Arxiu d'etiquetes: Cor Vivaldi

– Concert – BRITTEN’S FOREVER – Cor Vivaldi (🐌🐌🐌+🐚) – Auditori del Conservatori del Liceu – 2017.11.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 95)

BRITTEN’S FOREVER – Cor Vivaldi (temp. 17/18 – espectacle nº 95)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte passat vam poder assistir al primer dels concerts d’aquesta temporada, que pertanyen al cicle “Les Quatre Estacions del Cor Vivaldi“, el Concert de Tardor. El lloc de celebració d’aquests concerts és el Conservatori de Música del Liceu en virtut d’un conveni de col·laboració.

Amb el títol BRITTEN’S FOREVER !, i tal com ens ha explicat Òscar Boada, aquest concert de tardor “és un homenatge al compositor anglès, un compositor de referència per al Cor Vivaldi“. Britten mai es va deixar encotillar per cap consigna artística o moviment i és per això que ofereix una obra heterodoxa, diversa i personal que la fa atractiva.

El programa ha estat el següent…

A la primera part:

  • Friday afternoons és una de les primeres obres de Britten per a veus agudes per a cor i piano. El títol d’aquesta col·lecció de 12 cançons, composta el 1933-1935, prové de la circumstància de la seva composició, ja que les va escriure per al seu germà Robert i els nens de l’escola Clive House, de la que n’era director. Les pràctiques del cor tenien lloc els divendres a la tarda.

Són cançons de curta durada que en alguns casos no arriba ni al minut.

  • Begone, dull care
  • Cuckoo
  • Ee-oh!
  • A New Year Carol
  • Fishing song
  • The useful plough
  • Jazz-Man
  • Old Abram Brown

Continua llegint

– Concert (M03) – COR VIVALDI – Missa IN ANGUSTIIS de Franz Joseph Haydin – (🐌🐌🐌🐌🐌) – Auditori Axa – 12.11.2016

Cor VIVALDI – Missa IN ANGUSTIIS de Franz Joseph Haydin

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Malgrat que som uns entusiastes seguidors del Cor VIVALDI, la temporada passada per diferents circumstàncies no vàrem poder assistir a cap dels concerts que van oferir. Ara en teníem moltes ganes de retrobar-los de nou, i hem de dir que aquest concert ha superat totes les nostres expectatives, perquè hem gaudit un altre vegada de valent i és més, creiem sincerament que ha estat el seu millor concert fins ara, almenys dels que nosaltres hem pogut escoltar en directe.

Un concert que es va iniciar a la primera part, amb un concert de cambra:

  • Concert núm 23 en La Major per a piano i orquestra KV 488 de Wolfgang Amadeus Mozart

Es va elegir la versió d’orquestració per a cordes de Ignaz Lachner, i va ser interpretada per la “Vivaldi Camerata” un quintet de corda, i al piano i direcció d’Òscar Boada. Va ser tan sols un tastet, per preparar-nos pel que vindria després.

concert-cor-vivaldi-12-11-2016-auditori-axa-voltar-i-voltar-1

A la segona part assistiríem a un dels concerts més memorables que nosaltres hem viscut en molt de temps

  • Missa “In Angustiis” (Nelson) de Franz Joseph Haydn

Continua llegint

– Concert – COR VIVALDI – COBLA SANT JORDI (****) – Auditori Axa – 16/11/2014

Aquest passat diumenge vàrem assistir al primer concert de la temporada del COR VIVALDI – Petits Cantors de Catalunya,  a l’Auditori Axa. Sota el títol de “Les quatre estacions del Cor Vivaldi”, varen encetar amb aquest “Concert de Tardor“,  una sèrie de quatre concerts al llarg d’aquesta temporada.

Cor Vivaldi - Concert de Tardor

La novetat més important d’aquest concert, és que ho han fet amb la col·laboració de la prestigiosa COBLA SANT JORDI – CIUTAT DE BARCELONA i aquesta combinació de Cor infantil i Cobla, ha estat magnífica.

Crèiem que el programa estaria dedicat bàsicament a la Sardana, però no ha estat així expressament, per tal de remarcar que la Cobla pot arribar a interpretar qualsevol melodia que no sigui específicament sardanístic. De fet, en el programa del concert al qual assistim, han vist la llum per primer cop, versions noves per a cor i cobla.

El concert va començar amb el cor envoltant les butaques de platea, buscant l’efecte estereofònic del qual segurament hauran gaudit únicament les persones situades al mateix centre de la sala; aquest no va ser el nostre cas, ja que vàrem quedar fora del cercle, amb una bona pila de cantaires d’esquena a la nostra posició i sobretot massa propers a nosaltres, per la qual cosa escoltàvem el cor totalment descompensat.

Camperola – Eduard Toldrà (1895 – 1962)
Nigra sum – Pau Casals (1876 – 1973)

Així i tot, hem de reconèixer que les dues composicions ens van agradar i molt. Ja a l’escenari com de costum, i com a continuació de la primera part, vàrem poder escoltar:

Lliana’s song – Salvador Brotons (1959)
Missa brevis Op. 110 – Salvador Brotons (Kyries – Gloria – Santus Benedictus – Agnus Dei)

Continua llegint

– Concert – COR VIVALDI (****) – Concert 25 aniversari – Auditori Axa – 22/03/2014

Concert Cor Vivaldi: 25 anys

De nou ens conviden a assistir a un altre concert del Cor Vivaldi, al que ja estem units gairebé com si fóssim “musico dependents” d’aquest grup de cantors infantils, des de que els varem descobrir fa pocs anys. Ja estem acostumats a que cada cert temps els podem veure i escoltar en directe…. i ja feia 3 mesos del últim concert.

25 aniversari COR VIVALDI1-imp

El dissabte passat ens reuníem els seus seguidors precisament per celebrar els 25 anys de la creació del Cor… i com va dir al final del concert el seu director Òscar Boada, esperem veure’ls amb la mateixa força quant celebrin els 50 aniversari.

Per l’ocasió van interpretar dues peces extraordinàries:

TE DEUM (2014) d’Albert Guinovart, obra creada especialment per commemorar el 25e aniversari del Cor Vivaldi. Va ser cantada a doble cor i acompanyada al piano pel propi compositor Albert Guinovart.

Impressionant la seva interpretació, a la que per sort ja estem acostumats. Difícil explicar per escrit les sensacions rebudes al escoltar aquesta obra i el millor que puc fer crec jo, es deixar-vos els últims minuts en una gravació casolana que vaig gravar amb el meu mòbil. Ja em sabreu dir el que.

 

Continua llegint

– Concert – ELS PASTORETS (***1/2) – Cor Vivaldi – Auditori Axa – 22/12/2013

El passat diumenge 22 de desembre, varem ser convidats de nou a un concert del COR VIVALDI al lloc on habitualment actuen… a l’ Auditori Axa.  Aquest cop a escoltar una obra molt adient a aquestes dates de Nadal, ELS PASTORETS, música de l’Albert Guinovart i lletra de Jordi Galceran, que nosaltres no havíem encara escoltat mai.

Cor Vivaldi - Els Pastorets 2-imp

Crec que la millor carta de presentació d’aquesta obra es utilitzar les mateixes paraules de l’ànima d’aquesta coral, el seu director Oscar Boada:

Totes les cultures cristianes tenen alguna història nadalenca que els representa. A Finlàndia, per exemple, hi ha una història anomenada Marjatta, en que la verge concep a partir de menjar un fruit del bosc i dona a llum amb un cavall escalfant-la amb el seu alè. A Anglaterra, el conte de Nadal de Dickens amb l’avar Mr. Scrooge redimit per l’amor, probablement s’emportaria el protagonisme màxim. A Alemania i als països nordics, Santa Klaus (Sant Nicolau: algú em pot dir què hi fa el bisbe de Mira tan lluny de la seva Turquia natal?) el fabricant de joguines i els seus rens serien, sens dubte, representants ideals de les seves tradicions. A Euskadi, l’Olentzero, un carboner brut i gras (el Pare Donóstia deia que era un capgròs sense intel·ligència…) que porta els regals de nadal als nens. Però i a Catalunya? A Catalunya tenim el Tió de Nadal, naturalment, però clar, un tronc, per molt màgic que pugui ser, és difícil que pugui tenir aventures excitants… per això, a Catalunya hi tenim una història que és tan representativa del Nadal com els galets, com el pollastre farcit o els canelons: Els Pastorets!

També os deixo  5 seqüencies del propi concert, que vaig gravar amb el seu consentiment. Encara que sóc conscient de què la qualitat de la gravació no és la que es mereixen, prefereixo que almenys tingueu l’oportunitat de conèixer el “COR VIVALDI, petits cantors de Catalunya”,  que enguany ha obtingut el reconeixement de la Generalitat de Catalunya amb la preuada Creu de Sant Jordi 2013.

Continua llegint

– Concert – COR VIVALDI, petits cantors de Catalunya – STABAT MATER (****) – Oratori Sant Felip Neri de Gràcia – 26/03/2013

Per MIQUEL GASCÓN

A conseqüència de la nostra crònica de l’òpera STREET SCENE al Liceu el passat 1 de març i com agraïment al nostre comentari per la bona actuació del COR VIVALDI, petits cantors de Catalunya, es van posar en contacte amb nosaltres per tal d’informar-nos que el COR faria una pre-estrena benefica d’aquest concert, per tal de recollir “calerons” per les persones mes necessitades del barri. Evidentment ens ho vam apuntar a l’agenda d’immediat.

COR VIVALDI, petits cantors de Catalunya 17-imp

Al arribar i abans d’entrar a l’església, la primera sorpresa de la nit, ja que em vaig trobar amb una companyia de la meva feina, la Carme Mata; resulta que la seva filla forma part en l’actualitat del Cor Vivaldi, na Judit Badia Mata, que desprès seria una de les dos protagonistes dels primers solos de la nit.

El cor esta format quasi amb la seva totalitat de noies, (varem veure tan sols 2 o 3 nens), algunes d’elles molt i molt petites, però segons ens va explicar el seu director al finalitzar el concert, es tracta d’anar introduint poc a poc petits, per tal d’anar renovant el Cor. Des de ben petits van assajant en petits cors per edats i els van introduint en el mon de la Musica… fins que als 9 o 10 anys es fa una selecció mol acurada per poder entrar a formar part del Cor Vivaldi. Els seus membres son “jubilats” amb gran honor, a l’edat de 18 anys amb una festa, on se li fa entrega d’un bastó com reconeixement de bon “jubilat”.

COR VIVALDI, petits cantors de Catalunya 7-imp

Per començar i fora de programa, un altre agradable sorpresa, ens van interpretar el AVE VERUM CORPUS de Wolfgang Amadeus Mozart.

Ave verum corpus és un himne eucarístic curt que data del segle XIV que ha estat musicat per diversos compositors; la seva creació s’atribueix al papa Innocenci VI; a l’edat mitjana es cantava en l’elevació de l’hòstia durant la consagració. El títol de l’himne vol dir “Salut, cos veritable”, i està basat en un poema d’un manuscrit de segle XIV de l’Abadia de Reichenau, al costat del llac Constança. El poema és una meditació sobre la creença catòlica de la presència real de Jesús en el sagrament de l’eucaristia.

Continua llegint

– Òpera – STREET SCENE (***) de Kurt Weill – Gran Teatre del Liceu – 01/03/2013

Per MIQUEL GASCÓN

En teníem moltes ganes des de fa mesos que arribes la data per veure aquesta òpera del segle XX, ja que sabíem que en el seu dia quant es va estrenar l’any 1946 al Schubert Theatre de Filadèlfia, se la va anomenar com una “American opera” o també com a “Broadway opera”… i qua ha estat tractada mes aviat com un “Musical” que no pas com una òpera que és del que es tracta.

street-scene cartell

Com sabeu tinc una especial dèria per el “Musicals” perquè m’agraden en general molt i també perquè penso que dins d’una anys se li reconeixerà per fi, la gran vàlua d’aquest genere i crec seran catalogades com a veritables òperes per les generacions que vindran.

STREET SCENE (Escena de carrer) és la primera òpera de Kurt Weill de la seva etapa americana, (s’havia instal·lat als Estats Units fugint de la persecució nazi), influïda per la comèdia musical de Broadway, el jazz, el blues i les cançons populars. L’òpera en angles, integra recitatius, diàlegs, àries, cançons populars i fins i tot conjunts de l’òpera tradicional europea.

Liceu - Street Escen 1-imp

El començament de Street scene, que arriba per primera vegada al Liceu i al estat espanyol, em va recordar molt al estil de Porgy & Bess, una de les meves òperes de capçalera.

Liceu - Street Escen 2-impEl llibret és del dramaturg Elmer Rice, home políticament compromès, sobre una obra pròpia guanyadora del Premi Pulitzer (1929). La lletra de les cançons són del poeta negre Langston Hughes. L’acció transcorre en un barri molt pobre de Nova York, davant una casa de veïns que protagonitzen les diverses històries de la trama, totes d’un realisme cru, entre elles la història del matrimoni Maurrant, marcada pel maltractament i la violència de gènere, amb una càrrega important de denúncia social i com gairebé sempre, un final tràgic.

Continua llegint