Arxiu d'etiquetes: COVA DE QUIOCTA

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – SARCÒFAGS DE KARAJIA – COVA DE QUIOCTA i LÁMUD – 2019.09.16 (crònica 9)

Malgrat que estarem uns dies més a CHACHAPOYAS, avui deixem aquest magnífic hotel que ens ha servit per “descansar” i dormirem a La Chalca Hotel, situat en una casa colonial al centre de la ciutat.

Avui anirem a fer una excursió que ens portarà a veure els SARCÒFAGS de KARAJIA i després de dinar, a la COVA de QUIOCTA; com cada dia en aquesta part del Perú, ens acompanyen el nostre guia Manuel i l’Alfredo, el xofer.

Circulem per la vall del riu Utcubamba, amb unes vistes espectaculars, per una carretera polsegosa i que presenta molts despreniments.

En arribar al poble de Cruzpata deixem el cotxe i anem a fer el camí de poc més d’un quilòmetre en continua baixada, que ens condueix fins als SARCÒFAGS de KARAJIA. L’últim tram de la baixada és molt fort. Continuem a una alçada de 2.700 metres.

Un primer grup de sarcòfags que ens deixen bocabadats, i més endavant un altre grup de sarcòfags més antics i més deteriorats. Els sarcòfags de Karajia o Carajia eren utilitzats pels chachapoies per enterrar els seus morts, tenen forma humana i arriben a mesurar 2,5 metres d’alçada …. i estan penjats a la muntanya, a llocs inaccessibles, precisament per evitar el seu saqueix. Evidentment el camí que ara utilitzem està fet en l’època actual, per accedir a veure’ls relativament a prop.

Únics en el seu gènere, estan ubicats dalt de tot d’un barranc de difícil accés en una paret rocosa vertical, en una gruta situada a més de 200 metres del fons del barranc. El primer grup el formen set sarcòfags dels quals el tercer ha desaparegut i en estar entrellaçats va permetre als arqueòlegs veure el contingut dels sarcòfags dos i quatre que van quedar al descobert.

A l’interior de cada sarcòfag, una mòmia en posició seguda embolicada amb robes mortuòries i nombrosos objectes de ceràmica i ofrenes. Estan datades l’any 1460 dC. Els sarcòfags estan fets d’argila barrejada amb branques petites i pedres i estan decorats amb pintura vermella sobre una base blanca.

Com la baixada ha estat molt forta decidim tornar a cavall per salvar els 700 metres de pujada continuada fins al poble.

Seguim ruta cap a la COVA de QUIOCTA. Fem parada per dinar al poble de LÁMUD i en el mateix restaurant lloguem les botes katiusques que necessitarem per entrar a les coves, ja que el terra està molt enfangat.

Aprofitem abans per passejar per dins del mercat de LÁMUD, ja que és un dels al·licients més importants dels nostres viatges. En aquests quaranta-cinc dies visitarem un munt d’ells i no ens deixaran de sorprendre.

La carretera fins a les coves està sense asfaltar i és en continua pujada. Ens posem les botes i deixem les motxilles al cotxe agafant només els lots.

La cova de Quiocta estan a 2.793 metres i tenen una longitud de 600 metres, semblen excavades per un riu subterrani i el terra enfangat ens fa caminar en un continu xip-xop.

El Manuel ens ajuda en tot moment i ens indica per on hem de passar. Totalment a les fosques veiem algunes calaveres, de fet aquestes coves van tenir una utilització funerària, i unes magnífiques formacions d’estalactites i estalagmites.

Un recorregut de més d’1 km per l’interior de la cova i en sortir tornada al poble de LÁMUD on visitem l’església del Señor de Gualamita. Les festes patronals on el Crist surt en processó, es van celebrar just fa dos dies i la plaça encara està guarnida amb forces pintures.

Al Perú tot l’any surt el sol aproximadament a les 6 del matí i l’ocàs és al voltant les 6 de la tarda; pot variar minuts però en estar a prop de l’equador les variacions en l’horari són mínimes. Curiosament en comentar que a Barcelona depèn molt de si estem a l’hivern (el sol es posa entre 5 i 6 de la tarda) … o a l’estiu, ja que al juny es fa fosc gairebé a les 10 de la nit, l’Alfredo ens mira amb cara de sorpresa i d’incredulitat…. per ell el normal és que no hi hagi cap variació.

Tornem a CHACHAPOYAS i després de descansar una estoneta en el nou hotel, sortim a sopar. Anem fins a l’enorme plaça d’Armes i passegem pel carrer de vianants.

Decidim sopar al restaurant Amazonas 632.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 8, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 10, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–