Arxiu d'etiquetes: cor Madrigal

– 289 – Òpera versió concert de l’OBC – TURANDOT (concert de cloenda) (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2019.05.26 (temp. 18/19 – espectacle nº 210)

TURANDOT (temp. 18/19 – espectacle nº 210)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge va tancar temporada l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (l’OBC), abans d’iniciar la seva gira pel Japó durant el mes de juliol. Una gira amb el director Kazushi Ono i on oferiran programes que s’han vist a l’Auditori de Barcelona.

Per tancar la temporada han escollit TURANDOT, l’última òpera que va escriure Giacomo Puccini (Lucca 1858-Brussel·les 1924), en format concert. Aquesta és la mateixa òpera que a l’octubre inaugurarà la temporada del Liceu.

Amb llibret de Giuseppe Adami Renato Simoni, Puccini va treballar en aquesta òpera des del 1920, amb un estat de salut ja molt deteriorat. La seva mort el 1924 va deixar l’òpera inacabada, ja que només l’havia compost fins a l’escena de la mort de Liù.

Franco Alfano (Italia 1875-1954) vas ser l’encarregat d’acabar l’òpera oferint dos finals alternatius a partir de les notes i esbossos del mateix Puccini. Oficialment estrenada a la Scala de Milà el 25 d’abril del 1926.

TURANDOT és un drama líric en tres actes que conté un gran protagonisme vocal amb alguns dels fragments més coneguts de la història de la música: “Signore, ascolta”,  “In questa reggia”, “Figlio del cielo”, “Nessun dorma” o “Tu chei di gel sei cinta”.

Una obra molt exigent per als solistes que a més s’enfronten a una massa orquestral gran en el mateix escenari, en aquest cas una esplèndida OBC, i tres formacions corals: Madrigal, Polifònica de Puig-Reig i, en l’apartat de veus infantils, Amics de la Unió de Granollers.

Continua llegint

– 169 –  Concert de l’OBC –  SCHUMANN: LA RENANA – L’Auditori (🐌🐌🐌+🐚) – 2019.01.27  (temp. 18/19 – espectacle nº 123)

Concert de l’OBC – SCHUMANN: LA RENANA (temp. 18/19 – espec. nº 123)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge un altre concert del nostre abonament, que aquesta vegada ha estat dirigit per Hartmut Haenchen (Dresden 1943). Director de prestigi reconegut per la seva lectura de les obres de Richard Strauss, Wagner i Mahler. En el programa de diumenge els compositors escollits no ha estat cap d’aquests i per tant no podem corroborar ni refutar. La seva direcció ens va agradar però sense arribar a emocionar-nos.

A la segona part del concert han estat protagonistes el Cor Madrigal i el Cor de Cambra de Granollers. 

El Cor Madrigal fundat en 1951, en l’actualitat està dirigit per Mireia Barrera i és cor adscrit de l’Auditori i l’OBC des de 2012.

El Cor de Cambra de Granollers va néixer el 1996 en el marc de la Societat Coral Amics de la Unió i des de la seva formació està dirigit per Josep Vila Jover.

El programa ha estat el següent:

  1. ROBERT SHUMANN (Zwickau, 1810 – Endenich, 1856)

Simfonía núm. 3 en Mi bemoll major, op. 97, “Renana” (1850) (🐌🐌🐌)

Aquesta és la simfonia més popular del compositor que coincideix amb una de les etapes més felices de la seva vida quan  havia estat nomenat Director Musical Municipal de la ciutat de Dusseldorf.

Escrita a finals del 1850, va ser composta en tan sols cinc setmanes i va ser estrenada a Düsseldorf el 1851 sota la batuta del mateix compositor. El públic la va batejar com “la Renana” perquè comptava inicialment amb el subtítol d'”episodi d’una vida a la riba del Rin”.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – EL RÈQUIEM DE DVORÁK (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2018.06.03 (temp. 17/18 – espectacle nº 288)

 EL RÈQUIEM DE DVORÁK (temp. 17/18 – espectacle nº 288)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

No podia acabar la temporada de concerts de l’OBC de la millor manera de la que ho va fer diumenge passat, amb la primera audició per part de l’OBC del RÈQUIEM DE DEVORÁK.

Un concert de cloenda realment extraordinari per una magnífica temporada; novament l’orquestra en aquesta ocasió ha estat dirigida pel seu director titular Kazushi Ono i ha comptat amb la participació de 4 solistes i 107 cantants participants de tres cors; en total doncs 111 veus a l’escenari de l’Auditori. Realment espectacular.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El RÈQUIEM DE DEVORÁK, es tracta d’una obra magna del Romanticisme, potser l’obra espiritualment més profunda del compositor, on afronta la pregunta fonamental del sentit de l’existència humana. La peça va més enllà del text religiós i és una reflexió sobre la vida, la mort, l’ésser humà i l’esperança en què la música esdevé protagonista.

ANTONÍN DVORÁK (Nelahozeves, Bohèmia 1841 – Praga 1904)

RÈQUIEM, op. 89(🐌🐌🐌🐌🐌)

Quan el director Kazushi Ono va proposar interpretar a Barcelona aquesta obra colossal es va adonar que l’OBC no l’havia tocat mai i ho va voler resoldre ràpidament. Aquest cap de setmana s’ha interpretat en la seva versió íntegra. Més de 90 minuts de música simfònic-coral de primer ordre. El rèquiem que, juntament amb els de Mozart, Verdi, Brahms i Fauré, completa el repòquer de “rèquiems”.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – CENTENARI BERNSTEIN (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2018.02.18 (temp. 17/18 – espectacle nº 195)

CENTENARI BERNSTEIN (temp. 17/18 – espectacle nº 195)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge al matí, vàrem assistir a un altre concert de l’OBC; aquest no pertanyia al nostre torn d’abonament, però ens feia especial il·lusió per la interpretació de la Simfonia núm. 3 “Kaddish” de Leonard Bernstein, després de l’extraordinari concert de fa unes setmanes amb la projecció de WEST SIDE STORY (per cert aquest es tornarà a programar el 18 i 19 de juliol).

Un concert molt variat i llarg d’una durada que va sobrepasar les dues hores i mitja i que encara que estava programat per celebrar el centenari del naixement de Bernstein, unicament una de les 4 peçes interpretades era d’aquest compositor.

1 – ARNAU TORDERA (Tona 1986)

Illa Esperança. (🐌🐌🐌) – Estrena absoluta.

Un encàrrec de l’OBC pel projecte ET TOCA A TU (programa d’integració social), amb la participació de la Big Band de l’Institut Guillem Catà i la Coral Escodines. Aquesta peça neix d’una pluja d’idees compartida amb els alumnes de l’Institut Guillem Catà de Manresa i és l’indret privilegiat on Tordera situa tot allò que aquests joves desitgen per millorar el món que ens envolta.

Una música que entra fàcilment a les oïdes de tot tipus de públic i força encomanadissa, per la seva senzillesa. Un concert amable i participatiu amb un munt de gent jove a sobre l’escenari compartint els seus anhels amb la millor orquestra de Catalunya.

Llàstima que la direcció del director titular de l’OBC, Kazushi Ono, no va calibrar bé el volum excessiu de l’orquestra que va tapar força l’esplèndida Coral.

2 – AARON COPLAND (Brooklyn 1900 – North Tarrytown 1990)

El Salón México (🐌🐌🐌+🐚)

Aquesta peça va ser el resultat d’una primera visita a Mèxic que Aaron va allargar cinc mesos. L’obra duu per títol el nom d’una sala de ball de la capital i recull quatre melodies tradicionals mexicanes com a base d’un breu poema tonal, amb una orquestració acolorida i una vitalitat rítmica i exuberant, aparentment despreocupada.  Amb posterioritat Bernstein en va fer una transcripció per a piano molt efectiva.

3 – MAX BRUCH (Cologne 1838 – Friedenau 1920)

Concert per a violí i orquestra núm. 1 en Sol Menor, op. 26 (🐌🐌🐌🐌🐌)

Bruch és un d’aquells compositors injustament conegut per una única obra: el seu primer Concert per a violí. Tot i que no era violinista, els seus tres concerts per a aquest instrument van ser inspirats per l’amistat amb intèrprets eminents, com Joseph Joachim i Pablo de Sarasate. El virtuosisme, la calidesa melòdica i l’elevada inspiració de l’obra superen qualsevol classificació dins d’un període, i la converteixen en expressió artística atemporal.

De ben segur i per la meva sorpresa va ser la millor peça del matí d’ahir, i va tenir molt a veure perquè va ser interpretada per un dels violinistes més reconeguts mundialment, en Nikolaj Znaider, que ens va deixar sense alè, en una de les millors interpretacions al violí que recordem. L’Auditori es va venir abaix pels aplaudiments i Nikolaj ens va obsequiar amb un bis preciós de Bach.

Finalment després d’un breu descans, la segona part del concert la va protagonitzar l’esperada “Kaddish”.

4 – LEONARD BERNSTEIN (Lawrence, Massachussetts 1918 – New York 1990)

Simfonia núm. 3 ”Kaddish”–  1a audició (🐌🐌🐌🐌)

La Simfonia duu el nom de la pregària jueva per als morts que el compositor va dedicar a la memòria de J. F. Kennedy, el primer president catòlic dels Estats Units. La simfonia es troba a mig camí entre una afirmació de fe i una revolta metafísica, perquè apareixen també sentiments de rebel·lió, dolor i dubte sobre un Déu incapaç de donar pau i prevenir la mort. És una obra altament teatral i dramàtica, que combina un text parlat amb textos cantats en arameu i hebreu, i en la qual el cor ha de cantar, cridar, aplaudir i, fins i tot, donar cops de peu a terra.

Per l’ocasió, una grandiosa posada en escena amb l’OBC al complet i la col·laboració de l’Orquestra Simfònica de l’Esmuc, la soprano Ilona Krzywicka, el narrador Andrew Tarbet i els Cors següents: Cor Lieder Càmera, Cor Madrigal i Veus, Cor Infantil Amics de la Unió.

Al grandiós escenari de L’Auditori no hi cabia ni una agulla, i tot feia preveure un concert inoblidable…. i malgrat que ens va agradar i molt en alguns moments, l’excessiu protagonisme del narrador, va fer que en alguns moments no ens acabes de fer el pes. Sense cap mena de dubte, almenys per nosaltres, el millor de tot va ser la interpretació dels cors i alguns moments màgics dels instruments de corda.

Us deixo l’enllaç amb l’àudio sencer del concert que es va retransmetre en directe per Catalunya Radio …

http://www.ccma.cat/audio/embed/991912

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Kazushi Ono, director
Nikolaj Znaider, violí
Ilona Krzywicka, soprano
Andrew Tarbet, narrador
Cor Lieder Càmera (director: Eduard Vila i Perarnau) – Cor Madrigal (directora: Mireia Barrera) – VEUS- Cor Infantil Amics de la Unió (director: Josep Vila i Jover)
Et Toca a tu: Big Band de l’institut Guillem Catà i Coral Escodines
Amb la col·laboració de l’Orquestra Simfònica de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)

– Concert de l’OBC (M02) – LOBGESANG DE MENDELSSOHN – L’Auditori (🐌🐌🐌+🐚) – 30.10.2016

Aquest passat diumenge al matí, assistim al nostre segon concert de la temporada de l’OBC i de nou tenim l’honor de què el director titular de l’orquestra Kazushi Ono, el torna a dirigir, cosa gens habitual almenys en la temporada passada.

Una sala gairebé plena en contrast al concert del dia anterior, on sembla que hi havien forces espais buits. Dues composicions musicals amb el mateix nom, creats pels dos germans Mendelssohn, malgrat que la primera d’elles, Fanny,no va tenir massa ressò pel sol fet de que Fanny va néixer dona i en aquella època gairebé s’havia de quedar reclosa a casa.

Fills d’una adinerada família d’origen jueu convertida al protestantisme i nascuts en un ambient intel·lectual i artístic privilegiat, els germans Mendelssohn van rebre la mateixa educació, però mentre que Felix –tres anys més jove que la seva germana– va poder desenvolupar professionalment el seu talent per la música, les imposicions socials de l’època –i l’oposició del seu pare– li ho van impedir a Fanny, que, segons la seva pròpia mare, havia nascut «amb els dits per tocar fugues de Bach».

Fanny organitzava concerts als quals convocava els millors músics i que aplegaven l’elit de la societat, incloent-hi alguns membres de la reialesa. Malgrat que, generalment, se la considera una compositora de petites miniatures, Fanny va escriure un catàleg de més de 400 obres, que inclou tres cantates sacres, una obertura orquestral, àries de concert, un cicle per a piano a gran escala i diverses obres de cambra. Felix solia ser el primer a veure les partitures de la seva germana, i, de vegades, fins i tot les signava, ja que ella no es va atrevir a publicar-ne algunes –les més modestes– fins al 1846, un any abans de morir.

concert-de-lobc-loggesang-de-mendelssohn-lauditori-voltar-i-voltar-1

Fanny va compondre aquesta cantata amb el nom de Meine Seele ist stille, per celebrar el primer aniversari del seu fill Sebastian Ludwig Felix. Després va ser batejada amb el títol «Lobgesang».

Continua llegint

– Concert de l’OBC – MISSA DE BERNSTEIN (🐌🐌+ 🐚) (concert de cloenda) – L’Auditori – 29/05/2016

Enorme decepció amb aquest concert que prometia molt i que precisament per aquest motiu vàrem comprar a banda del nostre abonament de l’OBC; decepció no pas a causa de la peça musical interpretada (Missa de Bernstein), perquè no la coneixíem pas, malgrat que som uns grans seguidors de la música del compositor estatunidenc Leonard Bernstein, conegut popularment per la seva composició per la pel·lícula West Side Story.

Primera gran decepció, va ser la caiguda del programa del director titular de l’OBC, el japonès Kazushi Ono amb l’excusa d’una “sobtada” indisposició i que jo em permeto posar en dubte, perquè curiosament fa molts dies que ja se sabia que seria substituït pel mestre anglès Clark Rundell i fins i tot els programes de mà estaven editats amb aquesta substitució. Aquesta temporada l’hem vist en comptadíssimes ocasions i per molt bo que sigui, considero que no és de rebut que continuï com a director titular, si no incrementa considerablement la seva dedicació a la nostra orquestra… i és que no és massa lògic que sigui director titular de diverses orquestres i tan distants físicament unes de les altres.

Leonard Bernstein

Leonard Bernstein

La segona raó, és que en aquest concert s’ha optat per integrar en el concert algunes músiques i veus prèviament gravades i sobretot que els principals solistes vocals, l’interpretessin microfonats. Considero que l’equip de so de l’Auditori fa anys que no té la qualitat necessària per a una Sala d’enormes proporcions. Això ha fet que el so sembles que estava enllaunat i la seva qualitat deixava molt a desitjar.

Una llàstima perquè el desplegament a sobre i a un costat de l’escenari era espectacular, amb una OBC reforçada amb músics de l’ESMUC i ni més ni menys que 4 cors: Cor Lieder Càmera, Cor Madrigal, Cor infantil Amics de la Unió i sobretot el Cor de Teatre, que es va posar al públic a la butxaca des del començament d’aquest concert, d’una durada de gairebé dues hores seguides, sense descans; poques vegades tenim l’oportunitat de veure més de 250 músics interpretant un mateix concert.

Continua llegint

– Concert de l’OBC (22) – LA TRETZENA DE XOSTAKÓVITX – L’Auditori (🐌🐌🐌+ 🐚) – 20/03/2016

Malgrat que ja fa forces dies d’aquest concert que es va realitzar abans de Setmana Santa, no he volgut deixar de fer una ressenya per deixar constància.

Una nova oportunitat de veure dirigir al director titular Kazushi Ono, que aquesta primera temporada s’ha pogut veure realment molt poc.

Concert OBC - la 13a de Xostakovitx - 1

1 – WOLFGANG AMADEUS MOZART (Salzburg 1756 – Viena 1791)

Simfonia núm. 39 en Mi bemoll major, KV 543 (🐌🐌🐌)

A l’estiu del 1788, Mozart va compondre ràpidament tres simfonies. Durant anys es va pensar que Mozart no havia pogut escoltar cap de les tres simfonies en vida. Fins i tot el musicòleg Alfred Einstein creia que era lògic, ja que les havia concebut, deia, com una «apel·lació a l’eternitat». Possiblement es van tocar més d’una vegada en presència del compositor. No en va els manuscrits són plens de correccions, rastre habitual d’un autor que solia revisar en profunditat les seves obres després de l’estrena, sovint quan en preparava la segona interpretació.

Continua llegint