Arxiu d'etiquetes: Concha Milla

– Teatre – INTERIORS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre La Gleva – 2018.05.13 (temp. 17/18 – espectacle nº 267)

INTERIORS (temp. 17/18 – espec. nº 267)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquesta temporada hem gaudit de l’estrena d’aquesta petita sala a tocar de la plaça Molina, LA GLEVA, molt a prop de casa nostra, un espai cultural que aposta per un tipus de teatre intimista i proper.

El darrer espectacle teatral de la temporada és INTERIORS, escrit i dirigit per Concha Milla. Interiors és una obra amb una escenografia petita i un plantejament intimista, amb Muguet Franc, Patrícia MendozaAlejandro Bordanove i José Pedro Garcia Balada com a intèrprets.

És el segon espectacle en solitari de l’autora i, com el primer, (que malauradament nosaltres no vam veure), REFRACCIONS, se centra en les relacions de la parella. Com  segons manifesta ella mateixa, té una raó de ser: és en la parella on col·loquem els fonaments de tot el que volem ser a la vida.

INTERIORS és la història de dues parelles que es troben per casualitat, dues parelles que es troben en un poblet i van a sopar.

La Sara i l’Hugo formen una parella estable i madura des de fa més de dos anys. Tots dos vénen de relacions anteriors complicades i han decidit caminar junts per cuidar-se i respectar-se. L’Àgata i el Simó són una parella que fa poc que van junts. El Simó és vint anys més jove que l’Àgata i la seva relació és alegre, vital i apassionada. El que pot semblar un sopar afable s’acabarà convertint en una nit on la relació de tots quatre canviarà per sempre. Però en realitat veiem tres parelles perquè dues persones són exparella, l’Àgata havia estat parella de l’Hugo, i les relacions entre ells són diferents.

Una trobada que farà trontollar el present de les quatre persones i els obligarà a prendre decisions. Tots quatre comencen d’una manera i acaben d’una altra. Com a la vida.

Continua llegint

– Teatre (208) – CALL CENTER (🐌🐌🐌) – Teatre del Raval – 12/06/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Si no recordem malament, aquesta és la primera vegada en la nostra vida “teatraire” que arribem a un teatre i trobem la porta tancada. A l’església tocaven les nou. Esbufegant truquem al timbre i tenim sort, ens deixen entrar encara que no podem ocupar les “nostres” localitats. Tot just comencen. Hem volgut fer “doblet” i quasi no arribem …. uffff…. i és que “Cloaca” ha durat un quart d’hora mes, del que indicava a la web del teatre.

Aquest text de Marc Angelet va ser estrenat l’any 2007 en el mateix teatre del Raval que ara ha decidit recuperar-lo de la mà, una altra vegada, de la companyia La Guapa Teatre. Per la companyia aquella era la seva segona proposta.

CALL CENTER - Teatre del Raval

CALL CENTER és una comèdia emmarcada en el món del telemàrqueting que mostra les condicions laborals de les persones que treballen en aquests tipus d’empresa, i d’altra banda mostra la indefensió de les persones que han d’utilitzar els seus serveis.

Continua llegint

– Teatre – NEW ORDER (***) – Sala FlyHard – 26/06/2014

Sense cap mena de dubte aquest text hauria pogut ser un dels millors de la temporada teatral a Barcelona.

20140630-115621-42981190.jpg

Un excel·lent text de Sergi Pompermayer,  molt ben treballat i actual, que tracta sobre el problemes derivats de la actual crisi econòmica, sobre les preferents i també sobre els desnonaments per les hipoteques que les famílies hores d’ara no poden pagar; tracta especialment de l’abús de poder per part de les classes dirigents, que ensorren en la misèria i la desesperació a un numero cada vegada mes gran, de membres de les classes socials mes desfavorides o amb menys recursos per auto defensar-se d’aquesta política macro liberal de la dreta al estat espanyol.

Personatges, que veiem retratats a escena i que de ben segur molts de nosaltres reconeixerem clarament en politics concrets,  que s’aprofiten d’aquesta situació i que amb les seves decisions macro-econòmiques i evidentment salvaguardant els seus propis  interessos econòmics, “juguen” amb el seu poble, tractant-les, no com a persones, sinó com simples peces d’una maquinaria que esta únicament al seu servei.

Però, ailàs !!!   les persones son de carn i ossos i tenen sentiments,  necessitats i dignitat…. i  finalment esclaten e intenten sortir del atzucac com poden, encara que sigui prenent decisions no massa ètiques.

Dic que “hauria pogut ser”, perquè l’autor, en un intent de fer mes amable l’argument ja de per si força cru,… potser per fer la representació mes accessible al públic, potser  mes “comercial”, afegeix un punt excessiu d’humor, sota el meu punt de vista,  que espatlla en bona part el boníssim treball de conjunt. El personatge de Clown que es veu forçat  a interpretar l’actor Sergio Matamala, està massa caricaturitzat per tal d’arrancar els riures d’una forma massa forçada, ridiculitzant el personatge en excés i traient credibilitat a tota la representació. Així i tot, vull aclarir que crec que  el millor de la producció es el text i la direcció de Sergi Pompermayer….. el felicito.

Continua llegint