D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020
VOLTAR i VOLTAR –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Diumenge 10 de maig i per tant és l’últim dia del D’A Film Festival de Barcelona que hem pogut veure en línia a través de la plataforma Filmin. Avui plou, seguim confinats, i els carrers són ben buits.
Segons vàrem veure ahir en el telenotícies de TV3 en una entrevista amb el director del Festival, a causa del coronavirus s’ha optat per mostrar totes les pel·lícules únicament a través de Filmin; curiosament aquest fet ha provocat que els espectadors d’aquesta edició s’ha multiplicat per deu, cosa que segurament farà replantejar en les pròximes edicions la possibilitat que aquesta opció de veure les pel·lícules des de casa, a partir d’ara, sigui un complement a l’explotació en els cinemes.
Divendres passat es van publicar el nom de les quatre pel·lícules guanyadores del Festival d’enguany, premis atorgats pel Jurat (Belén Funes, José Luis Cienfuegos i Javier Giner) i per la Crítica (Imma Merino, Anna Petrus i Ramón Alfonso):
- Premi Talents a la millor pel·lícula: “UN BLANCO, BLANCO DIA” (🐌🐌🐌🐌), del director Hylnur Pálmason. Premi que s’atorga a obres de directors amb menys de tres llargmetratges.
- Menció Premi Talents al film britànic “NOCTURNAL” (🐌🐌🐌🐌+🐚), de la directora Nathalie Biacheri.
- Premi de la Crítica a la pel·lícula algeriana “ABOU LEILA” (🐌🐌🐌🐌), debut en la direcció d’Amin Sidi–Boumédine.
- Menció premi de la crítica per al film espanyol “LA MAMI” (🐌🐌🐌🐌+🐚), de la directora Laura Herrero Garvín.
Els premis del públic: a través dels vots recollits a la plataforma Filmin
- millor llargmetratge: MY MEXICAN BRETZEL (🐌🐌🐌🐌)
- millor curtmetratge: NI OBLIT NI PERDO (🐌🐌🐌)
——————————————-
… diumenge 10 de maig, l’últim dia del Festival hem pogut veure les següents pel·lícules:
- ABOU LEILA (🐌🐌🐌🐌)
Un thriller psicològic amb tocs surrealistes, co-produït per Algèria i França, escrit i dirigit per Amin Sidi-Boumédine.
Abou Leila és el nom d’un terrorista que els dos protagonistes persegueixen a través del desert d’Algèria. Però Abou Leila és també el nom d’un espectre, un djinn o dimoni de la cultura aràbiga que pot transformar l’ànima humana i posseir la ment.
Sidi–Boumédine dosifica la informació al llarg de tota la pel·lícula que comença amb un tiroteig al carrer entre un home armat i la policia. I no sabem res més d’aquest fet fins a gairebé al final de la pel·lícula. Dos amics, quasi germans, Slimane Benouari (S.) i Lyes Salem (Lofti) van en un cotxe sense tenir gaire clar el destí.
Ben aviat ens adonem de l’estat mental de S. que pateix malsons i pren una medicació que li dosifica Lofti. La primera part de la pel·lícula és una road movie on veiem el cotxe circulant pel desert, amb breus parades per dormir i sense que l’espectador sàpiga bé qui són i que persegueixen.
Una ruptura amb la narrativa de la primera part dóna pas a unes escenes que ens endinsen en un món surrealista i on el desert es converteix en el cervell malalt de S., és partir d’aquest moment que comencem a entendre qui són i que busquen. Traumes del passat que surten a la llum i una part final on es barreja realitat i somni.
Un impactant drama psicològic sobre els efectes de la violència en la societat. Una reflexió sobre la bogeria, sobre l’odi que engendra odi sobre els traumes. Una espectacular fotografia de Kanamé Onoyama, una banda sonora espectacular i unes interpretacions impactants.
FITXA:
Títol : ABOU LEILA
Direcció i guió: Amin Sidi-Boumédine
Intèrprets: Slimane Benouari, Lyès Salem, Azouz Abdelkader, Fouad Megiraga, Meriem Medjkrane, Hocine Mokhtar i Samir El Hakim
Gènere: Ficció – País: Algèria, França, Qatar – Any: 2019
Durada: 135 minuts – Idioma: Àrab
——————————————-
- TO THE ENDS OF THE EARTH (🐌🐌🐌+🐚)
Un drama escrit i dirigit pel cineasta japonès Kiyoshi Kurosawa que ens parla d’una presentadora de televisió que està gravant un documental en Uzbekistan. La pel·lícula està protagonitzada per la cantant de J-Pop Atsuko Maeda que interpreta el paper de Yoko i ens ofereix dues interpretacions diferents d’una mateixa cançó, Hymne a l’amour de Marguerite Monnot.
Una pel·lícula d’encàrrec per commemorar l’aniversari de les relacions diplomàtiques entre el Japó i l’Uzbekistan. Un equip de rodatge transita per diferents indrets del país per realitzar un documental, tots estan a les ordres d’un despòtic director, Yoshioka (Shôta Sometani). Amb ells viatja un intèrpret, Temur (Adiz Rajabov), enamorat de la cultura japonesa.
Un documental centrat en els aspectes més banals del país, un país que no volen entendre i que fa que el director defugi rodar en museus o teatres que donarien una visió del bagatge cultural del país. Segons ell, aquest aspecte no interessa al seu públic.
La noia està aïllada de la resta del grup i surt sola a passejar per les localitats on s’instal·len. La por al desconegut en un país que no coneix i amb un idioma que no compren, es transforma en una por irracional que fa que la vida habitual que copsa en els carrers, es transformin per a ella en perills i amenaces de les que ha de fugir. El seu somni és ser cantant i se sent atrapada en un món que no és el seu.
Una pel·lícula que parla de les nostres pors i de la necessitat del descobriment d’un mateix. La por al que ens és desconegut sovint, ens aïlla. Una magnífica fotografia d’Akiko Ashizawa.
FITXA:
Títol : TABI NO OWARI SEKAI NO HAJIMARI
Direcció i guió: Kiyoshi Kurosawa
Intèrprets: Atsuko Maeda, Shota Sometani, Adiz Rajabov, Ryo Kase
Gènere: Ficció – País: Japò – Any: 2019
Durada: 120 minuts – Idioma: Japonès
——————————————-
- ALGUNAS BESTIAS (🐌🐌🐌🐌🐌)
Una pel·lícula guanyadora de la secció de New Directors de Sant Sebastià, dirigida per Jorge Riquelme Serrano, que ens ha atrapat pel seu pertorbador argument.
Una família de tres generacions (avis, pares i fills), desembarca en una illa deshabitada del sud de Xile amb el somni d’obrir un hotel. Però quan l’home que els ha portat fins allí desapareix misteriosament, es queden atrapats sense aigua i amb fred, i van descobrint-se les seves bèsties interiors.
La pel·lícula està rodada a la paradisíaca Illa de Chaullin, que, amb forma de cor trencat, està situada davant la costa xilena de Calbuco.
Un idíl·lic paratge al qual arriben tots els membres d’una família, els avis Dolores (Paulina García) i Antonio (Alfredo Castro), la filla Ana (Millaray Lobos), el seu marit Alejandro (Gastón Salgado) i els dos fills de la parella, Máximo (Andrew Bargsted) i Consuelo (Consuelo Carreño).
Nicolás (Nicolás Zárate) és el misteriós personatge que els acompanya a l’illa i aprofita la nit per marxar.
L’Ana i l’Alejandro volen convèncer els avis per invertir diners i transformar la casa en un hotel de luxe. Una família de la que anem descobrint comportaments estranys, relacions enrarides com la dels dos matrimonis entre ells, l’animadversió dels avis envers el gendre, les dels germans, o la de l’avi amb la seva néta. Una tensió creixent que ens manté lligats al sofà i que transforma l’illa paradisíaca en un lloc claustrofòbic i aterridor.
Una magnífica pel·lícula que traspua tensió i que ens parla de l’individualisme, la violència, el classisme i els abusos sexuals que poden dinamitar una família.
FITXA:
Títol : SOME BEASTS
Direcció: Jorge Riquelme Serrano – Guió: Jorge Riquelme Serrano, Nicolás Diodovich
Intèrprets: Paulina García, Alfredo Castro, Andrew Barqsted, Gastón Salgado, Consuelo Carreño, Millaray Lobos García, Nicolás Zárate
Gènere: Ficció – País: Xile – Any: 2019
Durada: 98 minuts – Idioma: Castellà
——————————————-
RESUM
I abans de donar per tancades aquestes ressenyes del D’A Film Festival de Barcelona, relacionem les pel·lícules que hem pogut veure…. i la nostra valoració “cargolaire“.
- HABITACIÓN 212 (🐌🐌🐌+🐚)
- NOMAD-IN THE FOOTSTEPS OF BRUCE CHATWIN (🐌🐌)
- ROUBAIX, UNE LUMIÈRE (🐌🐌🐌+🐚)
- SATURDAY FICTION (🐌🐌+🐚)
- LA REINA DE LOS LAGARTOS (🐌)
- UN BLANCO, BLANCO DIA (🐌🐌🐌🐌)
- LITTLE JOE (🐌🐌🐌🐌)
- LOS LOBOS (🐌🐌🐌🐌)
- LA MAMI (🐌🐌🐌🐌+🐚)
- NOCTURNAL (🐌🐌🐌🐌+🐚)
- DWELLING IN THE FUCHUN MOUNTAINS (****)
- RESTOS DE COSAS (🐌🐌🐌🐌🐌)
- NEVIA (🐌🐌🐌🐌+🐚)
- MY MEXICAN BRETZEL (🐌🐌🐌🐌)
- LOS SONAMBULOS (🐌🐌🐌+🐚)
- ALL FOR MY MOTHER (🐌🐌🐌+🐚)
- AZNAVOUR BY CHARLES (LE REGARD DE CHARLES) (🐌🐌🐌+🐚)
- ADAM (🐌🐌🐌)
- UNA VEZ MAS (🐌🐌🐌+🐚)
- OLEG (🐌🐌🐌🐌)
- NI OBLIT NI PERDO (🐌🐌🐌)
- 16 DE DECEMBRO (🐌🐌🐌)
- CARNE (🐌)
- HOMEWARD (🐌🐌🐌🐌+🐚)
- LAS BUENAS INTENCIONES (🐌🐌🐌+🐚)
- LOURDES (🐌🐌🐌🐌)
- ATLANTIS (🐌🐌🐌🐌+🐚)
- PANTERES (🐌🐌🐌)
- A STORMY NIGHT (🐌🐌🐌🐌+🐚)
- ABOU LEILA (🐌🐌🐌🐌)
- TO THE ENDS OF THE EART (🐌🐌🐌+🐚)
- ALGUNAS BESTIAS (🐌🐌🐌🐌🐌)
——————————————-
El protagonista, Sergiy, (Andrei Rimaruk) és un soldat amb estrès postreumàtic. Ell i el seu amic, i company de guerra, treballen inicialment en una fàbrica d’acer i dediquen el seu temps lliure a disparar a blancs metàl·lics amb forma humana, com una manera d’apaivagar els seus dimonis. Porten armilles antibales perquè també es disparen entre ells. Però un dia l’amic decideix suïcidar-se, i un temps després la fàbrica tanca.
Dues noies, la Nina (
Rodada en blanc i negre entre Barcelona i Nova York, ens parla de 
Un pare (Akhtem Seitablaiev) i el seu fill petit (Remzi Bilyalov) han anat a recollir el cadàver del seu fill gran i germà, mort a la guerra, per enterrar-lo a Crimea. 800 quilòmetres separen Kíev de Crimea i ho volen recórrer en cotxe amb el cos del difunt al maleter. Però Crimea està sota les forces armades russes i per això han d’enfrontar un munt de dificultats per intentar arribar.
Els nens gaudeixen del temps que comparteixen amb el pare d’una forma desendreçada i caòtica. Per contra, destaca la figura de la mare (Jazmín Stuart) i la seva nova parella (Juan Minujin) que porten una vida absolutament ordenada, han decidit traslladar la seva residència de l’Argentina al Paraguay, lluny de la crisi econòmica que pateix el país.
Una jove sense fe que fa el que li diuen, banys, visita a la cova, pregaries, … i que davant l’escepticisme i enveja dels altres pelegrins del grup recupera la mobilitat. Recuperació temporal?? miracle?? Mirades, actituds, resignació, pors, esperances ….
Aquest retrobament amb ell i les seves amigues fa que l’Abril es replantegi la possibilitat de tornar, i recuperar la seva antiga vida. La ciutat de Sevilla es converteix en una protagonista més de la història amb la passejada que els protagonistes fan pel barri de la Santa 
Oleg (Valentin Novopolskij) és un jove carnisser de Letònia que arriba a Brussel·les amb l’esperança de guanyar-se la vida treballant en una fàbrica de carn. Una mala jugada d’un company farà que l’acomiadin i desesperat accepta el que li ofereix Andrzej (Dawid Ogrodnik) un “empresari” polonès que li promet casa, feina i dinar.
El curt pretén mostrar i reivindicar la realitat de les víctimes del feixisme al nostre país i de la lluita de les seves famílies per mantenir intacta la seva memòria. Pretén evidenciar el dolor dels familiars que han de continuar vivint amb una absència injustificable.
Lucia (Cris Iglesias) de 25 anys, surt de fer esport i ha d’anar a recollir al seu germà petit amb la moto. Un incident amb uns joves que circulen en cotxe converteix aquest viatge en una experiència que no veurem explícitament però que endevinem. Ells han gravat l’agressió i mostren la seva intenció de penjar el vídeo a les xarxes socials. A partir d’aquest moment, de ben segur, la vida de la Lucia ja no serà mai més la mateixa.
Crua, poc feta, al punt, feta i molt feta. A través de relats íntims i personals, cinc dones comparteixen les seves experiències en relació amb el cos, des de la infància fins a la tercera edat.
El protagonista de la història es Adam Freeman (Nicholas Alexander), un adolescent tímid que per escapar d’unes vacances amb els pares es trasllada a Nova York amb la seva germana Casey (Margaret Qualley). Ell no sap encara que la seva germana és lesbiana i una activista defensora dels drets de la comunitat LGTBI. La pel·lícula és un viatge de descobriment del nostre protagonista que observa, una mica astorat, les diferents realitats sexuals que coexisteixen, i que ell desconeixia. 
L’any 2011 Núria Giménez va trobar unes pel·lícules domèstiques rodades pels seus avis Ilse G.Ringler i Frank A.Lorang a mitjans del segle passat. Vivien a Suïssa i pertanyien a una classe social elevada, viatjaven a Nova York, París, Barcelona, Mallorca, …. i feien festes i trobades amb amics. Amb aquestes pel·lícules va construir una història, un personatge fictici … “Vivian Barret” es convertia en la protagonista de les cintes i un diari també fictici n’era el fil conductor.
Allà els esperen l’àvia paterna (Marilú Marini), i els germans de l’Emilio, en Sergio (Daniel Hendler) pare separat amb els seus dos fills petits i la Inés (Valeria Lois) amb un bebè. També es presenta l’Alejo (Rafael Federman), el fill gran del Sergio que viu bastant al marge de la família.
Una pel·lícula on seguim la relació que s’estableix entre un home de trenta-tres anys, Pete, (Cosmo Jarvis) i Laurie, una jove adolescent de disset (Sadie Frost), amb una visió quasi documental del conflicte personal entre els dos protagonistes.
Situada a la ciutat de 
El director de cinema Salvador Sunyer i el creador i director d’escena Xavier Bobés componen una narració en forma de poema fílmic amb la veu de José Sacristán, la fotografia evocadora d’Agnés Piqué i una banda sonora hipnòtica composta per Lucas Peire.
Alice (Emily Beecham) i Chris (Ben Whishaw) són dos científics i conformen una parella protagonista profundament inquietant a la que cal afegir al jove Joe (Kit Connor) que interpreta el fill de la científica.
Lucia, la mare (Martha Reyes Arias) i els dos nens Max i Leo (Maximiliano i Leonardo Nájar Márquez) viatgen de Mèxic a Albuquerque (USA), recercant una vida millor. Mentre la mare va a treballar, els dos nens observen i esperen tancats dins del petit i paupèrrim apartament que han aconseguit llogar, i d’on tenen prohibit sortir.
Doña Olga ha treballat durant 45 anys en el món de l’oci nocturn, i ara s’ha convertit en La Mami. Ella és l’encarregada del bany de dones del Cabaret Barba Azul, un microcosmos on té cura de les dones que treballen en el local i de les seves pertinences. Unes dones que nit rere nit, se n’ocupen de ballar amb els clients i fer-los consumir.
La història comença quan la Berta (Bruna Cusí) i en Javi (Javier Botet) han d’acomiadar-se després d’una curta relació. En Javi és un extraterrestre i la seva nau espacial el vindrà a recollir. Ella és mare soltera i viu amb la Margot (Margot Sánchez), la seva filla.
Tal com explica el mateix Hlynur Pálmason en el vídeo d’introducció a la pel·lícula, està escrita per a l’actor amb qui havia treballat en un curtmetratge, i per a la seva filla Ída Mekkin Hlynsdòttir que interpreta el paper de Salka, en un desig d’aprofundir en la relació entre una neta i el seu avi.
Richard (Vincent Lacoste) i Maria (Chiara Mastroianni) tenien vint anys i estaven molt enamorats quan es van casar. Després de vint anys de matrimoni Richard (Benjamín Biolay) descobreix que la Maria té un amant i ella marxa del domicili conjugal. Des de l’habitació de l’hotel ella observa el seu marit i recordant el seu passat es pregunta si ha pres la decisió correcta.
Quan Bruce Chatwin s’estava morint, Herzog li va fer una última visita. Com a regal de comiat, Chatwin li va donar la seva motxilla de viatge. Trenta anys després, Herzog s’embarca en un viatge inspirat per la vida nòmada de Chatwin.
