Arxiu d'etiquetes: Clàudia Benito

– Teatre – EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 29/11/2014

Tornem a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, per tal de veure un dels quatre espectacles que únicament es podran veure aquesta temporada, en aquesta desaprofitada i menystinguda sala, per culpa de no saber buscar solucions apropiades a la mala sonoritat que té, especialment a les darreres files.

IMG_9742.JPG

La veritat és que es tracta d’una obra de William Shakespeare, EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU, que ja coneixem prou bé, amb un argument d’embolics, mig compte de fades, que la veritat, ara mateix no ens venia massa de gust tornar-la a revisar de nou, especialment per l’argument força infantil, per molt Shakespeare que sigui; malgrat això, no ens voliem perdre la direcció de Joan Ollé, d’aquesta archi conegudíssima obra, i aquesta xafarderia malaltissa teatraire, ens atrau suficient per poder veure i valorar la seva posada en escena…. i també, perquè no dir-ho, per tal de veure un planter d’actors a l’escenari que en poquíssimes ocasions tenim la sort de veure treballar plegats a l’escenari.

L’últim cop que vàrem veure aquesta representació va ser tot just ara fa un any a temporada Alta de Girona, on la famosa troupe PROPELLER, ens va obsequiar amb una versió d’aquest mateix espectacle, veritablement inoblidable i força difícil de superar.

IMG_9740.JPG

L’obra té lloc en un bosc màgic, al qual fuig Hermia per no voler casar-se amb el promès que li ha triat el seu pare. En aquest bosc està a punt de celebrar-se el matrimoni reial de les fades, on Puck el follet vol actuar donant un filtre d’amor a una de les parelles. Equivocadament, el vessa sobre l’amant d’Hermia, produint l’efecte contrari. Els habitants del bosc han de fingir que tot ha estat un somni per tal que les parelles tornin al seu estat original, tema que Puck repeteix al final cap als espectadors.

Reconec que aquesta producció està molt treballada i el resultat és realment molt bo, especialment en la seva preciosista posada en escena, força espectacular en el que respecta a la seva escenografia, il·luminació, vestuari i so. En aquest aspecte “chapeau”. Molt positiu la música en directe i també, l’estudi que s’ha realitzat amb el moviment d’actors, que cada vegada el sé valorar més, en una producció d’aquestes característiques.

Continua llegint

– Teatre – CONSEJOS DE UN DISCÍPULO DE JOYCE A UN FANÁTICO DE MORRISON (****) – TANTArantana Teatre – 21/03/2014

A vegades un tema que en principi no t’atrau gens, com el de la violència per la violència, t’acaba atrapant per la seva història i pel sol fet d’intentar comprendre a l’esser humà en totes les seves facetes, incloent-hi les més fosques i terribles. Es el cas d’aquesta producció que ara mateix s’està representant al Tantarantana Teatre, “Consejos de un discipulo de Morrison a un fanático de Joyce“.

Consejos - tantarantana

Enguany és desè aniversari de la mort de l’escriptor xilè Roberto Bolaño, i el director de teatre Fèlix Pons ha volgut adaptar per l’escena aquesta obra escrita a quatre mans, les del mateix Roberto Bolaño i les del barceloní Antoni Garcia Porta, que en realitat és el primer que la va començar. De fet va ser la primera obra literària dels dos escriptors i va ser escrita a intervals que van des de l’any 1.979 fins al 1.984, any en la que va ser publicada i va obtenir el premi “Ámbito Literario de Narrativa 1984”.

CONSEJOS narra les desventures d’Ángel Ros (català, 29 anys) i d’Ana Ríos Ricardi (sud-americana, 22 anys) durant un sanguinari estiu en la Barcelona de principis dels anys 80. Àngel, el narrador, és un escriptor fracassat, cineasta aficionat i baixista ocasional en una orquestra tropical, que coneix a Ana en un dels seus concerts. S’enamoren.A partir de llavors, la sud-americana arrossegarà a l’Àngel a una veloç i irrefrenable carrera delictiva, sanguinolenta, que es desenvoluparà a Barcelona i que acabarà amb la fugida de l’Àngel a París.
Com uns moderns Bonny&Clyde passats d’amfetamines, els dos protagonistes emprenen la seva escalada d’amor i crim. Una espiral violenta que comença amb l’assassinat de la vella per a la que treballa l’Ana i segueix durant tot l’estiu amb robatoris a botigues, empreses, pisos i assalts a bancs, amb les seves respectives morts.
Mentrestant s’oculten en pisos francs per evitar a la policia, Àngel Ros, el narrador de la història, admirador i expert en l’obra literària de James Joyce expressa i reflexiona sobre la seva obra literària inconclusa Cant de Dédalus anunciant fi. Els fragments d’aquest text, protagonista del qual, Dédalus, està inspirat en la vida de l’Àngel, s’intercalen, utilitzant tècniques narratives pròpies del cinema, amb episodis de violència, diàlegs entre els protagonistes, trucades telefòniques a la mare de l’Ana i als amics de tots dos, i els flashback d’escenes de la vida de parella, previs a l’espiral criminal d’aquell estiu. També s’ intercalen les cartes que l’Àngel escriu a la seva mare des de la seva recent clandestinitat i que crema una vegada escrites.

 

Continua llegint

– Teatre – COM DIR-HO ? (*) Almeria Teatre – 07/03/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Sembla que no pugui ser… i a vegades passa; un decensis absolut per no dir un mig cabreig, per lo que a mi em va semblar una presa de pel. Estic segur que a altra gent li agradarà perquè és d’un autor estimat e interpretada per un dels millors actors de Catalunya…. però a mi gens; se’m va fer avorrida, increïblement llaaaaarga i això que dura menys d’una hora, reiterativa fins al punt de pensar… cony DIGALI EL QUE SIGUI PER FAVOR, però digali ja d’una punyetera vegada i anem a sopar que aquí estem perdent el temps.

Com dir-ho ?¿ cartell.jpg

COM DIR-HO ? és una nova producció que es basa ni mes ni menys que un text de Josep M. Benet i Jornet, dirigida per l’extraordinari  Xavier Alberti  i protagonitzada per l’immens  Jordi Boixaderas…. com és possible dir que no m’ha agradat gens ?

Com dir-ho? Plou a bots i barrals, i dues persones, un home de maduresa avançada i una noia en la primera joventut, s’enfronten sense saber ben bé per què. Plou a bots i barrals. Com dir què està passant sota la pluja?

D’entrada agraeixo a aquets 3 noms situats en el cim del teatre actual a representar una obra, encara que sigui de petit format en un Teatre poc conegut, en el cor de Gràcia. És en teoria, donar una bona oportunitat a un Teatre per donar-se a conèixer…. però malauradament casi tot ha fallat i crec que a l’Almeria Teatre li han fet un flac favor.

Com dir-ho ? 2D’entrada el text de Benet i Jornet, no te contingut ni argument i estaria explicat en menys d’un minut (cosa que no faré).  És un relat que deuria haver estat curt i que segurament afegit a altres obres del mateix format a mode de retaule, hauria estat de ben segur un èxit. Aquí l’autor l’ha errada i ha volgut allargar un text mes del doble del que hauria sigut desitjable… i segurament per tal de justificar el preu de l’entrada … l’ha allargasssssssssaaaat de tal manera que el fa pesat e insuportable…. i l’únic que te bo, sota el meu punt de vista, és el gir final que sorprèn a l’espectador i que el treu de sobte de l’avorriment i el desperta tan sols perquè pugui aplaudir.  Un text que té moltes errades de coherència i que encara em faig creus de què pugui estar escrit per un dels meus autors teatrals de capçalera.

Continua llegint