Arxiu d'etiquetes: David Anguera

– 398 – Teatre – PETER PAN (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 2019.08.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 304)

PETER PAN (temp. 18/19 –  espectacle  nº 304)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Creiem erròniament que la temporada 2018/2019 l’havíem acabat el passat 3 d’agost al Versus Glòries, però en tornar de les nostres vacances de “relax” a la platja, veiem que fins a l’1 de setembre encara podrem sumar alguna proposta més.

El dia 31 de juliol va tenir lloc la roda de premsa de presentació de l’espectacle PETER PAN (podeu veure aquí aquella ressenya), … que la companyia l’Excèntrica representa a El Maldà fins al dia 6 de setembre. La nostra estada al Delta de l’Ebre ens ha fet posposar fins ahir, dia 20, poder gaudir d’aquesta deliciosa i particular visió d’un clàssic.

En una sala plena de gom a gom, dominada per un gran teló de color vermell que porta el nom de Peter Pan, i rebuts per una simpàtica amfitriona (excel·lent Clara Moraleda des de bon començament), ens disposem a viatjar al país de Mai Més.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

PETER PAN, de l’escriptor britànic James M. Barrie, va ser estrenada com a peça teatral a Londres, l’any 1904, amb el títol de “Peter Pan i Wendy” amb més de 50 actors a escena.

Peter Pan és un nen que no vol créixer, té deu anys i odia el món dels adults. Sempre acompanyat de la seva fada Campaneta, pot volar. Viu en el país de Mai Més amb els seus amics, els Nens Perduts. Un país on viuen també indis, fades, sirenes i pirates.

En 1924 es va rodar la primera versió cinematogràfica en cinema mut dirigida per Herbert Brenon i l’any 1953 es va popularitzar el personatge amb la pel·lícula animada de Walt Disney. L’any 1954 es va estrenar la primera versió musical a Broadway.

L’Excèntrica Centre d’Arts Escèniques, de Santa Coloma de Gramanet, ha reconvertit la història inventant-se una petita companyia de comediants … (una companyia maldestre i vinguda a menys, gairebé “firaires”) … que ens volen explicar la seva versió. Juanjo Marín és el director de la proposta, on únicament tres actors, David Anguera, Clara Moraleda i Mireia Piferrer, interpreten un munt de personatges. Una versió de “cambra”, un treball artesanal i senzill de petit format amb una posada en escena deliciosa. Una versió que fa ressorgir en nosaltres, adults, el nen que portem dins.

Principis de segle XX. L’obra teatral sobre Peter Pan és tot un èxit a Londres. Però mentrestant, a l’altra banda de món, una extravagant família de comediants i firaires tractarà de convèncer els seus espectadors ocasionals, a través de les seves virtuoses i prodigioses habilitats, no només de l’existència real del País de Mai Més, sinó també de la increïble història del nen que no volia créixer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una posada en escena on la música, de la mà de Juanjo Marín i David Anguera, ocupa un lloc important en el desenvolupament de l’acció. Durant l’obra ens interpreten diverses cançons i un piano presideix l’escena.

Estructurada en diferents escenes, separades pel tancament del teló, la petita sala del Maldà passa de ser el saló i l’habitació dels Darling on els tres germans juguen i la Wendy explica contes esperant la visita de Peter Pan, a ser el País de Mai Més habitat pels nens perduts, o el vaixell del capità Garfio que entre les onades de cartó ens explica la seva obsessió per capturar i matar Peter Pan.

Amb alguns elements escenogràfics, el piano, un bagul, una pissarra, un gos de cartó, ninotets, jocs d’ombres, una gramola, un harmonium … i jugant amb les portes laterals i el balcó, han estat capaços de crear un món de fantasia on la imaginació ens fa veure allò que els tres actors, d’una manera realment magnífica ens expliquen.

Hauríem de mencionar molts moments màgics, però ens ha captivat molt especialment l’escena de la caseta de nines en miniatura, on els tres actors interactuen davant del públic. La seva naturalitat i simpatia fa que el públic adult i infantil, present a la sala jugui amb ells i tots plegats ens deixem portar  a “la segona estrella a la dreta i tot recte fins al matí”.

Una proposta realment deliciosa.

Per cert … Algú voldria anar al lavabo ?

Direcció: Juanjo Marín
Repartiment: David Anguera , Clara Moraleda, Mireia Piferrer

Producció executiva: Andreu Banús \ Producció: Maria Antolín \ Assistent de direcció: Ana Pérez \ Escenografia: Jaume Baliarda, Luis Nevado, Enric Romaní \ Disseny d’il·luminació i coordinació tècnica: Sergio Roca \ Disseny d’espai sonor: Juanjo Marín i David Anguera \ Imatge cartell: Juanjo Marín

Idioma: català – Durada: 75 minuts

– 071 – Teatre – ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA (🐌🐌🐌) – TNC – Sala Gran – 2018.10.05 (temp. 18/19 – espectacle. nº 052)

ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA (temp. 18/19 – espectacle nº 052)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El Teatre Nacional de Catalunya estrena la temporada amb ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA de Santiago Rusiñol. I ho fa en format musical amb adaptació i direcció de Jordi Prat i Coll.

Es tracta d’un musical en forma de “paròdia esbojarrada” sobre la cultura catalana, amb cançons populars i tradicionals de diferents èpoques.

Segons comenta Jordi Prat, en el programa de mà, quan estava preparant l’adaptació del text de Rusiñol, va llegir un altre text anomenat “Cançons del Poble”, destinat a l’Orfeó Català, on s’hi llegia entre línies que “si nosaltres no cantem les nostres cançons, potser arribarà un dia en què no les tindrem“. I d’aquesta lectura va néixer aquesta proposta, concebuda com un espectacle de varietats que fa servir l’humor i la ironia per riure’ns de nosaltres mateixos, del nostre imaginari i de la nostra simbologia.

Primer de tot hem de dir que valorem positivament la intenció de repescar un text de Santiago Rusiñol, que possiblement no s’hagués pogut representar mai més, a causa dels grans mitjans que es necessiten per fer-ho com cal … i en aquests moments de crisi econòmica solament ho podia fer un Teatre públic.

Una altra cosa és l’oportunitat de ser representada en aquests moments de gravíssima crisi institucional i de persecució política, a tot allò que soni una mica a català i encara més quan tenim als nostres representants polítics legals, empresonats per un estat espanyol que ha embogit, en un intent de “salvar la unidad indisoluble de España“.

La nit del dimarts 29 d’abril de 1902 es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona una comèdia en un acte de Santiago Rusiñol. Una paròdia dels Jocs Florals que va provocar l’escàndol. Va ser estrenada en un context de forta crispació social, marcada per l’empresonament de líders sindicals i de polítics com Prat de la Riba. L’obra denunciava l’idealisme exaltat d’un certamen que s’havia convertit en vehicle propagandístic del nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les nombroses tensions que recorrien la societat catalana.

Continua llegint

– Teatre Musical – OH, MY GOD BARCELONA (🐌🐌🐌+ 🐚) – El Maldà – 20/03/2016

Diumenge passat vam poder anar a veure aquesta proposta de la Companyia Bratislava, obra que es va estrenar a l’Auditori de Barcelona els passats 5-6 i 7 de febrer dins de la segona temporada d’Escenes. Abans de l’estrena oficial de l’obra, la Companyia Bratislava va mostrar el seu nou muntatge davant del públic de Santa Maria d’Oló, Santpedor, Cabrianes i Artés.

Aquesta jove companyia, sorgida de l’Institut del Teatre, va debutar la temporada passada amb el primer muntatge en català de l’òpera bufa de Jacques Offenbach, La gran duquesa de Gerolstein que vam poder veure al Teatre Gaudí ara fa dos anys (veure aquella crònica).

OH, MY GOD BARCELONA - La Maldà

Ara han fet una nova adaptació d’una obra d’Offenbach, “La vie parisienne”, un musical de petit format i una crítica satírica de la vida burgesa i el turisme de masses, ambientada i traslladada a la Barcelona actual. Aquesta peça d’Offenbach celebra enguany el seu 150 aniversari i continua sent vigent. Va ser estrenada el 31 d’octubre de 1866 al Théâtre du Palais Royal de París. Anys després va ser estrenada a Londres (1872) i a Nova York (1876).

Continua llegint