Arxiu d'etiquetes: Concert de l’OBC

– Concert de l’OBC – EL RÈQUIEM DE DVORÁK (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2018.06.03 (temp. 17/18 – espectacle nº 288)

 EL RÈQUIEM DE DVORÁK (temp. 17/18 – espectacle nº 288)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

No podia acabar la temporada de concerts de l’OBC de la millor manera de la que ho va fer diumenge passat, amb la primera audició per part de l’OBC del RÈQUIEM DE DEVORÁK.

Un concert de cloenda realment extraordinari per una magnífica temporada; novament l’orquestra en aquesta ocasió ha estat dirigida pel seu director titular Kazushi Ono i ha comptat amb la participació de 4 solistes i 107 cantants participants de tres cors; en total doncs 111 veus a l’escenari de l’Auditori. Realment espectacular.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El RÈQUIEM DE DEVORÁK, es tracta d’una obra magna del Romanticisme, potser l’obra espiritualment més profunda del compositor, on afronta la pregunta fonamental del sentit de l’existència humana. La peça va més enllà del text religiós i és una reflexió sobre la vida, la mort, l’ésser humà i l’esperança en què la música esdevé protagonista.

ANTONÍN DVORÁK (Nelahozeves, Bohèmia 1841 – Praga 1904)

RÈQUIEM, op. 89(🐌🐌🐌🐌🐌)

Quan el director Kazushi Ono va proposar interpretar a Barcelona aquesta obra colossal es va adonar que l’OBC no l’havia tocat mai i ho va voler resoldre ràpidament. Aquest cap de setmana s’ha interpretat en la seva versió íntegra. Més de 90 minuts de música simfònic-coral de primer ordre. El rèquiem que, juntament amb els de Mozart, Verdi, Brahms i Fauré, completa el repòquer de “rèquiems”.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – INSCAPE d’Héctor Parra (🐌🐌🐌🐌) i La quarta de Mahler – L’Auditori – 2018.05.20 (temp. 17/18 – espectacle nº 272)

INSCAPE d’Héctor Parra – La quarta de Mahler (temp. 17/18 – espec. nº 272)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir últim concert del nostre abonament, dins de la temporada de l’OBC, malgrat que encara anirem a un darrer el pròxim 3 de juny, que vàrem afegir en bescanviar un de nostre, arran del nostre viatge a Mallorca.

Un concert realment extraòrdinari dirigit molt encertadament, pel seu director titular Kazushi Ono, i amb la participació de setze solistes,

Un concert amb el nom oficial de “La quarta de Mahler” i que nosaltres hem canviat aquí expressament, ja que la primera part amb INSCAPE del compositor Héctor Parra, ens va sorprendre agradablement i almenys per nosaltres va ser la “perla” de la vetllada.

1 – HÈCTOR PARRA (Barcelona 1976)

INSCAPE, pour Ensemble et orchestre avec électronique (🐌🐌🐌🐌)

Estrena mundial absoluta d’aquesta meravellosa composició musical, obra que va ser encarregada per l’OBC i al mateix temps per l’Orchestre National de Lille, IRCAM, Ensemble intercontemporain, GürzenichOrchester Köln. Hèctor Parra ha estat un parell d’anys en Residència a l’Auditori de Barcelona, malgrat que actualment viu habitualment a Paris; en aquest període hem pogut escoltar creacions d’ell interpretades per l’OBC, però aquesta INSCAPE és sens dubte la millor proposta sorgida en aquesta Residència que amb aquest concert finalitza.

Abans d’escoltar-la, el mateix compositor va pujar a l’escenari i ens va explicar el que havia pretès fer i també el perquè de la disposició de diversos músics amb els seus instruments repartits per diferents llocs de l’Auditori, per provocar un efecte espacial i molt “especial” en estar aquests sons filtrats pel tamís de diferents aparells acústics de música electrònica.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – CONCERT PER A VIOLI DE BEETHOVEN  – L’Auditori  (🐌🐌🐌) – 2018.02.25 (temp. 17/18 – espectacle nº 205)

CONCERT PER A VIOLI DE BEETHOVEN (temp. 17/18 – espectacle  nº 205)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge al matí, un altre concert del nostre abonament, aquest cop dirigit pel mestre holandès Jan Willem de Vriend, principal director convidat de l’OBC des de la temporada 2015-2016. Un concert correcte que ens va agradar, però que no va destacar especialment sobre altres de l’OBC als que assistim assíduament.

El programa va ser el següent:

  1. FRANZ SCHUBERT (Viena 1797-Viena 1828)

Obertura en estil italià en Do major, D. 591  (🐌🐌🐌)

Aquesta obertura ha estat el pròleg instrumental del concert, és una de les obertures subtitulades “a l’estil italià” que és equivalent a dir “a la Rossini”, introductòria de la seva Sisena simfonia. En aquesta obertura, Schubert combina dues personalitats musicals: una melòdica i tranquil·la a l’inici de la peça, i una altra que constitueix el motor d’una creixent intensitat.

2. FERRAN SOR (Barcelona 1778-París 1839)

Ventafocs (1822). Selecció de Jan Willem de Vriend. 1ª audició  (🐌🐌🐌)

Ferran Sor té una obra compositiva molt extensa amb ballets, música religiosa, música simfònica i òperes, sent un dels compositors més representatius de guitarra, i la manera com tocava aquest instrument sorprenia els seus contemporanis que el consideraven el millor guitarrista del món.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – EL CLARINET DE MARTIN FRÖST – L’Auditori (🐌🐌🐌🐌) – 2018.02.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 187)

EL CLARINET DE MARTIN FRÖST (temp. 17/18 – espectacle nº 187)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge al matí tornem a l’Auditori i aquesta vegada sense saber ben ve que anàvem a escoltar; és un concert que entra en el nostre torn d’abonament i en aquesta ocasió assistim de forma rutinària, sense haver llegit res. La sorpresa serà majúscula, especialment en el que fa a l’actuació del clarinetista Martin Fröst.

La nombrosa aportació dels compositors escandinaus al repertori concertant per a clarinet en els últims anys l’ha ampliat amb un extraordinari ventall d’obres que exploren les possibilitats tècniques i expressives amb una irresistible combinació de virtuosisme.

La primera part va estar protagonitzada en la seva totalitat per Martin Fröst; sobre el paper aquesta part tenia una durada força curta, de tan sols 20 minuts. La realitat és que la duració va sobrepassar els 45 minuts, contant la peça de propina amb què va correspondre als nostres aplaudiments entusiastes.

Clarinetista, director i artista exclusiu de Sony Classical, Martin Fröst és conegut per sobrepassar els límits musicals. El New York Times el descrivia dient que posseeix un talent i un virtuosisme mai superat per cap clarinetista (potser inclús per cap instrumentista).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Curiosament durant la primera d’aquestes peces, Martin Fröst, va fer una interpretació teatralitzada ben curiosa, que va posar-se al públic d’entrada a la seva butxaca…. comença amb un solo de clarinet molt tènue i sense la participació de l’orquestra; quan aquesta entra a participar, ell es posa una màscara i toca el seu instrument fent també uns passos de dansa.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – WEST SIDE STORY. ANIVERSARI BERNSTEIN (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2018.01.13 (temp. 17/18 – espectacle nº 161)

WEST SIDE STORY. ANIVERSARI BERNSTEIN (temp. 17/18 – espectacle nº 161)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Per nosaltres i suposem que per molts de la nostra generació la pel·lícula WEST SIDE STORY va ser el descobriment del gènere Musical; 55 anys més tard de la seva estrena, creiem sincerament que cap altre Musical, ni en cinema ni en Teatre ha aconseguit superar tot el que ens va oferir aquella extraordinària proposta.

Aquest cap de setmana l’Auditori ha programat la projecció d’aquesta pel·lícula, en versió original, subtitulada en català i amb la música interpretada en directe per l’OBC (l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya). … i ho ha fet per celebrar el Centenari del naixement de Leonard Bernstein.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Desconec com tècnicament la productora aconsegueix emmudir la música orquestral de la banda sonora de la pel·lícula, per tal que aquesta pugui ser interpretada en directe per diferents orquestres de tot el món; intueixo que l’àudio està gravat digitalment en diferents capes i és possible extreure una d’elles.

És realment digne de veure al mestre Ernst van Tiel, dirigir l’orquestra amb dues partitures davant seu, una en paper com de costum i l’altre a través d’una petita pantalla digital, connectada a la projecció de la pel·lícula, on li venen donades les entrades i carències dels diferents instruments.

Nosaltres, feia molt de temps havíem comprat entrades per ahir dissabte, a les darreres fileres del segon amfiteatre i hem de dir que amb una visibilitat i sonoritat perfectes. Vàrem poder gaudir d’un concert realment extraordinari, que fins i tot en alguns moments ens va arribar a emocionar, a puntíssim d’arrencar el plor … i no pas per la història que s’explica, sinó per la seva música, les seves conegudíssimes cançons i per les seves atrevides coreografies de dansa, que van trencar tots els motlles coneguts fins aleshores.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – UNA NIT A BROADWAY amb ANDREW LLOYD WEBBER (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2017.12.23 (temp. 17/18 – esp. nº 147)

UNA NIT A BROADWAY amb ANDREW LLOYD WEBBER (temp. 17/18 – espectacle nº 147)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir 23 de desembre vam tenir l’enorme sort de gaudir d’un concert realment extraordinari, d’aquells que es poden veure poques vegades a la vida; asseguts a la penúltima fila del tercer pis, amb una sonoritat i visibilitat perfectes, ja que els solistes estaven microfonats i segurament no calia pagar més del necessari per estar a platea.

Un concert llargament esperat, que va complir amb escreix les nostres expectatives i que en algun moment ens va arribar a posar la pell de gallina.

Alfonso Casado, un jove director, va dirigir amb perfecció una sensacional OBC i que va anar presentant tots els temes triats en aquesta NIT A BROADWAY.

Mariano Detry ha estat el director artístic de la proposta.

Andrew Lloyd Weber nascut a Londres el 22 de marc de 1948, és un dels compositors teatrals més reconeguts de finals del segle XX, amb obres que s’han mantingut amb gran èxit a Broadway i al West End londinenc.

Productor de 16 musicals, ha rebut nombrosos premis, i s’ha convertit en una icona. Els seus musicals han aconseguit gravar-nos al cap melodies immortals.

Algunes de les seves obres, com Cats o El Fantasma de l’òpera, fa més de 20 anys es representen interrompudament als teatres de tot el món. Els musicals de Lloyd Weber ens fan emocionar, riure, plorar, perquè sempre treballen amb les emocions humanes.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – XOSTAKÓVITX AMB KAZUSHI ONO – L’Auditori (🐌🐌🐌+🐚) – 2017.11.26 (temp. 17/18 – espectacle nº 124)

 Concert de l’OBC – XOSTAKÓVITX AMB KAZUSHI ONO  (temp. 17/18 – espectacle nº 124)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Hem assistit a dos concerts de l’OBC en dos caps de setmana seguits; aquest no ens pertocava en el nostre abonament, però el vam voler canviar pel que es va celebrar l’1 d’octubre passat, ja que la nostra prioritat aquell dia per sobre de tot era poder votar.

Un concert del qual esperàvem molt més del que hem tingut, especialment per una primera part que en bona mesura ha estat força decebedora.

El programa va ser el següent:

1 – BENET CASABLANCAS (Sabadell 1956)

Tres Interludis per orquestra – 1a audició (🐌+🐚)

La veritat és que nosaltres no tenim massa sintonia amb aquest compositor, que en aquests moments és resident a L’Auditori i ha treballat molt aquesta peça amb l’OBC. Un tipus de música amb el que no connectem normalment i de ben segur és per ignorància nostra, però és així i no podem fer res.

2 – JOHANNES BRAHMS (Hamburg 1833 – Viena 1897)

Doble concert per a violí, violoncel i orquestra en La menor, op. 102 (🐌🐌🐌)

Solistes : Abel Tomàs (violí) i  Arnau Tomàs (violoncel)

 

Crèiem sincerament que aquesta peça seria la cirereta del pastís en aquest concert, primer perquè la música de Brahms ens agrada força i sobretot perquè som seguidors des de fa molts anys d’aquests dos germans, i més concretament de les interpretacions que fan en el grup de cambra al qual pertanyen, el nostre estimat Quartet Casals, del que som seguidors.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En aquesta ocasió, malgrat que han interpretat a la perfecció amb els seus instruments aquest doble concert, creiem que els ha mancat “ànima” amb la seva fusió amb l’orquestra.

A la segona part vam poder gaudir de valent amb:

3 – DIMITRI DIMÍTRIEVITX XOSTAKÓVITX (Sant Petersburg 1906 – Moscou 1975)

Simfonia núm. 5 en Re menor, op. 47 (🐌🐌🐌🐌)

Cada vegada ens agrada més la música de Xostakóvitx i en aquesta ocasió l’orquestra amb la direcció del seu mestre titular Kazushi Ono, no ens ha decebut pas. Una espectacular interpretació que ens ha aixecat l’ànim, després d’una primera part força ensopida.

Però crec que el millor és que opineu per vosaltres mateixos escoltant la gravació de Catalunya Música. Ho podeu fer clicant en aquest ENLLAÇ

Continua llegint