TANCATS  (temp. 18/19 –  espectacle  nº 302)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

D’ençà que vam anar a la roda de premsa d’aquest espectacle (veure aquella ressenya), que teníem ganes de veure’l, però el Festival Grec ho ha fet incompatible fins ahir divendres.              TANCATS és una proposta escrita per Gal Soler i dirigida per Oscar Molina que es podrà veure tot aquest mes d’agost, i fins al 8 de setembre al Teatre Gaudí.

La companyia Versus Teatre va néixer el 1982 a les aules de l’Institut del Teatre de Terrassa i del Centre de Teatre de Granollers. Es va consolidar amb voluntat de recerca entorn el teatre musical alternatiu, el teatre de creació i les dramatúrgies emergents.

TANCATS és una comèdia àcida, plena de sarcasme i cinisme sobre la pèrdua d’escrúpols dins la família.

This slideshow requires JavaScript.

En entrar a la sala observem que una de les grades ha estat inhabilitada i els espectadors ens situem en tres grades al voltant d’un escenari nu, sense cap mena d’element escenogràfic on només observem tres rectangles blancs dibuixats a terra. La il·luminació i l’espai sonor de Daniel Gener farà la resta.

A una banda, Àngela Jové espera asseguda a una cadira de rodes i les altres cadires són ocupades per Sílvia Aranda, Ruben Serrano i Gal Soler que esperen que els espectadors es vagin acomodant. L’actriu Marieta Sánchez és l’única que espera dreta amb una mopa a la mà.

Una proposta estructurada en cinc escenes, on a les quatre primeres anem coneixent a tots els membres de la família Fuster. A cada escena un dels membres de la família queda tancat en un ascensor o en el replà d’una desena planta. La seva interacció amb els altres personatges que estan a la mateixa situació ens revelarà el caràcter de cada un d’ells. A la cinquena escena coincideixen tots els membres de la família a una notaria.

La família Fuster, una família burgesa de Barcelona bastant ancorada en convencions socials i que està formada per la mare Elsa (Àngela Jovè) que porta les regnes en haver-se quedat viuda, Narcís Fuster (Gal Soler), el fill gran que es cap de personal d’uns grans magatzems, casat i sense fills, és racista, homòfob i un masclista i donat a “fer passar per la pedra” a les seves empleades. Pilar Fuster (Sílvia Aranda) és la que porta el negoci familiar, i d’amagades de la mare ha decidit vendre’l als xinesos acomiadant a tots els treballadors. I en Joan Fuster (Ruben Serrano), el petit de la família, pintor homosexual, que amb el seu marit han adoptat un fill.

Continua llegint →