Arxiu d'etiquetes: David Bo

– 097 – Teatre – MORDISQUITO (🐌🐌🐌) – T. Tantarantana (temp. 19/20 – espectacle 063) – 2020.01.09

MORDISQUITO (temp. 19/20 – espectacle nº 063)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dijous vam fer cap als “Baixos 22” del Teatre Tantarantana per veure MORDISQUITO (Tangos per a tres veus i un fantasma), ambientat en un karaoke, i que finalitza les seves representacions aquest mateix diumenge dia 12 de gener.

Es tracta d’un projecte de la companyia Teatre de Part, creada l’any 2016 per les actrius Xuel Díaz, Anna Herebia i Úrsula Garrido, amb la intenció de fer un teatre musical de petit format i més intimista, en el que el contacte amb el públic sigui el més proper possible. Amb la finalitat de crear aquesta peça de tango argentí han comptat amb David Bo per a la dramatúrgia i amb Marc Vilavella per a la direcció. Després de gairebé un any de feina, s’ha pogut estrenar.

El resultat és una comèdia irònica amb quatre personatges i un músic. A escena tres dones (Xuel Díaz, Laura Yvars i Úrsula Garrido), un fantasma (Rubén Yuste) i un músic (Marc Font Prat). Les tres dones van formar part d’un grup de música, “Vachaché”, dedicat al tango clàssic que aconsegueixen un “bolo” en un congrés d’economia hispano-argenti. Però s’els imposa una condició, no poden interpretar les cançons del compositor argenti, Enrique Santos Discépolo.

Amb elles descobrim la figura d’aquest compositor, nascut a Buenos Aires el 1901 i mort cinquanta anys més tard. Actor i dramaturg, Enrique Santos Discépolo, va ser creador del tango intel·lectual i compromès, que intentava evidenciar una societat socialment injusta. En 1925 va compondre el seu primer tango, “Bizcochito”. Des dels estudis de ràdio, va identificar amb el sobrenom de “Mordisquito” als que considerava crítics de l’oligarquia. Aquesta participació a la ràdio on els seus llibrets eren prèviament aprovats pel Secretari de Premsa del Govern, i el seu suport al peronisme li va fer guanyar-se l’enemistat de molts que el van combatre activament.

Continua llegint

– Teatre (109) – QUAN ARRIBI LA TARDOR (🐌🐌🐌) – La Seca – Sala Leopoldo Fregoli – 01.12.2016

QUAN ARRIBI LA TARDOR

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Una proposta escènica molt arriscada i molt valenta, que possiblement no agradarà a tot tipus de públic, perquè se surt del que es considera “teatre de text”, per configurar una mena de performance en la qual ens expliquen una història, utilitzant diverses Arts, com poden ser la pintura i la caricatura en viu, amb la narració, la interpretació dramatúrgica i la música en directe.

quan-arribi-la-tardor-la-secaEn entrar el públic a la Sala, són tractats com a si fossin productors, que estan a la recerca d’un projecte cinematogràfic que els hi resulti atractiu i per això els intèrprets ens fan entrar en una sessió de “pitching” per explicar-nos el seu projecte, amb la clara intenció de què el financem.

El terme anglès pitch fa referència a una presentació verbal (i visual, de vegades) concisa d’una idea per a una pel·lícula o sèrie de televisió, generalment feta per un guionista o director a un productor o executiu de l’estudi, amb l’esperança d’atreure finançament de desenvolupament per costejar l’escriptura d’un guió.

… i ens comencen a explicar el seu projecte cinematogràfic que diuen està basat en el relat “The last of the Metrozoids” d’Adam Gopnik, que es va publicar al diari The New Yorker. Un text ha estat elaborat en un treball d’improvisació, a partir d’aquell article, per David Bo.

La primavera del 2003 el professor d’història de l’art Kirk Varnedoe, després d’una vida d’èxits acadèmics, va haver de fer front a una sèrie de reptes inesperats, el més difícil dels quals va ser sense dubte fer-se càrrec d’un equip infantil de futbol americà. Un personatge excepcional que va marcar la diferència en la seva comunitat i va deixar una petjada inesborrable en els que el van conèixer.

Continua llegint