Per MIQUEL GASCÓN …
Sembla que no pugui ser… i a vegades passa; un decensis absolut per no dir un mig cabreig, per lo que a mi em va semblar una presa de pel. Estic segur que a altra gent li agradarà perquè és d’un autor estimat e interpretada per un dels millors actors de Catalunya…. però a mi gens; se’m va fer avorrida, increïblement llaaaaarga i això que dura menys d’una hora, reiterativa fins al punt de pensar… cony DIGALI EL QUE SIGUI PER FAVOR, però digali ja d’una punyetera vegada i anem a sopar que aquí estem perdent el temps.
COM DIR-HO ? és una nova producció que es basa ni mes ni menys que un text de Josep M. Benet i Jornet, dirigida per l’extraordinari Xavier Alberti i protagonitzada per l’immens Jordi Boixaderas…. com és possible dir que no m’ha agradat gens ?
Com dir-ho? Plou a bots i barrals, i dues persones, un home de maduresa avançada i una noia en la primera joventut, s’enfronten sense saber ben bé per què. Plou a bots i barrals. Com dir què està passant sota la pluja?
D’entrada agraeixo a aquets 3 noms situats en el cim del teatre actual a representar una obra, encara que sigui de petit format en un Teatre poc conegut, en el cor de Gràcia. És en teoria, donar una bona oportunitat a un Teatre per donar-se a conèixer…. però malauradament casi tot ha fallat i crec que a l’Almeria Teatre li han fet un flac favor.
D’entrada el text de Benet i Jornet, no te contingut ni argument i estaria explicat en menys d’un minut (cosa que no faré). És un relat que deuria haver estat curt i que segurament afegit a altres obres del mateix format a mode de retaule, hauria estat de ben segur un èxit. Aquí l’autor l’ha errada i ha volgut allargar un text mes del doble del que hauria sigut desitjable… i segurament per tal de justificar el preu de l’entrada … l’ha allargasssssssssaaaat de tal manera que el fa pesat e insuportable…. i l’únic que te bo, sota el meu punt de vista, és el gir final que sorprèn a l’espectador i que el treu de sobte de l’avorriment i el desperta tan sols perquè pugui aplaudir. Un text que té moltes errades de coherència i que encara em faig creus de què pugui estar escrit per un dels meus autors teatrals de capçalera.