Arxiu d'etiquetes: Concert de l’OBC

– 140 – Concert de l’OBC – FESTIVAL BEETHOVEN 250 – 2on – ONO DIRIGEIX LA CINQUENA – L’Auditori  (🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – espectacle 089) – 2020.02.02

FESTIVAL BEETHOVEN 250 – 2on (temp. 19/20 – espectacle nº 089)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir diumenge dia 2 de febrer, i en el marc del Festival que l’Auditori dedica a Ludvig Van    Beethoven, vam assistir al segon dels concerts programats amb el títol “Ono dirigeix la cinquena”. Un concert que al nostre entendre va ser molt desigual i que per sort va finalitzar amb una de les obres més representatives de la música universal.

Ludvig Van Beethoven (Bonn 1770-Viena 1817) era descendent d’una família camperola belga. El seu avi va emigrar a Bonn el 1733 treballant com a director de l’orquestra del príncep elector de Colònia. Va tenir quatre fills, un d’ells el pare de Beethoven. Va contraure matrimoni amb una viuda, fet que no va comptar amb l’aprovació de la família. Ludvig Van Beethoven va ser el segon fill d’aquell matrimoni.

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (l’OBC) dirigida pel seu director titular Kazushi Ono, ens ha ofert un programa integrat per les següents peces:

1 – Ludwig Van Beethoven

    • Coriolà, op. 62. Obertura (1807) (🐌🐌🐌)

Una versió musical de la tragèdia del líder romà, Cayo Marcio Coriolano, que escull la mort perquè no pot acceptar cap altra opció, davant la seva negativa a destruir Roma.

Va ser composta com a introducció musical a una obra del poeta alemany Heinrich Joseph von Collin a qui se la va dedicar. Aquesta peça va ser estrenada en 1807 en un concert privat.

Continua llegint

– 259 –  Concert de l’OBC – LES VARIACIONS ENIGMA D’ELGAR (🐌🐌🐌+🐚) –  L’Auditori – 2019.04.28 (temp. 18/19 – espectacle nº 190)

Hem estat una setmana “desapareguts”, perquè novament hem volgut gaudir d’un viatge en companyia d’uns bons amics. Aquesta vegada ha estat una escapada de 6 dies per la Vall de Baztan a Navarra, amb algunes visites puntuals al país basc francès. Vàrem preferir no portar l’ordinador i escriure les ressenyes pendents a la nostra tornada.

______________________

LES VARIACIONS ENIGMA D’ELGAR (temp. 18/19 – espectacle nº 190)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge dia d’eleccions i dia d’Auditori. Primer hem anat a votar a la candidatura presentada  pel nostre president legítim Carles Puigdemont, i després ens hem encaminat fins a l’Auditori per escoltar aquest concert de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, dirigida per Miguel Harth-Bedoya.

Miguel Harth-Bedoya (Lima, 1968) és en l’actualitat director de l’Orquestra de Ràdio Noruega a Oslo i director musical de l’Orquestra Simfònica de Fort Worth. Va estudiar direcció d’orquestra als EEUU i al seu Perú natal va ajudar a fundar, en 1993, l’Orquestra Filarmónica de Lima. És fundador i director de Caminos del Inka, organització dedicada a investigar, difondre i preservar el ric llegat musical d’Amèrica del Sud.

El programa ha estat el següent:

  1. JIMMY LÓPEZ (Lima, 1978)

Perú negro (2012) (🐌🐌🐌+🐚)

Es tracta d’una primera audició d’aquesta peça estrenada el 2013 i que el mateix compositor diu que està inspirada en la música afro peruana i fa referència a sis cançons tradicionals: 1. Pregon I– 2. Toro Mata– 3. Ingá– 4. Le dije a papá– 5. Pregón II– 6. Son de los diablos.

El primer moviment està construït sobre un pregó que es torna a repetir en el cinquè moviment amb una orquestració més rica en vent i percussió. El segon moviment té un caràcter melòdic que ens porta a Ingá, una dansa popular de començaments del segle XX i on dominen les cordes. El quart moviment està basat en la cançó “Le dije a papá” d’Eva Ayllón. I després del cinquè moviment ja comentat la peça conclou amb una dansa amb la qual, els descendents d’africans de la Colònia celebraven el Corpus Christi i els carnestoltes.

Continua llegint

– 239 – Concert de l’OBC – ZACHARIAS interpreta el SEGON DE CHOPIN (🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2019.04.14 (temp. 18/19 – espectacle nº 175)

ZACHARIAS interpreta el SEGON DE CHOPIN (temp. 18/19 – espectacle nº 175)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

De nou diumenge de concert a l’Auditori, aquesta vegada amb tres peces de caràcter romàntic dirigides per Christian Zacharías. En una doble faceta de pianista i director ha programat tres partitures d’aquest caire que formen part del seu programari interpretatiu.

Christian Zacharías (Jamshedpur-India, 1950), és un pianista de nacionalitat alemanya que actualment ostenta el càrrec de director convidat de l’Orquestra i Coro de la Comunidad de Madrid. És membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música i tal com ens diuen al programa de mà s’autodefineix com a narrador: “Hom ha de “parlar” la música“.

El programa ha estat el següent:

  1. ANTONIN DVORÁK (Nelahozeves 1841-Praga 1904)

Llegendes núms. 1, 2 i 3 op. 59 (1881) (🐌🐌🐌)

Es tracta d’una primera audició d’aquestes tres peces que formen part de les deu miniatures que componen Llegendes. Dvorák va compondre aquestes peces en resposta a un encàrrec, quan també componia la Sisena simfonia.

Continua llegint

– 210 – Concert de l’OBC – KENT NAGANO dirigeix LA CONSAGRACIÓ DE LA PRIMAVERA – (🐌🐌🐌+🐚) L’Auditori – 2019.03.010 (temp. 18/19 – espectacle nº 155)

LA CONSAGRACIÓ DE LA PRIMAVERA (temp. 18/19 – espectacle nº 155)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge dia 10 era dia de concert i no vam tenir en compte que se celebrava la Marató de Barcelona, fet que ens va fer deixar el cotxe bastant lluny de l’Auditori i ens va obligar a córrer més de 20 minuts (la nostra petita marató) per no arribar tard…. Esbufegant arribem just a temps.

En aquesta ocasió el concert ha estat dirigit per Ken Nagano (Berkeley, Califòrnia, 1951). Director d’orquestra d’origen japonès, és director de l’Òpera d’Hamburg des de 2015.

En el concert d’aquesta setmana reuneix dues partitures d’idèntic origen artístic, nascudes per encàrrec dels cèlebres ballets russos de Sergei Diaghilev : el ballet “Jeux” de Debussy i la “Consagració de la primavera” de Stravinsky.

El programa ha estat el següent:

  1. CLAUDE DEBUSSY (Saint-Germain-en-Laye 1862 – París 1918)

Jeux: poème dansé (1912-1913) (🐌🐌)

Aquest és l’últim ballet escrit per Claude Debussy, un treball fet per encàrrec i descrit pel mateix autor com un “poema ballat”. Va ser estrenat el 15 de maig del 1913 al Théâtre des Champs-Élysées de París sota la direcció de Pierre Monteux, amb el ballarí Vaslav Nijinski.

Continua llegint

– 190 – Concert de l’OBC – Shéhérazade i Korngold amb Xian Zhang i el violí de Ray Chen (🐌🐌🐌🐌+🐚) – L’Auditori – 2019.02.24 (temp. 18/19 – espectacle nº 140)

SHÉHÉRAZADE I KORNGOLD (temp. 18/19 – espectacle nº 140)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge al matí és dia de concert, i dins del nostre abonament hem pogut gaudir d’un concert magnífic dirigit en aquesta ocasió per la directora Xian Zhang.

Xian Zhang, nascuda a la Xina el 1973, va viure envoltada de música, i va estudiar piano des de petita amb la seva mare que n’era professora. Formada al Conservatori Principal de Bejing va començar a la direcció orquestral a 16 anys. En 1998 es trasllada a viure als Estats Units obtenint el doctorat a la universitat de Cincinnati. És actualment directora emèrita de l’Orchestra Sinfonica di Milano Giuseppe Verdi i directora musical de la New Jersey Symphony Orchestra.

Amb el seu somriure i una gran vitalitat, la seva direcció ens ha emocionat i ens ha fet vibrar. Potser ha estat una de les direccions que visualment hem gaudit més en molt de temps, perquè a través de la seva gestualitat, veiem amb antelació els instruments que havien d’incorporar-se en cada moment.

El programa ha estat el següent:

  1. TAN DUN (Changsha 1957)

Internet Symphony núm. 1 “Eroica” (2008). 1ª audició (🐌🐌🐌🐌)

Aquest compositor de música clàssica resident a Nova York és autor de la música dels Jocs Olímpics de Pequín 2008 i de la banda sonora de la pel·lícula Crouching Tiger, Hidden Dragon, per la que va guanyar un Oscar.

Integrant del projecte de l’Orquestra Simfònica de YouTube, formada per músics d’arreu del món. Tan Dun sintetitza en poc més de 4 minuts el sentiment de comunitat musical global i fent referència a l’Heroica de Beethoven ens ha fet vibrar amb aquesta peça plena de vitalitat i color. Una orquestra que ha incorporat elements de percussió xinesos amb una sonoritat particular. Tot plegat, fantàstica.

Continua llegint

– 123 –  Concert de l’OBC – LA DESENA DE XOSTAKÓVITX – L’Auditori (🐌🐌🐌+🐚) – 2018.12.16  (temp. 18/19 – espectacle nº 093)

Concert de l’OBC – LA DESENA DE XOSTAKÓVITX (temp. 18/19 – espectacle nº 093)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge el nostre tercer concert de la temporada dirigit també pel seu director titular Kazushi Ono i que ha comptat amb el violinista Joshua Bell per a la segona peça interpretada.

Inicialment aquest concert estava previst amb un altre repertori, “El concert per a violí de Dvorák” que ha estat substituït pel concert per a violí de Saint-Saëns, a petició del solista amb l’aprovació del mestre Ono.

El concert ha estat interpretat per l’Obc en col·laboració amb l’Orquestra Simfònica de l’Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya).

El programa ha estat doncs, el següent:

  1. MANUEL RODRÍGUEZ VALENZUELA (València, 1980)

Ungebetenes Spiel 2 (2011) (🐌🐌🐌🐌)

Manuel Rodríguez Valenzuela és un dels compositors europeus més brillants de la seva generació, al que li agrada treballar el so des de l’inici. Ungebetenes Spiel 2 va ser estrenada per l’Orchestre National de Lorraine a Metz el 13 de juliol de 2011 i també s’ha pogut escoltar a Dinamarca i Alemanya.

Aquest compositor construeix el seu particular univers sonor juxtaposant idees i gestos que conformen enginyosos collages sonors. Aquesta és una obra breu en què ens proposa un joc de percepcions a partir de petits motius que es van succeint, enllaçant i retornant en un treball molt elaborat de construcció.

Una peça plantejada a partir de tres motius diferents que van apareixent i desapareixent i el contingut de les quals es van completant en el temps. Una obra que es pot veure com una espècie de prisma mòbil en que cada cara és un d’aquests diferents gestos musicals.

Una peça potent, de curta durada, però que ens ha sorprès i agradat molt. Potser ha estat amb la peça que hem gaudit més de tot el concert, per la seva originalitat i per la recerca de nous sons dintre de les formacions simfòniques.

Continua llegint

– 073 –  Concert de l’OBC – LA PATÈTICA DE TXAKOVSKI – L’Auditori – (🐌🐌🐌🐌🐌) 2018.10.07 (temp. 18/19 – espectacle. nº 054)

Concert de l’OBC – LA PATÈTICA DE TXAKOVSKI (temp. 18/19 – esp. nº 054)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Segon diumenge consecutiu “d’Auditori” en un concert que no correspon al nostre abonament, sent un dels que hem bescanviat a causa del nostre imminent viatge, que ens allunyarà de les arts escèniques uns quants dies.

El concert ha estat dirigit pel seu director titular Kazushi Ono i ha comptat amb el pianista Piotr Anderszewski per a la segona peça que s’ha interpretat.

El programa ha estat el següent:

  1. MARCOS FERNÁNDEZ BARRERO (Barcelona, 1984)

Homenatge a Bernstein (2017). Estrena absoluta (🐌🐌🐌)

Aquesta obra d’encàrrec de l’OBC, amb motiu del centenari de Leonard Bernstein està emmarcada en el Music Up Close Network, un projecte europeu de col·laboració entre institucions musicals europees que agrupa diverses orquestres. Una iniciativa que pretén apropar la música simfònica als joves i connectar-la amb nous públics.

Marcos Fernández és compositor i pianista i actualment exerceix la docència musical a Londres. Atret per tota mena de música creu que la barreja de llenguatges permet crear peces interessants.

La peça, que ha estrenat aquest cap de setmana, juga amb la figura rítmica de l’hemiòlia (Compàs format per l’alternança de compassos de 6/8 (1-2-3,1-2-3) i compassos de 3/4 (1-2,1-2,1-2)) que és present a tota l’obra mentre utilitza tècniques compositives del jazz, el latin, el pop, el flamenc o la música contemporània.

  1. BÉLA BARTÓK (Nagyszenmiklós, Hongria 1881- Nova York 1945)

Concert per a piano i orquestra núm, 3 (1945) (🐌🐌🐌+🐚)

Una obra que consta de tres moviments, i que ha comptat amb el pianista polonès Piotr Anderszewski (Varsòvia, 1969) com a solista. Amb una forta personalitat artística interpreta la peça amb una gran intensitat.

Continua llegint

– 063 – Concert de l’OBC – LA CINQUENA DE MAHLER (Concert inaugural) (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori  – 2018.09.30  (temp. 18/19 – espectacle. nº 045)

Concert de l’OBC – LA CINQUENA DE MAHLER (temp. 18/19 – espectacle nº 045)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Al juny vam acabar la temporada de concerts 2017-2018, amb un concert espectacular, una obra monumental que escoltàvem per primera vegada: El Rèquiem de Dvorák.

I aquest passat diumenge dia 30 de setembre hem començat la nova temporada amb un altre concert magnífic que en acabar ens va fer aixecar de les cadires aplaudint enfervorits: LA CINQUENA DE MAHLER. 

El concert ha estat dirigit pel seu director titular Kazushi Ono, que tal com ens van informar a la roda de premsa d’inauguració de la temporada, seguirà al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya fins a la temporada 2021-2022.

El programa va ser el següent:

  1. ROBERT SCHUMANN (Zwickau, Alemanya 1810 – Endenich, Alemanya 1856)

Peça de concert per a quatre trompes i orquestra, op 86 (1849)

Es tracta d’una curiosa partitura qualificada pel mateix compositor com una peça inhabitual. Un concert de màxim virtuosisme creat per experimentar les possibilitats d’aquest instrument solista. Amb un heroic inici del moviment Lebhaft, el segon moviment …Romanze, d’una gran bellesa melòdica s’encadena amb el tercer moviment Sehr lebhaft.

Els quatre solistes han estat: Stefan Dohr, solista de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, Juan Manuel Gómez, solista de l’OBC, José Vicente Castelló i José Miguel Asensi.

Molt aplaudits, ens van regalar la interpretació de “El cant dels Ocells”.

  1. GUSTAV MAHLER (Kalixte, República Txeca 1860 – Viena 1911)

Simfonía núm. 5 en Do sostingut menor (1901-1902)

Una obra estructurada en tres partes amb cinc moviments en la qual l’autor va treballar durant dos estius, en una època feliç per ell en haver conegut i després haver-se casat amb Alma Schindler.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – EL RÈQUIEM DE DVORÁK (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2018.06.03 (temp. 17/18 – espectacle  nº 288)

 EL RÈQUIEM DE DVORÁK (temp. 17/18 – espectacle nº 288)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

No podia acabar la temporada de concerts de l’OBC de la millor manera de la que ho va fer diumenge passat, amb la primera audició per part de l’OBC del RÈQUIEM DE DEVORÁK.

Un concert de cloenda realment extraordinari per una magnífica temporada; novament l’orquestra en aquesta ocasió ha estat dirigida pel seu director titular Kazushi Ono i ha comptat amb la participació de 4 solistes i 107 cantants participants de tres cors; en total doncs 111 veus a l’escenari de l’Auditori. Realment espectacular.

This slideshow requires JavaScript.

El RÈQUIEM DE DEVORÁK, es tracta d’una obra magna del Romanticisme, potser l’obra espiritualment més profunda del compositor, on afronta la pregunta fonamental del sentit de l’existència humana. La peça va més enllà del text religiós i és una reflexió sobre la vida, la mort, l’ésser humà i l’esperança en què la música esdevé protagonista.

ANTONÍN DVORÁK (Nelahozeves, Bohèmia 1841 – Praga 1904)

RÈQUIEM, op. 89(🐌🐌🐌🐌🐌)

Quan el director Kazushi Ono va proposar interpretar a Barcelona aquesta obra colossal es va adonar que l’OBC no l’havia tocat mai i ho va voler resoldre ràpidament. Aquest cap de setmana s’ha interpretat en la seva versió íntegra. Més de 90 minuts de música simfònic-coral de primer ordre. El rèquiem que, juntament amb els de Mozart, Verdi, Brahms i Fauré, completa el repòquer de “rèquiems”.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – INSCAPE d’Héctor Parra (🐌🐌🐌🐌) i La quarta de Mahler – L’Auditori – 2018.05.20 (temp. 17/18 – espectacle  nº 272)

INSCAPE d’Héctor Parra – La quarta de Mahler (temp. 17/18 – espec. nº 272)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir últim concert del nostre abonament, dins de la temporada de l’OBC, malgrat que encara anirem a un darrer el pròxim 3 de juny, que vàrem afegir en bescanviar un de nostre, arran del nostre viatge a Mallorca.

Un concert realment extraòrdinari dirigit molt encertadament, pel seu director titular Kazushi Ono, i amb la participació de setze solistes,

Un concert amb el nom oficial de “La quarta de Mahler” i que nosaltres hem canviat aquí expressament, ja que la primera part amb INSCAPE del compositor Héctor Parra, ens va sorprendre agradablement i almenys per nosaltres va ser la “perla” de la vetllada.

1 – HÈCTOR PARRA (Barcelona 1976)

INSCAPE, pour Ensemble et orchestre avec électronique (🐌🐌🐌🐌)

Estrena mundial absoluta d’aquesta meravellosa composició musical, obra que va ser encarregada per l’OBC i al mateix temps per l’Orchestre National de Lille, IRCAM, Ensemble intercontemporain, GürzenichOrchester Köln. Hèctor Parra ha estat un parell d’anys en Residència a l’Auditori de Barcelona, malgrat que actualment viu habitualment a Paris; en aquest període hem pogut escoltar creacions d’ell interpretades per l’OBC, però aquesta INSCAPE és sens dubte la millor proposta sorgida en aquesta Residència que amb aquest concert finalitza.

Abans d’escoltar-la, el mateix compositor va pujar a l’escenari i ens va explicar el que havia pretès fer i també el perquè de la disposició de diversos músics amb els seus instruments repartits per diferents llocs de l’Auditori, per provocar un efecte espacial i molt “especial” en estar aquests sons filtrats pel tamís de diferents aparells acústics de música electrònica.

Continua llegint