Arxiu d'etiquetes: companyia “El martell”

– 253 – Teatre – ATLÀNTIDA 92 (Un espectacle que fa aigües) – Teatre Tantarantana (🐌🐌🐌) – 2019.04.23 (temp. 18/19 – espectacle nº 185)

ATLÀNTIDA 92 (Un espectacle que fa aigües) (temp. 18/19 – espectacle nº 185)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

És dia de Sant Jordi, després de la passejada pels carrers de la ciutat, de bon matí amb paraigües, comprar uns quants llibres i respirar “l’aire” únic que comporta aquest dia, vam tenir la sorpresa de poder estar un parell d’horetes amb el nostre fill que viu a Estocolm i ha vingut per feina a Barcelona.

This slideshow requires JavaScript.

Molt contents, rosa en mà, ens vam dirigir al Teatre Tantarantana on la companyia El Martell feia una prèvia de l’espectacle que s’estrena just l’endemà, dia 24 d’abril.

Es tracta de l’espectacle ATLÀNTIDA 92 (un espectacle que fa aigües) que forma part d’El Cicló, el projecte de suport a la creació, de cinc companyies en residencia, i que aquesta temporada arriba a la seva cinquena edició.

Aquest és el segon espectacle que la companyia El Martell presenta dins El Cicló, també escrit i dirigit per Laia Alsina. El primer “El mar no cap dins d’una capsa de sabates” el vam poder veure la temporada passada.

This slideshow requires JavaScript.

Una companyia que s’autodefineix com de teatre polític i de la que també hem vist els seus dos primers espectacles: Y-X o La fidelitat dels cignes Negres el 2016 i Ah ! (Judit) en 2017, les dues a la Sala Atrium.

ATLÀNTIDA 92, a través del poema L’Atlàntida de Jacint Verdaguer, de la Barcelona del 92 i del partit de la Copa de Wembley que es va celebrar també el 1992, ens parla dels nostres dies.

Continua llegint →

– Teatre – EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES – Tantarantana Teatre (🐌🐌🐌+🐚) – 2018.02.20 (temp. 17/18 – espectacle nº 199)

Deixa un comentari

EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES (temp. 17/18 – espec. nº 199)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dimarts vam anar a veure EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES, tercer espectacle de la companyia El Martell i primera aportació dins del CICLÓ (cicle de companyies independents en residència), que organitza el Tantarantana Teatre.

Fa uns dies a la ressenya de la roda de premsa d’aquest espectacle, ja vàrem comentar que ells mateixos es defineixen com una companyia de teatre polític, que fugen del teatre exclusivament d’entreteniment i recerquen quelcom mes. Nosaltres els “voltaires”, som prou coneixedors d’aquesta companyia perquè hem vist i valorat els seus dos primers espectacles: Y-X o La fidelitat dels cignes Negres el 2016 i Ah ! (Judit) en 2017, les dues a la Sala Atrium.

Els seus espectacles intenten posar en entredit les estructures de dominació pròpies del poder i en aquest sentit, EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES és un espectacle que se submergeix en la infància de tota una generació (la dels membres de la companyia) per fer-ne una revisió crítica ….

…. i el text de Laia Alsina Ferrer ho aconsegueix novament. Un text que arrisca molt, perquè té moltes capes, no és fàcil i tampoc és massa comercial, malgrat que està tractat des de la comèdia.

Un text que no te l’estructura clàssica de “presentació, nus i desenllaç”, perquè únicament s’endinsa en una classe on uns nens de primària han estat castigats pel món adult i analitza les seves relacions, també les de poder, també les de gènere. Una aposta realment valenta perquè ni nosaltres mateixos no veiem massa clara la seva fàcil comercialització, ja que no es tracta d’una història d’amor, no hi ha sexe ni tampoc té format de thriller.

Continua llegint →

– Roda de premsa EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES – Teatre Tantarantana – 2018.02.15 (temp. 17/18 – RdP 060)

Deixa un comentari

Roda de premsa EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES – (temp. 17/18 – RdP nº 60)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Ahir dijous al matí es va fer la presentació d’una nova proposta dins de la quarta temporada del CICLÓ. Es tracta de EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES, de la Companyia “El Martell“, la seva primera aportació dins d’aquest cicle de “companyies independents en residència” que organitza el Teatre Tantarantana.

El Martell es defineix com una companyia de teatre polític i es va fundar l’any 2014 amb l’estrena de “Z” a Can Gassol de Mataró, malgrat que fins al 2015 no adopta la configuració actual. Des de llavors ha estrenat dues propostes escèniques, Y-X o LA FIDELITAT DELS CIGNES NEGRES el 2016 … i AH ! (JUDIT) el 2017. Els seus espectacles intenten posar en entredit les estructures de dominació pròpies del poder i en aquest sentit, no es decanten per un teatre que sigui simplement d’oci.

Ferran Murillo ( Tantarantana) – Andrea Artero – Toni Guillemat – Laia Alsina – Cristina Arenas – Martí Salvat

Amb EL MAR NO CAP …. pretenen submergir-se en la infància de tota una generació (la que a ells els va tocar viure…. anys 70 a 90), per fer-ne una revisió crítica, perquè mentre jugaven, al mateix temps integraven una determinada manera d’entendre el món. Potser l’espai de llibertat que ells veien al pati de l’escola, ara no el veuen tan ampli com llavors els semblava.

Vist des del món adult dels intèrprets, els nens no són pas tan espontanis i tan lliures com podria semblar. Pretenen amb aquesta proposta, donar als espectadors una visió crítica d’aquella infantesa, però sense arribar al pamflet.

Continua llegint →

– Roda de premsa – AH ! (Judit) – Sala Atrium – 03.04.2017 (rp88)

Deixa un comentari

AH ! (Judit) – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

El primer dilluns d’aquest mes d’abril, comença amb dues rodes de premsa encadenades; la primera es celebra a la Sala Atrium per presentar el nou projecte de la companyia “El martell”, de la que ja vàrem poder veure “Y-X La Fidelitat dels Cignes Negres“, al juliol passat.

Aquesta companyia que es va crear l’any 2015, ara ens presenta el seu segon espectacle AH! (Judit).

Laia Alsina i Ferrer és la dramaturga de AH ! (Judit), que ens comenta que l’ha escrit d’una volada, malgrat que considera que es tracta d’una obra de creació col·lectiva, ja que també l’han escrit un munt de personatges … una dona violada, algú que va perdre un ull per una pilota de goma, el sirià i l’afganès que no dormen a Europa, un treballador precari, Jara, Mandela i Puig Antich.

L’ha escrit l’embarassada que no troba feina, el nen que ha mort a la Franja de Gaza, l’anarquista estigmatitzat pels mitjans, l’algerià que han tancat dins un CIE, la família que no arriba a final de mes. L’han escrit, també, Wilde i Lorca, Frida Kahlo, Edith Piaf i Janis Joplin. Les víctimes de pobresa energètica, les treballadores d’una maquiladora, l’anorèxica i la bulímica, la que ja no té clítoris, els màrtirs de l’1 de maig.

AH!, vol er el crit punyent de Judit i el de tantes i tantes persones. Un cop de puny polític, la contraposició entre el silenci i el crit per treure la ràbia continguda.

Continua llegint →