Arxiu d'etiquetes: COCACHIMBA

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – CATARACTES de GOTCA – 2019.09.15 (crònica 8)

Avui ens vénen a buscar el Manuel i l’Alfredo, els nostres guia i xòfer d’aquesta part del país; els tindrem tots aquests dies per conèixer molts racons del departament de l’AMAZONAS peruà.

Manuel – Miquel i Alfredo

Vist amb la perspectiva que ens dóna el temps, creiem que el MANUEL va ser el millor guia que vàrem tenir durant tot el viatge; l’Alfredo no es quedava enrere, ja que el darrer dia de la ruta pel nord de Perú, el vàrem tenir a la nostra disposició tot el sant dia en una ruta llarguíssima, com a xofer i també com a guia; ell es desvivia sempre per tal que gaudíssim al màxim, parant el vehicle a la més mínima indicació que li fèiem.

Avui emprarem tot el dia per fer una de les excursions més somiades del viatge, les CATARACTES de GOTCA, una impressionant caiguda d’aigua de 771 metres d’altitud que fins fa poc temps era considerada una de les més altes d’Amèrica.

Ens dirigim a COCACHIMBA on iniciarem la caminada però abans parem a veure els petròglifs de PITAYA gravats sobre la roca, que amb una antiguitat de 3000 anys permeten observar motius de flora i fauna així com escenes de caça. Ocupen una àrea de 100 m² i es veuen des de la mateixa carretera. Observem també les restes dels sarcòfags dipositats a la mateixa paret de roca, en llocs que semblen absolutament inaccessibles.

Arribem al poble de COCACHIMBA, una petita població de 200 habitants que són la porta d’entrada a les cataractes, situades a uns 6 quilòmetres per senders costeruts i en algunes ocasions mig penjats de l’abisme.

Ens aconsellen llogar cavalls i així ho fem …. Tenien tota la raó, perquè ens permet fer la meitat dels quilòmetres sense cap esforç, o almenys sense caminar gaire, perquè no és gens fàcil per nosaltres mantenir l’equilibri amb tantes pujades i baixades. 

Cada cavall el porta un traginer per evitar-nos problemes, però a més a més en Manuel, el nostre guia, va davant de tot caminant …. millor dir corrent … i a sobre quan recupera l’alè ens va explicant tot el que veiem i també fa de fotògraf particular. Mare meva, quina energia la d’aquest home !!!

El paisatge és realment molt bonic, “brutal” com diria aquell i la passejada a cavall molt agradable, malgrat el mal de cul, això si, agradable un cop coneixes la “tècnica”, … cos enrere quan el cavall baixa amb una mà enrere agafant la sella, i cos endavant amb mans endavant quan el camí fa pujada. Quan baixem dels cavalls estem encarcarats i gairebé no podem caminar ….

Però hem de seguir a peu, perquè els camins són tan estrets que no permeten el pas de cavalls i iniciem la caminada d’una mica més de dos quilòmetres fins a les cataractes, un recorregut força dur, amb fortes pujades i baixades espectaculars. Magnífic.

Descansem una bona estona, admirant l’altíssima cataracta, intentant evitar sense gaire èxit mullar-nos amb l’aigua que arriba a nosaltres com si sortís d’una mena d’esprai; en Miquel voldria banyar-se, però finalment es conforma amb una remullada de peus, abans d’iniciar la tornada.

Quan baixem del cavall de nou a Cocachimba quasi no podem caminar ….

Anem a dinar a mitja tarda al restaurant Gocta on havíem reservat al matí. Estem sols i dinem amb el Manuel i l’Alfredo. Després tornada a l’hotel on descansem una estona abans de sopar.

Un dels millors records del viatge.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 7, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 9, cliqueu en aquest

—————————————–