Arxiu d'etiquetes: CHINCHERO

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – OLLANTAYTAMBO – MARAS – MORAY – CHINCHERO … i de nou CUSCO – 2019.10.06 (crònica 29)

Aquesta nit tornarem a dormir a CUSCO, però abans tindrem la sort de gaudir novament d’una de les millors guies del nostre viatge, la nostra “Carmencita” que tant vàrem trobar a faltar ahir a la nostra segona visita al Machu Pichhu.

Com hem d’esperar, a què ens vinguin a recollir amb cotxe des de Cusco, el Miquel vol tornar a fer un tomb de bon matí pel poble, quan encara no ha arribat cap turista i el complex arqueològic d’OLLANTAYTAMBO, vist des de l’exterior es troba en el seu millor moment.

El lloc és realment màgic i no tes res a envejar al seu veí, Machu Pichhu, que malauradament li fa tanta ombra.

Com ja hem comentat en alguna ocasió al llarg d’aquest viatge, es nota una diferència brutal pel que fa a la cultura religiosa d’aquestes terres, si les comparem amb els països europeus, especialment en la seva respectuosa devoció.

Un cop arriben el xofer i Carmencita, ens posem de nou en camí i comencem la ruta amb la visita a les excavacions arqueològiques de MORAY situades a 3500 metres d’altura i que es caracteritzen per estar conformades per unes terrasses agrícoles circulars.

Quatre àrees de cercles concèntrics que constitueixin àrees de cultiu i experimentació agrícola dels inques.

Segons ens expliquen i hem pogut llegir, la disposició de les seves andanes, produeix un curiós gradient de microclimes tenint el centre de les andanes circulars concèntriques una temperatura més alta i reduint-se gradualment cap a l’exterior a temperatures més baixes, podent d’aquesta manera simular fins a 20 diferents tipus de microclimes.

Ens dirigim a continuació a les salineres de MARAS, formades per uns 5.000 pous explotats per 200 famílies, on cada família no pot tenir menys de 10 pous ni més de 50.

Des d’aquestes salines s’exporta sal fins i tot al Japó. L’aigua salada que omple els pous té l’origen en un brollador natural. La sal es retira en assolir els 10 cm d’alçada dins del pou.

La visió de les Salines des de qualsevol punt, és realment espectacular i ens emborratxem fent fotos. En aquest indret hi ha força turisme … fins i tot per arribar hem hagut de fer una petita caravana de vehicles i ens ha costat aparcar a prop.

Aprofitem per comprar sal iodada i xocolata amb sal.

Quan arribem al mercat de CHINCHERO, ja estan recollint, per l’hora i sobretot perquè està començant a ploure. Malgrat això fem un tomb per les parades que resten obertes i ens dirigim després a la plaça central del poble.

De camí, al davant d’una petita capella trobem una celebració (una mena de romeria) on homes i dones guarnits amb vestimenta tradicional, comparteixen un dinar.

De fet després ens assabentem que són les principals autoritats de les poblacions de la vall, que es reuneixen per fer un dinar comunitari i fer-la petar al voltant del sant patró que es troba dins la capella.

Viurem un dels moments més màgics del viatge, perquè en Miquel per uns moments és convidat a participar de la trobada i inclús el conviden i l’ofereixen tastar el seu dinar, perquè segons entenem, afirmen està molt magre i necessita engreixar.

Chinchero és sens dubte la població més pintoresca de la Vall Sagrada dels inques.

La plaça principal d’unes dimensions enormes, ens deixa observar la fusió entre l’arquitectura inca i l’arquitectura colonial. Es veuen les restes del que va ser el palau de l’inca Tupac Yupanqui, un gran mur amb 10 fornícules trapezoidals.

Domina la plaça l’església de Nostra Senyora de Montserrat que conserva al seu interior unes pintures murals originals dels artistes indígenes Diego Quispe Tito (1611-1681) i Francisco Chihuantito. L’altar decorat amb pa d’or, és d’estil barroc.

Tornem a la plaça del mercat i dinem una cresta boníssima.

Després marxem directes a CUSCO, on arribem a dos quarts de quatre de la tarda.

A l’hotel Casa Biru Hotel Boutique. on vam fer nit un parell de dies la setmana passada, descansem una estoneta a l’habitació (aquesta vegada tenim una habitació de dues plantes, amb el llit situat al pis superior) i sortim a fer un tomb.

Entrem a totes les botigues de suèters d’alpaca i arribats a l’església de la Mercè, com estan oficiant missa, podem entrar, ja que el passat dia 2 era tancada i no la vam poder visitar.

Cansats de voltar decidim repetir lloc i anem a sopar de nou al Restaurant Incanto.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 28, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 30, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–