari o en petits grups de ballarins, durant vuit dies, de manera intensiva, es van convertir en la llavor de l’espectacle final. També van escriure el que havien sentit en ferles. Aquestes expressions escrites van conformar el guió de la dansa. A la peça final la coreografia està absolutament pautada i la improvisació no hi és, ha quedat integrada en el resultat final.
Aquesta peça destaca per la seva fisicalitat i un treball interior molt més emocional que en altres creacions de Bonachela: “M’encanta la manera com un cos pot anar de la dolcesa a la velocitat i la potència. Però també m’interessa la capacitat del cos per verbalitzar estats emocionals i psicològics”.