CIUTAT FANTASMA de David Marín –

Per Imma Barba –

Ciutat Fantasma explica una història que m’ha sorprès. No és una novel·la de misteri, no és una novel·la d’intriga, no es ven bé una novel·la negra, per a mi és una novel·la de difícil classificació, però és una novel·la que m’ha agradat molt.

La tornada a Barcelona de l’agent dels Mossos d’Esquadra Salvador Garcia, després de vuit anys destinat a Lleida, suposa un bany de realitat per a ell: ja no és ni d’aquí ni d’allà. Sense família, ni amics ni coneguts a la ciutat, aquesta Barcelona ja no és la que ell havia conegut. Així que va a la recerca d’un antic company d’institut, l’únic amic que, potser, li queda.

Les dificultats per trobar el seu amic X.B. es transformen en una espècie de metàfora sobre les complicacions per trobar-se ell mateix i ubicar-se a Barcelona, a la seva nova vida i a les noves funcions policials que li han adjudicat dins dels Mossos, una feina cada cop més tediosa.

El protagonista de la novel·la s’ha d’enfrontar al seu passat per poder decidir quin és el present que vol tenir.

La investigació policial que li encarreguen, com a membre de la Unitat d’Investigació, relacionada amb uns okupes, l’omplirà de dubtes davant de l’actitud professional que ha de prendre,i li farà posar en dubte els mètodes emprats pels cossos policials per obtenir informació ràpidament.

Continua llegint →