Per MIQUEL GASCON …
Amb una mica de retard i ja quant la crònica ha perdut una mica el seu interès d’immediatesa, em poso a escriure una de les cròniques de Teatre que mes m’han satisfet.
Ja s’ha llegit prou d’aquesta producció en tots i cadascun dels cercles teatraires de casa nostre… i la veritat és que es difícil no repetir arguments que poden sonar a massa trillats.
Jo qualificaria aquesta producció teatral de excepcional i no em posaré a afegir-li masses adjectius mes, perquè no es pot expressar amb paraules el que varem viure els que per sort varem assistir a una de les seves 3 úniques representacions a la Sala Fabià Pugserver del Teatre Lliure.
Dins d’uns anys, podrem dir “JO VAIG SER-HI” quant recordem aquest muntatge holandès, que ens va visitar, en ocasió del GREC2013.
Qualsevol persona que llegeixi aquesta crònica i desconegui la producció, li semblarà que m’he tornat mes boig del que ja estic….. però reitero que es del millor que he pogut veure en Teatre al llarg dels ultims anys.
No entendrà el lector, per exemple que la producció duri quasi be 6 hores sense entreactes i encara menys que els actors parlin en holandès i per tant els espectadors es vegin en la necessitat de passar-se 6 hores llegint el text en català a partir d’una multitud de pantalles repartides dins de la sala, al escenari i fora d’ell, com per exemple a la terrassa exterior o als bars situats al vestíbul del Teatre.
Sota el títol de “TRAGÈDIES ROMANES”, s’interpreten ni mes ni menys que 3 obres de SHAKESPEARE en el ordre següent :
1 – CORIOLÀ
2 – JULI CÈSAR
3 – ANTONI i CLEÒPATRA
