Arxiu d'etiquetes: CIA IGNÍFUGA

– Teatre (235) – EL JUGADOR (🐌🐌+🐚) – Teatre Tantarantana – 16.04.2017

EL JUGADOR

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Han estat 8 dies de relaxació cultural, almenys en el que fa referencia a les Arts escèniques, malgrat que pel país basc, no hem parat de visitar exposicions, museus, esglésies, poblets i ciutats, a banda i banda de la frontera política, que intenta separar en dos, la mateixa cultura basca.

Ahir diumenge de pasqua, un cop a casa, no dubtem de tornar al Teatre novament (ja teníem “mono”) i ens vam apropar al Tantarantana per veure la nova proposta de la companyia Ignífuga, de la que ja vàrem poder veure KOHLHAAS la temporada passada i FAM OCULTA l’any 2014, totes dues en aquest mateix teatre.

Com ja van anunciar a la Roda de premsa, ara amb EL JUGADOR aposten per tornar a versionar un text clàssic, amb una versió molt lliure d’Albert Pijuan, allunyant-se una mica de la complexitat tècnica de l’última proposta, en la que s’utilitzava la retransmissió de vídeo en directe, inclús fora de la sala, al carrer.

Malgrat tot, no descarten deixar d’utilitzar els mitjans audiovisuals, perquè aquí també apareix una pantalla de suport on van apareixent esdeveniments puntuals de la història europea, en un intent de lligar la història de Fiodor Dostoievski, amb l’actual destrucció dels ideals fundacionals de la comunitat econòmica Europea.

Continua llegint

– Teatre – FAM OCULTA (***) – Teatre Tantarantana – 24/10/2014

Per fi, podem assistir al Tantarantana, per tal de veure aquesta nova proposta de la Companyia Ignífuga, FAM OCULTA, després d’haver anul·lat la nostra reserva pel dia de l’estrena, i creiem que potser ha estat millor així, ja que factors personals i aliens a la producció no ens haurien permès gaudir-la com cal.

Fam Oculta - Tantarantana

La primera visió de la posada en escena, ens ha impactat molt favorablement per la divisió dels espais de l’escenografia i l’esclat de colors dels objectes situats sobre dues taules preparades per fer un àpat; tres personatges i tres espais que es poden veure al mateix temps, sempre i quan el disseny de llums ens ho permeti, segons les necessitats del moment que l’acció requereix; dos d’aquets espais, al fons de l’escena on estan situats a banda i banda cada un dels mascles rivals, asseguts en el seu regne …. i mes a tocar dels espectadors l’espai on es desenvolupa l’acció pròpiament dita i on l’Helena, la protagonista, està situada.

Un quart personatge, gairebé fora de l’espai escènic, fa de cor, com en les antigues tragèdies greges i ens explica en tot moment el que passarà o inclús intervindrà de paraula en l’acció com si fos la veu de la consciència de cada un dels personatges, tal i com si és tractes d’un amic i conseller.

Continua llegint