SUGAR El Musical –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
La temporada passada aquest SUGAR es va estrenar al Teatre Gaudí, més o menys per les mateixes dates d’ara, però malauradament no vàrem poder anar perquè l’Imma tot just acabava de tenir un accident i havia d’anar en cadira de rodes, per la qual cosa únicament assitiem a les representacions que prèviament havíem adquirit, tot i les dificultats que comportava.
Ahir va ser la nit d’estrena d’una nova temporada d’aquesta producció musical, que la temporada passada va rebre el premi de la crítica del 2105 i actualment té 4 Nominacions als premis Butaca; ara es representa a l’Eixample Teatre i a la italiana, amb una nova escenografia a dos nivells, que ha resultat tot un encert i que a més a més ha permès encabir als músics dins de l’escenari, en un espai molt més reduït de l’inicialment previst, ja que es va representar al Gaudi a 4 bandes.
Un repartiment de 15 intèrprets i 5 músics en directe, formen part de l’espectacle basat en la famosa pel·lícula de Billy Wilder, que aquí es va titular “Con faldas y a lo loco“. En el repartiment actual, hi han hagut forces canvis, però cal remarcar la substitució d’Ivan Labanda per Rubén Yuste, en un dels tres papers protagonistes.
Considerada una de les millors comèdies de la història del cinema, l’any 1972 arriba a Broadway com a musical i amb el títol de SUGAR, que manté el guió de Willder i Diamond, complementat amb música swing composta per Jule Styne. L’espectacle esdevé un èxit a Broadway i es prolonga durant dos anys i més de 500 funcions. A partir d’aleshores han estat moltes les produccions de SUGAR arreu del món i són incomptables els països on s’ha representat.
Des del minut zero aquesta proposta ens ha agradat moltíssim i en totes les seves vessants, la musical, començant per una excel·lent orquestra de 5 músics en directe, … la tècnica, amb un disseny de so molt bo, un disseny de llums aconseguíssim, …. i molt especialment la interpretativa, amb una excel·lent coreografia i un “teòric” cos de ball, que ens va fascinar per la seva perfecta sincronia i la gran agilitat dels ballarins, que inclou fins i tot algunes acrobàcies.