Arxiu d'etiquetes: Concert de l’OBC

– Concert de l’OBC – CONCERT PER A VIOLI DE BEETHOVEN  – L’Auditori  (🐌🐌🐌) – 2018.02.25 (temp. 17/18 – espectacle nº 205)

CONCERT PER A VIOLI DE BEETHOVEN (temp. 17/18 – espectacle  nº 205)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge al matí, un altre concert del nostre abonament, aquest cop dirigit pel mestre holandès Jan Willem de Vriend, principal director convidat de l’OBC des de la temporada 2015-2016. Un concert correcte que ens va agradar, però que no va destacar especialment sobre altres de l’OBC als que assistim assíduament.

El programa va ser el següent:

  1. FRANZ SCHUBERT (Viena 1797-Viena 1828)

Obertura en estil italià en Do major, D. 591  (🐌🐌🐌)

Aquesta obertura ha estat el pròleg instrumental del concert, és una de les obertures subtitulades “a l’estil italià” que és equivalent a dir “a la Rossini”, introductòria de la seva Sisena simfonia. En aquesta obertura, Schubert combina dues personalitats musicals: una melòdica i tranquil·la a l’inici de la peça, i una altra que constitueix el motor d’una creixent intensitat.

2. FERRAN SOR (Barcelona 1778-París 1839)

Ventafocs (1822). Selecció de Jan Willem de Vriend. 1ª audició  (🐌🐌🐌)

Ferran Sor té una obra compositiva molt extensa amb ballets, música religiosa, música simfònica i òperes, sent un dels compositors més representatius de guitarra, i la manera com tocava aquest instrument sorprenia els seus contemporanis que el consideraven el millor guitarrista del món.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – EL CLARINET DE MARTIN FRÖST – L’Auditori (🐌🐌🐌🐌) – 2018.02.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 187)

EL CLARINET DE MARTIN FRÖST (temp. 17/18 – espectacle nº 187)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge al matí tornem a l’Auditori i aquesta vegada sense saber ben ve que anàvem a escoltar; és un concert que entra en el nostre torn d’abonament i en aquesta ocasió assistim de forma rutinària, sense haver llegit res. La sorpresa serà majúscula, especialment en el que fa a l’actuació del clarinetista Martin Fröst.

La nombrosa aportació dels compositors escandinaus al repertori concertant per a clarinet en els últims anys l’ha ampliat amb un extraordinari ventall d’obres que exploren les possibilitats tècniques i expressives amb una irresistible combinació de virtuosisme.

La primera part va estar protagonitzada en la seva totalitat per Martin Fröst; sobre el paper aquesta part tenia una durada força curta, de tan sols 20 minuts. La realitat és que la duració va sobrepassar els 45 minuts, contant la peça de propina amb què va correspondre als nostres aplaudiments entusiastes.

Clarinetista, director i artista exclusiu de Sony Classical, Martin Fröst és conegut per sobrepassar els límits musicals. El New York Times el descrivia dient que posseeix un talent i un virtuosisme mai superat per cap clarinetista (potser inclús per cap instrumentista).

This slideshow requires JavaScript.

Curiosament durant la primera d’aquestes peces, Martin Fröst, va fer una interpretació teatralitzada ben curiosa, que va posar-se al públic d’entrada a la seva butxaca…. comença amb un solo de clarinet molt tènue i sense la participació de l’orquestra; quan aquesta entra a participar, ell es posa una màscara i toca el seu instrument fent també uns passos de dansa.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – WEST SIDE STORY. ANIVERSARI BERNSTEIN (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2018.01.13 (temp. 17/18 – espectacle nº 161)

WEST SIDE STORY. ANIVERSARI BERNSTEIN (temp. 17/18 – espectacle nº 161)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Per nosaltres i suposem que per molts de la nostra generació la pel·lícula WEST SIDE STORY va ser el descobriment del gènere Musical; 55 anys més tard de la seva estrena, creiem sincerament que cap altre Musical, ni en cinema ni en Teatre ha aconseguit superar tot el que ens va oferir aquella extraordinària proposta.

Aquest cap de setmana l’Auditori ha programat la projecció d’aquesta pel·lícula, en versió original, subtitulada en català i amb la música interpretada en directe per l’OBC (l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya). … i ho ha fet per celebrar el Centenari del naixement de Leonard Bernstein.

This slideshow requires JavaScript.

Desconec com tècnicament la productora aconsegueix emmudir la música orquestral de la banda sonora de la pel·lícula, per tal que aquesta pugui ser interpretada en directe per diferents orquestres de tot el món; intueixo que l’àudio està gravat digitalment en diferents capes i és possible extreure una d’elles.

És realment digne de veure al mestre Ernst van Tiel, dirigir l’orquestra amb dues partitures davant seu, una en paper com de costum i l’altre a través d’una petita pantalla digital, connectada a la projecció de la pel·lícula, on li venen donades les entrades i carències dels diferents instruments.

Nosaltres, feia molt de temps havíem comprat entrades per ahir dissabte, a les darreres fileres del segon amfiteatre i hem de dir que amb una visibilitat i sonoritat perfectes. Vàrem poder gaudir d’un concert realment extraordinari, que fins i tot en alguns moments ens va arribar a emocionar, a puntíssim d’arrencar el plor … i no pas per la història que s’explica, sinó per la seva música, les seves conegudíssimes cançons i per les seves atrevides coreografies de dansa, que van trencar tots els motlles coneguts fins aleshores.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – UNA NIT A BROADWAY amb ANDREW LLOYD WEBBER (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2017.12.23 (temp. 17/18 – esp. nº 147)

UNA NIT A BROADWAY amb ANDREW LLOYD WEBBER (temp. 17/18 – espectacle nº 147)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir 23 de desembre vam tenir l’enorme sort de gaudir d’un concert realment extraordinari, d’aquells que es poden veure poques vegades a la vida; asseguts a la penúltima fila del tercer pis, amb una sonoritat i visibilitat perfectes, ja que els solistes estaven microfonats i segurament no calia pagar més del necessari per estar a platea.

Un concert llargament esperat, que va complir amb escreix les nostres expectatives i que en algun moment ens va arribar a posar la pell de gallina.

Alfonso Casado, un jove director, va dirigir amb perfecció una sensacional OBC i que va anar presentant tots els temes triats en aquesta NIT A BROADWAY.

Mariano Detry ha estat el director artístic de la proposta.

Andrew Lloyd Weber nascut a Londres el 22 de marc de 1948, és un dels compositors teatrals més reconeguts de finals del segle XX, amb obres que s’han mantingut amb gran èxit a Broadway i al West End londinenc.

Productor de 16 musicals, ha rebut nombrosos premis, i s’ha convertit en una icona. Els seus musicals han aconseguit gravar-nos al cap melodies immortals.

Algunes de les seves obres, com Cats o El Fantasma de l’òpera, fa més de 20 anys es representen interrompudament als teatres de tot el món. Els musicals de Lloyd Weber ens fan emocionar, riure, plorar, perquè sempre treballen amb les emocions humanes.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – XOSTAKÓVITX AMB KAZUSHI ONO – L’Auditori (🐌🐌🐌+🐚) – 2017.11.26 (temp. 17/18 – espectacle nº 124)

 Concert de l’OBC – XOSTAKÓVITX AMB KAZUSHI ONO  (temp. 17/18 – espectacle nº 124)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Hem assistit a dos concerts de l’OBC en dos caps de setmana seguits; aquest no ens pertocava en el nostre abonament, però el vam voler canviar pel que es va celebrar l’1 d’octubre passat, ja que la nostra prioritat aquell dia per sobre de tot era poder votar.

Un concert del qual esperàvem molt més del que hem tingut, especialment per una primera part que en bona mesura ha estat força decebedora.

El programa va ser el següent:

1 – BENET CASABLANCAS (Sabadell 1956)

Tres Interludis per orquestra – 1a audició (🐌+🐚)

La veritat és que nosaltres no tenim massa sintonia amb aquest compositor, que en aquests moments és resident a L’Auditori i ha treballat molt aquesta peça amb l’OBC. Un tipus de música amb el que no connectem normalment i de ben segur és per ignorància nostra, però és així i no podem fer res.

2 – JOHANNES BRAHMS (Hamburg 1833 – Viena 1897)

Doble concert per a violí, violoncel i orquestra en La menor, op. 102 (🐌🐌🐌)

Solistes : Abel Tomàs (violí) i  Arnau Tomàs (violoncel)

 

Crèiem sincerament que aquesta peça seria la cirereta del pastís en aquest concert, primer perquè la música de Brahms ens agrada força i sobretot perquè som seguidors des de fa molts anys d’aquests dos germans, i més concretament de les interpretacions que fan en el grup de cambra al qual pertanyen, el nostre estimat Quartet Casals, del que som seguidors.

This slideshow requires JavaScript.

En aquesta ocasió, malgrat que han interpretat a la perfecció amb els seus instruments aquest doble concert, creiem que els ha mancat “ànima” amb la seva fusió amb l’orquestra.

A la segona part vam poder gaudir de valent amb:

3 – DIMITRI DIMÍTRIEVITX XOSTAKÓVITX (Sant Petersburg 1906 – Moscou 1975)

Simfonia núm. 5 en Re menor, op. 47 (🐌🐌🐌🐌)

Cada vegada ens agrada més la música de Xostakóvitx i en aquesta ocasió l’orquestra amb la direcció del seu mestre titular Kazushi Ono, no ens ha decebut pas. Una espectacular interpretació que ens ha aixecat l’ànim, després d’una primera part força ensopida.

Però crec que el millor és que opineu per vosaltres mateixos escoltant la gravació de Catalunya Música. Ho podeu fer clicant en aquest ENLLAÇ

Continua llegint

– Concert de l’OBC – RÉQUIEM POR EL CANTAOR DE LOS POETES d’Enric Palomar (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2017.11.05 (temp. 17/18 – espectacle nº 97)

RÉQUIEM POR EL CANTAOR DE LOS POETES (temp. 17/18 – espectacle nº 97)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge al matí, el nostre segon concert a l’Auditori que porta el nom de EL AMOR BRUJO però que un cop escoltat, pensem que hauria d’haver portat el nom de la magnífica RÉQUIEM POR EL CANTAOR DE LOS POETAS d’Enric Palomar, una estrena en homenatge a Enrique Morente.

L’orquestra ha estat dirigida per Josep Caballé i ha comptat amb la participació de Mariola Membrives, cantaora en El amor brujo i de Maria Hinojosa, soprano, Pere Martínez, cantaor i l’Orfeó Català en el Réquiem.

El programa del concert ha estat el següent:

  1. ENRIC GRANADOS (Lleida 1867-Canal de la Mànega 1916)

 Tres danses espanyoles (1900) amb arranjaments de J.L. de Grignon

  • Oriental
  • Andalusa
  • Rondalla

Gairebé totes les regions espanyoles estan representades a les dotze Danses espanyoles suite composta per Granados. Revestides d’un llenguatge romàntic les danses evoquen el folklore espanyol. Hem escoltat tres d’elles: L’Oriental que recorda la música àrab, l’Andalusa, una melodia nostàlgica i la Rondalla que ens fa pensar en una jota aragonesa.

  1. MANUEL DE FALLA (Cadis 1876-Alta Gracia 1946)

El amor brujo (1914-1915)

El matrimoni format per Gregorio Martínez Sierra i Maria de la O Lejárraga són els autors del llibret de l’amor brujo, encàrrec de la bailaora gitana Pastora Imperio.

Continua llegint

– Concert de l’OBC (M15) – MOZART versus HAYDN – (🐌🐌+🐚) L’Auditori – 07.05.2017

Concert de l’OBC – MOZART versus HAYDN 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquest passat diumenge vàrem arribar força aviat a l’Auditori, per poder assistir al nostre habitual concert de l’OBC, inclòs en el nostre abonament d’alguns diumenges al matí.

En entrar al hall escoltem una música que semblen que provenen de multitud de campanes i en apropar-nos ens adonem que es tracta d’un carilló portàtil, que en aquell moment està tocant l’intèrpret Koen Van Assche.

L’instrument és molt curiós i creiem que no l’havíem vist mai així d’aprop; es tracta d’un “Bronzen piano” que conté en el seu interior fins a 50 campanes, amb un pes de dues tones.

Després ens assabentem que estan fent promoció del 19 congrés mundial de carillonistes, que se celebrarà el dia 2 de juliol a l’Auditori.

Ja a la sala, assistim al concert que veníem a escoltar i que malauradament durant la primera part ens va avorrir força, potser perquè encara que la música de Mozart ens agrada, possiblement estem una mica saturats per haver-lo escoltat massa i a hores d’ara la trobem força repetitiva i molt similar unes músiques de les altres.

WOLFGANG AMADEUS MOZART (Salzburg 1756 — Viena 1791)

La selecció de peces musicals que es van interpretar de Mozart (🐌🐌), va ser la següent:

Continua llegint

– Concert de l’OBC (M12) – EL 1R DE TXAIKOVSKI I LA CONSAGRACIÓ DE LA PRIMAVERA (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 19.03.2017

EL 1R DE TXAIKOVSKI I LA CONSAGRACIÓ DE LA PRIMAVERA

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Diumenge vàrem gaudir de valent amb un concert memorable i força llarg, en el que ens van agradar les tres composicions del programa, especialment en la segona peça, Concert per a piano i orquestra de Txaikovski, que per mi en el seu dia va significar l’entrada en el món de la música clàssica, d’això fa més de 40 anys…. un concert que he escoltat centenars de vegades i que encara m’apassiona fins al punt que el diumenge vaig témer per la meva gola, dels “bravos” que van sortir d’ella.

El programa va ser el següent:

1 – JORDI CERVELLÓ (Barcelona 1935) –

Natura contra Natura. (Estrena) (🐌🐌🐌)

És una de les obres simfòniques més importants de Cervelló. Aquest concert ha estat dedicat a Jane Godall. S’estructura en tres moviments:

Jane Godall

El primer, “Sons de natura“, descriu de manera idíl·lica els diversos moments del dia, des de l’alba fins al capvespre, amb els ocells cantaires com a principals protagonistes. El cant d’una única au obre i tanca aquest recorregut, al qual es van afegint tots els altres amb combinacions de sons i ritmes diversos.

Al segon moviment, “Clam“, l’ambient canvia totalment: el clima és violent i difícil, amb una instrumentació freda, dura i d’una agressivitat que no admet la compassió, i en la qual té una importància especial la percussió.

 Finalment, la lenta “Elegia” expressa la tristor del compositor per tanta devastació i humiliació. Emocionada, la secció de corda condueix a un final en què sorgeix un bri d’esperança.

2 – PIOTR ÍLITX TXAIKOVSKI (Votkinsk 1840 – Sant Petersburg 1893) –

Concert per a piano i orquestra núm.1 (🐌🐌🐌🐌🐌) … en Si bemoll menor, op.23      

Malgrat que ja estava predisposat a què aquest concert m’agrades molt (com sempre), la interpretació de la seva solista, Gabriela Montero, va ser absolutament sublim… i fins i tot em costava respirar per no fer malbé amb el soroll de la meva respiració, els extraordinaris moments que vaig poder gaudir de manera intensa.

Continua llegint

– Concert de l’OBC ( M10) – Kazushi Ono dirigeix MOZART i BRAHMS – (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 19:02.2017

Kazushi Ono dirigeix MOZART i BRAHMS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquest passat diumenge el concert de l’OBC va començar d’una manera molt especial, donant cabuda a persones que d’una o un altra manera tenen una discapacitat psicològica, perquè puguin participar en la interpretació d’una peça simfònica al costat d’una gran orquestra i on cada persona se senti útil de fer-ho el millor que sap, després d’un temps d’assajos amb professionals de la música de diverses orquestres de l’estat espanyol.

Aquest projecte es diu MOSAICO de Sonidos

Cada una d’aquesta persones discapacitades va apareixer a l’escenari de l’Auditori de la mà d’un músic per ajudar-lo a interpretar en el moment just, els sons que cada un hauria de produir amb diferents instruments. Van poder interpretar la primera peça de la jornada, que curiosament estava composta per Emilio Aragón, que almenys nosaltres desconeixíem totalment aquesta faceta del còmic i presentador que s’ha fet famós gràcies a la televisió.

El programa va ser el següent:

1 – EMILIO ARAGÓN (Barcelona 1976) – La flor más grande del mundo. 1a audició.(🐌🐌🐌) Conte de José Saramago

La música d’Aragón sembla inspirar-se per moments en fonts ravelianes com Ma mère l’oye (obra impregnada també de l’esperit del conte màgic), i embolcalla la faula de Saramago en un delicat àmbit sonor de poètica fantasia evocativa. És aquesta música la que els participants en el projecte Mosaico de sonidos, van interpretar i que ens van arribar a emocionar per la seva entrega.

kazushi-ono-dirigeix-mozart-i-brahms-lauditori-19-02-2017-voltar-i-voltar-2

Continua llegint

– Concert de l’OBC (M07) – Thomas Dausgaard dirigeix NIELSEN, SIBELIUS I ARVO PÄRT (🐌🐌🐌+🐚) – L’Auditori – 15.01.2017

Thomas Dausgaard dirigeix NIELSEN, SIBELIUS I ARVO PÄRT

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Diumenge passat un altre bon concert de l’OBC, aquesta vegada dirigida pel director danès Thomas Dausgaard.

Nascuts el mateix any, Sibelius i Nielsen no van tenir gaire contacte, tot i que es respectaven mútuament. Avui, comparteixen una reputació basada en la producció simfònica que, en tots dos casos, fa de pont entre el post-Romanticisme i el neoclassicisme. D’altra banda, l’estonià Arvo Pärt s’ha fet un nom com a autor d’obres corals, en bona mesura basades en una tècnica anomenada tintinabula.

concert-de-lobc-dirigit-per-thomas-dausgaard-lauditori-voltar-i-voltar-1

1 – ARVO PÄRT – Paide, Estònia 1935

La cançó de Silouan (1991) 1a audició (🐌🐌🐌🐌)

Escrita i estrenada el 1991 per encàrrec d’una entitat sueca i una de les seves peces de major càrrega espiritual, que combina melodies de cant pla en algunes veus i una tríada en altres –un procés en què el compositor veu un simbolisme religiós.

Crec que no havíem escoltat mai cap composició de ARVO PÄRT i la veritat és que ens va sorprendre molt favorablement, malgrat la curta durada de la peça.

Continua llegint