Arxiu d'etiquetes: CUSCO – Perú

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – de CUSCO a LA PAZ …. primer contacte amb Bolívia – 2019.10.08 (crònica 31)

Ens llevem a les 5 del matí i prenem una mica de llet i unes galetes a l’habitació abans de baixar a fer el check out. Avui sortim de CUSCO, en vol regular cap a LA PAZ a Bolívia. A l’aeroport facturació de maletes i un cafè abans del vol, que tranquil i puntual, dura poc menys d’una hora.

A Bolívia només tenim sis hores de diferència amb Barcelona.

Un taxista ens esperava a l’aeroport a la ciutat de EL ALTO, a 4.150 metres sobre el nivell del mar, que es tracta de la segona ciutat més poblada de Bolívia, després de Santa Cruz de la Sierra. El taxi ens apropa a la ciutat de LA PAZ, situada a la vall (3.640 metres d’altitud), i que actualment és la capital administrativa de Bolívia.

Malgrat que les dues ciutats estan a tocar, triguem moltíssim en arribar, a causa d’un caos circulatori absolut, que ens sorprèn moltíssim i que mai havíem viscut fins ara, almenys amb tanta intensitat. Dies després descobrirem que és el més habitual d’aquesta àrea metropolitana, formada per dues enormes ciutats unides però molt i molt diferenciades.

La visió de LA PAZ des de EL ALTO, és absolutament espectacular i realment ens impressiona.

En arribar a l’hotel ens espera el Carlos, la persona responsable de l’Agència de viatges Mundo Quechua, que és la que ens ha preparat la nostra estada al país. Un home, en Carlos que es convertirà en pocs dies en un amic i que ens farà estimar Bolívia moltíssim, gairebé sense que ens adonem.

Estarem hostatjats a l’Hostal Naira, ubicat al centre històric de la ciutat, en un edifici singular. Després d’escollir habitació i deixar les maletes sortim amb el Carlos a voltar. Caminem pel passeig del Prado mentre ell ens va explicant moltes coses de Bolívia, de la seva història i de les seves gents. Canviem moneda i desprès fem una parada per dinar en un restaurant popular.

Des de la plaça de San Pedro accedim al Mercado Rodriguez, espectacularment gran i un dels més populars de la ciutat. Passegem pels carrers ocupats plenament pels venedors.

En aquest mercat es pot trobar, a bons preus, una enorme varietat de productes: fruites, verdures, pastes, tubercles, cereals, ocells, carns, peixos… i també molts no peribles i d’altres no comestibles. Hi ha teles, productes de neteja i de merceria, flors i plantes, …. Estem una bona estona caminant i fent fotografies.

Després de descansar una estoneta a l’hotel sortim a conèixer un altre dels mercats típics de la ciutat, el de les Bruixes. Entre les principals mercaderies venudes en el Mercat de les Bruixes, dirigida pels bruixots locals coneguts com a “yatiris”, s’inclouen pocions, granotes seques, plantes medicinals com a ginesta i armadillos utilitzats en els rituals dels Andes.

Un dels articles que més ens crida l’atenció són els “sullus”, fetus assecats de diferents animals, majoritàriament llames. Aquests elements rituals solen enterrar-se sota els fonaments dels habitatges com a ofrena a la Pachamama, deïtat protectora.

En cadascuna de les botiguetes d’aquest mercat, acompanyant a les peces tèxtils i les figures d’artesania, el gènere dedicat a la màgia i a la superxeria es desborda en taules o prestatges.

Amulets per a buscar fortuna, figuretes petites de granotes (per als diners), tortugues (per a pretendre una llarga vida), còndors (per a la protecció en els viatges), mussols (el Rei de la saviesa) o pumes (per a trobar una nova ocupació), viagres “naturals”, sabons afrodisíacs, espelmes, fulls de coca, encens ó cartes del tarot que allí mateix et poden tirar… són alguns dels elements que mai falten en una botiga del Mercat de les bruixes.

Un mercat que, per la seva singularitat ha estat declarat, aquest mateix any, Patrimoni Cultural Immaterial com a punt de referència per a ofrenes rituals andines i medicina tradicional.

Ens sorprèn també la musiqueta que utilitzen els camions d’escombraries, per fer notar a la població que ja ha començat la recollida de les deixalles.

Anem a sopar al restaurant Mestiza al mateix carrer Sagarmaga on està situat l’hotel. Anirem a dormir molt d’hora.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 30, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 32, cliqueu en aquest

—————————————–

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – CUSCO, darrer dia al Perú – 2019.10.07 (crònica 30)

Avui tenim el dia lliure per gaudir al nostre aire de la ciutat de CUSCO. Això ens permet llevar-nos una mica més tard.

Després d’esmorzar a la cafeteria del costat de l’hotel, anem fins a la Fira d’Artesans a fer un tomb, després caminem per l’avinguda del Sol i comprem un llibre. Avui anem a la “recerca i captura” d’uns suèters d’alpaca i fem cap a totes les botigues i botiguetes de la població, fins que finalment acabem comprant un parell.

Hem quedat a l’hotel amb el responsable de l’agència, que finalment, desprès de demanar-nos disculpes, ens convida a dinar per compensar la plantada de l’impresentable guia, el segon dia al Machu Picchu.

El restaurant és el Tunupa, a la mateixa plaça d’Armes. Ens ubiquen en una de les taules del balconet amb unes magnífiques vistes. És un bufet lliure força bo.

Després de dinar anem a visitar el Museu Inka, instal·lat en un magnífic edifici colonial, la Casa del Almirante, construït al segle XVII amb dues plantes i un gran pati. El museu de 20 sales, compta amb una col·lecció de teixits, mòmies, eines, armes i orfebreries. Abasta en forma cronològica la història del Cusco des dels seus inicis fins al segle XX.

En sortir agafem un taxi per anar a l’església de San Cristóbal ubicada a la part més alta de Cusco i des d’on gaudim d’unes magnífiques vistes sobre la ciutat. La visitem i accedim al campanar amb vuit finestrals i cúpula.

Després baixem pels carrerons que ens porten al barri de San Blas, un barri molt característic on els conquistadors van destruir els temples que hi havia i van construir edificacions colonials amb influència andina. En l’actualitat és un barri habitat per artistes i que compta amb galeries d’art i innombrables tallers. Els carrers empedrats són estrets i costeruts.

Prenem un “jugo” en un dels establiments del barri abans de tornar tranquil·lament fins a l’hotel on descansem una mica abans d’anar a sopar.

Escollim un restaurant japonès, diuen que el millor de CUSCO, el restaurant Limo a la mateixa plaça d’Armes, on sopem extraordinàriament bé.

Aquesta és la nostra última nit al Perú, ja que demà dia 8 volem cap a Bolívia. En tenim moltes ganes de conèixer Bolívia, malgrat que ens fa una mica de pena marxar ja del Perú, després d’haver voltat i voltat per tot el país, durant un mes sencer.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 29, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 31, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – CUSCO – 2019.10.02 (crònica 25)

Avui tenim la visita de CUSCO i ens hem llevat a dos quarts de set, tenim l’esmorzar inclòs a la cafeteria del costat de l’hotel. Ens vénen a buscar a l’hotel la que serà la nostra guia aquests dies, Carmen, a la que acompanya el seu cap que és qui ens va rebre ahir a la terminal de busos. Carmen com comprovarem més endavant serà una de les millors guies de tot el viatge.

Amb un taxi anem en primer lloc al Convent de Santo Domingo construït l’any 1633 sobre el temple de Coricancha o temple d’or que custodiava les relíquies sagrades provinents de tot el territori.

Ha patit diverses reconstruccions derivades de terratrèmols que van afectar la construcció original l’any 1650 i el 1950. És una església de tres naus amb una cúpula i un magnífic cadirat del cor. Les parets estan guarnides amb taulells sevillans. En l’actualitat el Coricancha conserva alguns dels seus murs arrodonits de pedra polida, que són considerats com l’obra d’art més gran de l’època inca.

Amb el mateix taxi ens dirigim al Mirador del Crist Blanc amb una vista panoràmica espectacular sobre la ciutat. Aquesta estàtua té 8 metres d’altura i està situada en el turó Pukamoqo (Cerro Rojo), a 5 quilòmetres de la Ciutat Imperial.

Anem al Parc Arqueològic de Saqsaywaman per fer la visita, però com està plovent decidim deixar-la per l’endemà.

Ens dirigim després al centre arqueològic de Q’enko, tallat a la roca i que representa els tres mons de la cosmologia inca: el cel, la terra i el subsòl. Podem visitar la Sala dels Sacrificis, l’Observatori astronòmic, els canals i l’amfiteatre.

El taxi ens retorna a la plaça d’Armes des d’on continuem la visita a peu.

Visitem la Catedral Basílica de la Verge de l’Assumpció, construïda l’any 1534 amb grans blocs de granit vermell que es van extreure de Saqsaywaman. La portalada d’estil renaixentista contrasta amb l’interior barroc i plateresc.

Carmen ens acompanya fins al mercat de San Pedro que en bona part s’ha transformat en un mercat turístic amb moltes botigues de souvenirs i molts llocs per dinar. Hi ha també un munt de “juguerias”.

Després de fer la volta pel mercat tornem tranquil·lament fins a la plaça d’armes on ens asseiem a descansar una estona. Hi ha una concentració de caràcter polític. Ens assabentem que fa dos dies hi ha hagut una mena de cop d’estat al parlament que ha quedat dissolt pel president de la nació.

Anem a l’hotel a deixar les motxilles per anar a dinar. Ho intentem primer en un restaurant francès del mateix carrer, recomanat a una de les guies que hem portat, però el trobem molt car i curiosament només accepten dòlars per pagar ???? … més turístic impossible !!!

Decidim canviar d’opció culinària i finalment dinem a la mateixa plaça d’Armes al restaurant La Calle del Medio que ens han recomanat a l’hotel.

Després de dinar anem a visitar el temple i convent de La Mercè, amb un claustre de dos pisos i magnífiques pintures. En el convent podem anar visitant les diferents estances i des del cor podem veure la nau de l’església que només obre en horari de culte.

Sortint de la Mercè tréiem el cap al recinte de la Universitat i a un centre artesanal, i ens dirigim al Temple de la Companyia de Jesús també ubicat a la plaça d’Armes. Aquest temple forma part de la ruta del Barroc andí.

Hem pogut pujar al cor i accedir a una terrassa que dóna a la plaça. L’escala d’accés no ha estat fàcil. Fem el recorregut per tota l’església, convenientment indicat al fulletó que donen amb l’entrada i baixem a la cripta. Una visita força interessant.

Passegem després per l’avinguda del Sol plena de bancs, caixes de canvi i oficines turístiques que ofereixen totes les excursions. Decidim entrar a una cafeteria per descansar una mica.

Tenim entrades per anar al Centre Qosqo de Arte Nativo, a veure balls i músiques populars. Una bona estona de cua al carrer i hem de dir que l’espectacle a nosaltres ens ha semblat enormement llarg i avorrit.

En sortir, el Miquel no es troba gens de bé (suposem que alguna cosa que hem menjat, no l’ha paït bé)…… i decidim anar directament a l’hotel on mengem una poma i uns plàtans que hem comprat pel camí.

Abans de dormir preparem les bosses petites per l’endemà, ja que marxem uns dies i deixarem les maletes a l’hotel per la nostra tornada a CUSCO.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 24, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 26, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–