LE PORTEUR D’HISTOIRE –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Els directors de la companyia parisenca Mise en Lumière, Mathilde Mottier i François Vila han impulsat, en complicitat amb diverses sales i institucions catalanes, el primer Festival de T(h)eatre en Francès de Barcelona : OUI !
Està tenint lloc des del dia 1 de febrer i durarà fins al dia 12 en quatre seus: l’Institut del Teatre, l’Institut Francès, la Sala Beckett i l’Almeria Teatre i consta d’onze espectacles produïts al país veí, lectures dramatitzades i convidats especials en la majoria de funcions, la majoria sobretitulades en català. Oui, neix amb la voluntat d’esdevenir una cita internacional que afavoreixi les trobades artístiques entre el sector i impulsi la generació d’accions conjuntes, com ara les coproduccions. El festival s’obre a la creació escènica dels països francòfons -França, Bèlgica, Suïssa, el Quebec i l’Àfrica- i ha escollit Barcelona com a seu “pel seu paper d’avantguarda cultural”.
Diumenge dia 5 vam fer cap a l’Institut del Teatre per veure “LE PORTEUR D’HISTOIRE” òpera prima d’Alexis Michalik que arriba avalada per dos premis Molière (al millor autor i al millor director) i situa l’acció al desert algerià.
Una sèrie d’històries lligades a la desaparició llegendària d’una família noble en temps de la revolució francesa. L’obra comença amb un automobilista perdut buscant un poble a les Ardenes, plou molt i ell va a enterrar al seu pare. És el mes de març del 1988.
Un home està perdut en el desert d’Algèria, troba dues dones que viuen lluny de tot, una mare i una filla. L’home comença a parlar i les atrapa amb una història.
Creuant el temps i l’espai el text es comença a construir davant nostre i ens atrapa en un parany d’escenes creuades amb uns actors que ens transporten de l’Antiguitat a l’Edat Mitjana, de França al Canadà, ens fan conèixer a Alexandre Dumas i ens fan viatjar en cotxe, en avió o en diligencia. Una intriga que ens atrapa a una velocitat de vertigen fet que dificulta una mica la comprensió, ja que la velocitat del text, que ens mostren traduït a la pantalla, no permet la seva lectura còmode i ens fa perdre paraules o frases que queden sepultades per la següent.