Arxiu d'etiquetes: Cristina Martí

– Teatre Musical – BALLA AMB MI – (🐌🐌🐌🐌 ) – Al Maldà – 24/09/2015

A la tercera vegada d’intentar-ho (entrades exhaurides) vàrem aconseguir reservar les entrades per veure aquest magnífic espectacle en una de les dues funcions afegides a darrera hora. BALLA AMB MI es tracta d’un homenatge al Teatre Musical, amb un repertori que inclou alguns dels noms fonamentals del teatre musical nord-americà, d’Irving Berlin a Jason Robert Brown, passant per Richard Rodgers, Stephen Sondheim o Jonathan Larson.

En la petita sala del Circol Maldà, i tan sols amb l’actuació del pianista Marc García-Rami i el cantant Toni Viñals, hem pogut gaudir d’un espectacle Musical que no oblidarem fàcilment. Estar clar que sense cap afegit, sense escenografia i tan sols amb una perfecta il·luminació i una estudiada posada en escena, també es poden aconseguir resultats extraordinaris.

La veu de Toni Viñals potent, amb multitud increïble de matisos vocals i amb afinació perfecte des de la primera cançó a l’última; tot això, sense cap amplificació i únicament recolzada per un piano…. aconsegueix posar “pell de gallina” als espectadors; però no es tracta tan sols d’un recital de cançons de Teatre Musical nord-americà, sinó que Toni Viñals a més a més d’interpretar-les amb la seva veu, les fa viure amb la seva variadíssima escenificació i la seva dansa i moviment que deixa als espectadors amb una sensació d’esgotament físic, tan sols en veure la vitalitat física que desprèn, tot deixant-se literalment la pell a escena.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les 17 cançons han estat traduïdes i adaptades per Jordi Galceran, David Pintó, Cèsar Aparício, Joan Lluís Bozzo,Roser Batalla, Roger Peña, Daniel Anglés, Joan Vàzquez, Òscar Martinez, Bealia Guerra, Escola Memory i Toni Viñals.

Continua llegint

– Dansa – LULÚ, primera nit (****) – Teatre Gaudí Barcelona (08/09/2012)

Avui fa dues setmanes que hem tornat d’Africa, i ens ha costat força assimilar-ho de nou; sobretot tornar a la feina i a la rutina del dia a dia.   Però els que ja ens coneixeu una mica, això de no “voltar” encara que sigui per la nostra estimada Barcelona, no podia durar gaire.  Ahir a la nit, per tant varem acudir a la “nostra” particular inauguració de temporada cultural i per sort va començar molt bé.

Aquestes fotos han estat cedides “voluntariament” per els nostre amics Antonio i Lorenzo. Diuen que les fotos son seves…. nosaltres aquets “bitxos” no els varem veure pas.

A partir d’ara intentarem compaginar en el nostre Bloc, la continuació de les cròniques viatgeres pel Sud d’Africa, amb les nostres cròniques culturals a las que tenim la sort d’assistir-hi.

La nostra AGENDA com veureu ja no apareixerà a la dreta del Bloc com era costum i a partir d’aquesta temporada les nostres properes activitats (de les que ja tenim assegurada la nostra presencia, per tenir ja comprades les entrades), les podreu veure a la capçalera si cliqueu “AGENDA”.  Una altra novetat és que hem decidit no posar la data exacta de cada espectacle a l’agenda, encara que si que estaran dins del mes que correspon i sempre per ordre d’assistència (això és degut a causa de què el nostre Bloc ja comença a tenir una certa ressonància amb 84.000 visites, i no volem donar facilitats als “lladres”, encara que tenim a casa la perfecta vigilant… la nostra estimada NEU).

*****************************************************************************

– Dansa – LULÚ, primera nit (****) – Teatre Gaudí Barcelona (08/09/2012)

La companyia de dansa i teatre Roberto G. Alonso ha recuperat a partir de mitjans d’agost passat i fins al 30 de setembre l’espectacle “Lulú, Primera nit” al Teatre Gaudí Barcelona, una obra amb la pretensió d’indagar en els secrets inconfessables d’una societat hipòcrita a través del personatge creat al segle XIX per Frank Wedekind.

L’obra, que va néixer com una representació de 30 minuts l’any 2000, ara ja dura una mica mes d’una hora, és un espectacle “a quatre bandes”, ja que el públic se situa a manera de quadrilàter.

L’important de l’espectacle és la dansa contemporània, que assoleix sota el meu punt de vista graus de perfecció entre els quatre ballarins, però val a dir que la sensualitat no manca en aquest espectacle i posa a l’espectador en posició d’un autentic voyer.

El director, Roberto G. Alonso abans de l’estrena actual en el Teatre Gaudí, va assenyalar que la distribució del públic ha precisat una revisió de la coreografia i requereix de l’espectador una immersió total en l’acció, que de vegades es passa de forma simultània; va assenyalar també que l’obra podria arribar a ferir alguna sensibilitat a causa de les escenes que es produeixen.

Els 10 primers minuts em van fer pensar el pitjor, però a partir que el personatge de Jack l’esbudellador, interpretat pel propi director de l’obra Roberto G. Alonso, va començar a dansar, vaig poder canviar el “xip” de sobte i entrar de ple en la interpretació de la dansa absolutament extraordinària, per part dels 4 ballarins.


Cal remarcar el caràcter “transgressor” del personatge protagonista (interpretat per Cristina Martí) i com aquest se serveix de la sensualitat i les emocions-sense remordiments-per obtenir beneficis.  Se’ns apareix radical, sense ideals, abocada al desig, a la sensualitat, al plaer. Embolicada en un halo de misteri, amb gran poder aniquil·lador, Lulú ens acosta a la destrucció, a la vulnerable frontera que separa la vida i la mort.

La seva interpretació és molt creïble a nivell teatral, però la seva manera magnifica de ballar acompanyat també per la perfecció del seu cos, fa que realitzi escenes per recordar, com aquella on bellugant-se nua i sense deixar veure gairebé res, enmig d’un vestidor, es passeja d’una punta a l’altre de l’escenari.

La seva necessitat d’estimular i completar la seva sexualitat la durà a iniciar una relació a tres bandes on el sadisme, la brutalitat i el lesbianisme seran els camins que li permetran explorar els seus desitjos i pensaments més íntims, i serà, també l’esquer que la conduiran a un final tenebrós a les punyents mans de Jack l’esbudellador.

Beatriz Torralvo, Toni Luque, Cristina Martí i Roberto G. Alonso

Hi ha imatges boníssimes, com la del mariner amb el tors nu ( Toni Luque ) engolint nata per seduir una dona que encara ha d’aprendre moltes coses.  També recordo l’escena de les dues dones com tot jugant un paper lèsbic s’apropen arrossegant-se cap el “mascle” i aquest espera sense bellugar ni una cella.  Cal remarcar també quant el mariner és despullat íntegrament i travestit amb una mitja negre i un tutú del mateix color, i a continuació balla fent el paper de cigne negre…. magnific!!!

La dansa contemporània enèrgica, exigent amb l’expressivitat i físicament difícil d’executar que arriba a tenir fins punt acrobàtic (que molt particularment Beatriz Torralvo i Toni Luque executen, en els papers respectius de prostituta i el seu client mariner).

Us la recomanem de debò.

Coreografia i Direcciò: Roberto G. Alonso

Direcciòn escènica: Toni Vives
Intèrprets: Cristina Martí, Toni Luque, Beatriz Torralvo i Roberto G. Alonso
Escenografía: Paco Azorín
Diseny de so: Josep M. Portavella
Diseny d’il.luminació: Toni Murchland
Coproducció: Cia. Roberto G. Alonso i Teatre Bartrina

Horaris: divendres i dissabtes a las 22:30 i diumenges a les 20:00.

——————————————————————————————————

– Teatre Gaudí Barcelona – Preu 18 €  – ( preu pagat  13,50 € –  TresC )

—————————————————————————————————–