Teníem moltes ganes de conèixer la nova Sala Hiroshima i encara mes amb un espectacle que ens havien recomanat moltíssim; malgrat això pensàvem que no era el 
moment adequat per anar-hi, ja que ens van avisar de què CONSTRUCTIVO era un espectacle itinerant que s’ha de veure de peu bellugante d’una part a un altre d’un espai força gran… i per tant, ho havíem descartat ara per ara; malgrat això, per aquelles casualitats de la vida, a través de les xarxes socials, vaig parlar amb un responsable d’aquesta Sala i em va assegurar que no hi havia cap problema per anar a veure l’espectacle amb el peu enguixat i amb crosses, ja que em posarien una cadira a la meva disposició i podria gaudir de l’espectacle igual que tothom.
En mal moment vaig creure el que em deien, perquè des de la cadira vaig poder veure ben poca cosa i lògicament la gran quantitat de gent, sovint dreta, que omplia la sala, no va em va deixar veure gran cosa, malgrat que en alguns moments vaig haver de posar-me dret i amb les crosses apropar-me a alguna de les escenes. Vaig acabar esgotat i més que gaudir aquest espectacle, el vaig patir fins al punt de desitjar que acabes ben aviat.
CONSTRUCTIVO és un manifest encès contra l’esterilitat de l’arquitectura moderna així com una crítica i imaginativa visió de la nostra societat i els edificis que l’acullen. Un joc performatiu on dos “autèntics” treballadors de la construcció, ens conviden a repensar qüestions universals, mentre busquen respostes personals al buit ètic que els envolta.
Fundació Collado-Van Hoestenberghe va ser creat com un laboratori independent de creació escènica amb base a Pontós, Alt Empordà. El col·lectiu practica un optimisme crític basat en la creativitat i en la recerca d’escenes alternatives. Els seus espectacles celebren la contradicció i la complexitat humana. Ernesto Collado (Barcelona 1974) és actor i creador contemporani. Actualment viu en un petit poble i allà col·labora amb la Societat Doctor Alonso en un centre de creació conegut com Cèl·lula.
D’aquest creador, ja hem tingut la sort d’haver vist alguns dels seus treballs; trobem les seves creacions molt diferents de tot el que acostumem a veure i sempre ens sorprèn agradablement; es tracten de treballs que sovint estan definits com a “alternatius” als treballs escènics convencionals. L’any 2011 i dins l’enyorat cicle de Radicals del Teatre Lliure vàrem poder veure”Vida de Lázaro” i més endavant l’any 2013 a La Pedrera, dins del cicle “noves escenes”, “de milagros y maravillas, conferencia optimista” i també al CCCB dins del Festival Grec, “Montaldo“, potser la més coneguda de totes, precisament per estar englobada dins del festival Grec, que vulguis que no, li va donar una bona empenta publicitària a aquest tipus de treballs,que normalment no poden entrar en el circuit comercial dels Teatres barcelonins.