SI MIREU EL VENT D’ON VE (temp. 17/18 – espectacle nº 206)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Diumenge vam poder gaudir d’aquesta esplèndida proposta, escrita per Nell Leyshon, traduïda de l’anglès per Marc Rosich i dirigida per Fernando Bernués.
Una escenografia de Max Glaenzel, autènticament impactant, supèrbia, de les que et deixa bocabadat al punt d’entrar a la sala. Els actors a escena, esperen. Els ulls no poden abastar la immensitat d’un espai delimitat per les parets que conformen una mena de capsa tancada, on aquest món rural esdevé claustrofòbic, trist i fred.
És tardor, els dies són curts i les fulles i les pomes cauen dels arbres en una finca rural d’Anglaterra. Compartim amb la família un dia de les seves vides, un dia especialment dur marcat per la mort i el funeral del cap de família.
A la primera part l’atenció queda centrada a l’interior de la casa, on comencem a intuir les relacions entre els membres de la família i on se’ns plantegen un munt de preguntes que en caure el telo a la mitja part no han tingut resposta.
A la segona part centrem l’atenció en l’exterior de la casa, els camps i les pomes, i comencem a entendre les relacions de dependència d’aquesta família dominada per una mare possessiva.
Irene (Emma Vilarasau) és la mestressa d’aquesta finca on viu amb el seu fill Roy (Lluís Marquès) i el seu germà Len (Eduard Farelo). La seva filla Brenda (Laura López) va marxar de casa fa tres anys i torna en assabentar-se de la mort del pare. També torna Linda (Claudia Cos) que havia estat companya de jocs dels fills de la Irene.
