Arxiu d'etiquetes: Cia Vaca 35 Teatro en Grupo

– Teatre – ASATIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 2018.07.14 (temp. 17/18 – espect.  nº 352)

ASATIA (temp. 17/18 – espectacle nº 352)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest mes de juliol, com gairebé tots els “teatraires”, ens hem abocat a veure el nombre més gran d’espectacles possibles, dins de la programació del Festival Grec. Per sort, també hem pogut fer un forat a la nostra agenda “teatraire”, per veure altres propostes no incloses al Festival.

Diem “per sort”, perquè aquesta ASATIA, que vàrem poder veure ahir a la Sala Atrium, és una petita joia teatral, que sense cap mena de dubte es mereixia una millor visualització de la que ha aconseguit, durant les dues setmanes que ha estat representant-se a Barcelona. El Grec, sense voler, els ha jugat una mala passada a aquesta jove companyia mexicana.

This slideshow requires JavaScript.

ASATIA del Colectivo Berenjena, va ser la proposta guanyadora de la beca “La Vaquita” que la companyia Vaca 35 va concedir l’any 2017 com a suport a la investigació i creació col·lectiva teatral de grups joves.

Des de Vaca 35 ens van parlar d’aquest projecte, fa aproximadament un mes, i vam parlar amb els membres de Colectivo Berenjena a la roda de premsa on ens van presentar la peça.

Aquesta proposta va ser estrenada al Teatro del Milagro a la ciutat de Mèxic el desembre del 2016, i gràcies a l’èxit de públic va fer dues temporades en aquest teatre, oferint representacions en altres teatres de la mateixa ciutat. La representació a la Sala Atrium és el primer salt de la companyia a Europa.

Continua llegint

– Teatre – JOSEFINA LA GALLINA PUSO UN HUEVO EN LA COCINA (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 2018.06.21 (temp. 17/18 – espectacle  nº 321)

JOSEFINA LA GALLINA PUSO UN HUEVO EN LA COCINA (temp. 17/18 – espectacle nº 321)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest dijous, amb moltes ganes de veure aquesta proposta de la Cia. Vaca 35 Teatro en Grupo, vam fer cap a la Sala Atrium, on ja havíem assistit a la roda de premsa de presentació del dia 8.

JOSEFINA LA GALLINA, PUSO UN HUEVO EN LA COCINA és el primer treball unipersonal que la companyia ha decidit explorar. Dirigida per Diana Magallón, la proposta parteix d’una curiosa afirmació de l’únic actor present a l’escenari : Les va a sonar raro lo que les voy a decir, pero soy una gallina”.

Aquesta gallina cuida dels seus ous amb cura. Els posa noms a cadascun d’ells, els enterra en la sorra perquè sempre tinguin la temperatura ideal, fins i tot els porta al cinema i celebra els seus aniversaris. Aquesta gallina no és com les altres.

This slideshow requires JavaScript.

Aquesta proposta pren com a punt de partida un esdeveniment de la infància de l’actor protagonista José Rafael Flores. Reflexiona sobre l’impacte del bullying durant la infantesa i les desaparicions i assassinats de dones en el nord del país.

Una metàfora de la consciència de l’ésser humà quan aconsegueix assabentar-se de qui és i decideix assumir-ho.

Ens parla de la violència de Ciudad Juárez on ell va néixer i va passar la seva infantesa, ens parla de la por i el dolor i també de l’amor, de quan va marxar a la ciutat més poblada del món, Ciudad de Méjico (DF), quan va deixar de ser José/Josefina per convertir-se en Rafael.

La migració com un concepte detonant i les gallines com a metàfora de les nostres vides.

José Rafael Flores es despulla davant nostre mostrant-nos la seva gran fragilitat, la vida l’ha ferit, i ell ha estat capaç de reaccionar, sobreviure i explicar-ho damunt l’escenari tot mirant-nos als ulls. La seva interpretació ens arriba per la gran honestedat que desprèn.

L’acompanya Alberto Rosas a l’acordió amb la nota adequada en cada moment de la peça. Ell és còmplice de l’actor, donant sonoritat als seus passos, i als moments vitals que travessa la narració.

Acordionista i actor uneixen les seves veus per entonar a “capella” un cant candenche rescatat del folklore fronterer.

Josefina la gallina, puso un huevo en la cocina és el resultat d’una exploració a l’interior, no només de l’actor protagonista, sinó de cadascun dels integrants del grup donant com a resultat una dramatúrgia solida i molt real.

Continua llegint