Arxiu d'etiquetes: Centro Dramático Nacional

– Teatre – INCONSOLABLE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2018.06.15 (temp. 17/18 – espectacle nº 315)

INCONSOLABLE (temp. 17/18 – espectacle nº 315)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimarts d’aquesta mateixa setmana, va tenir lloc la roda de premsa on ens van presentar aquesta producció del Centro Dramático Nacional, que el Teatre Romea ha volgut portar a Barcelona, encara que sigui per només cinc representacions.

Un text escrit per Javier Gomá (Bilbao, 1965), filòsof, escriptor i assagista, que va decidir explicar la dolorosa experiència de la pèrdua del seu pare i, de retruc parlar d’una part de la seva pròpia història, la seva primera infantesa de la qual ell no té massa records i els que té, és a través del seu pare. El mateix autor ha explicat que aquesta obra és un itinerari del dol dels 40 dies posteriors a la mort del seu pare. Aquest és el seu primer text dramàtic o millor dit un assaig portat al teatre.

Fernando Cayo és l’actor que transforma en paraula el seu discurs, que es converteix en el fill que a cinquanta anys perd al seu pare i queda tan trasbalsat, que ni ell mateix compren perquè l’ha afectat tant un fet que tots sabem inevitable i associat a la mateixa vida. Morir és el destí final.

Un monòleg, sota la direcció d’Ernesto Caballero, que comença abans de pujar a l’escenari, quan l’actor es dirigeix al públic i agraeix el temps que dedicarem a escoltar el seu raonament, la vivència del seu dol.

Un muntatge molt cuidat i absolutament brillant, amb una posada en escena espectacular. L’escenografia de Paco Azorin, una rampa de fusta, que pren vida pròpia i que inicialment està una mica inclinada; a sobre com a únics elements, una cadira “Barcelona” (Mies van der Rohe) i uns quants llibres.

Continua llegint

– Roda de premsa – INCONSOLABLE – Teatre Romea – 2018.06.12 (temp. 17/18 – RdP 091)

Roda de premsa – INCONSOLABLE – (temp. 17/18 – RdP nº 91)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Segona RdP d’ahir dimarts…

… aquesta al Teatre Romea per presentar INCONSOLABLE, un text escrit pel filòsof, escriptor i assagista Javier Gomá (Premio Nacional de Literatura en la modalitat d’assaig, 2004) i produïda pel Centro Dramático Nacional.

El vicepresident del Grup Focus, Jordi González, ha iniciat la roda de premsa, comentant que confia plenament en què la següent RdP del Teatre Romea, sigui ja presidida definitivament pel seu director, en Carles Canut, que a hores d’ara està lluitant amb totes les seves forçes per recuperar la salut.

Jordi González – Ernesto Caballero – Javier Gomá i Fernando Cayo

Per altra banda ens comenta que està molt satisfet per poder portar al Romea i per segona vegada en la mateixa temporada al Centro Dramàtico Nacional i en especial per poder portar a Barcelona aquesta proposta que el va captivar quan va tenir la sort de poder-la veure al Teatre Maria Guerrro, la temporada passada.

Es tracta d’un monòleg, però amb una posada en escena espectacular, amb una escenografia creada per Paco Azorín, basada en una tarima que es transforma i pren vida.

Javier Gomá, el dramaturg, ha explicat que aquesta obra és un itinerari del dol dels 40 dies posteriors a la mort del pare del protagonista. Aquest fet tràgic va ser el motiu que va empènyer Gomá a escriure aquest monòleg que es va publicar el 2016 al diari El Mundo.”… fet que va provocar que s’esgotessin tots els exemplars d’aquell diari.

Continua llegint

– Teatre – EL LABERINTO MÁGICO (🐌🐌) – Teatre Romea – 2017.11.05 (temp. 17/18 – espectacle nº 98)

EL LABERINTO MAGICO (temp. 17/18 – espectacle nº 98)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El passat dia 25, a la roda de premsa de presentació d’aquesta proposta vam generar unes expectatives que malauradament no s’han complert.

EL LABERINTO MÁGICO és una producció del Centro Dramático Nacional, resultat d’un treball d’investigació sobre el conjunt de les sis novel·les de Max Aub amb el tema de la Guerra Civil Espanyola.

Un muntatge que es va estrenar a Madrid el juny de 2016.

Max Aub, va ser espanyol per voluntat pròpia, per una decisió constant mantinguda en les circumstàncies més adverses. Nascut a París el 1903, de pare alemany i mare francesa, Max Aub arriba a Espanya el 1914 i surt d’ella el 1939 per a un exili que duraria la resta de la seva vida. Va viatjar a Espanya en dues ocasions en els anys seixanta, però mai va tornar a viure en la que considerava la seva pàtria.

L’obra El laberinto mágico de Max Aub està composada per sis novel·les:  “Campo cerrado”, “Campo de sangre”, “Campo abierto”, “Campo del moro”, “Campo francés” i “Campo de los almendros” i un gran nombre de contes.

Ernesto Caballero, és el director d’aquesta peça i va col·laborar estretament amb el dramaturg José Ramón Fernández i un grup de creadors per aixecar l’estructura dramàtica de la proposta seleccionant fragments de l’obra escrita. Pretén ser un gran mosaic sobre la Guerra civil espanyola i una crònica de la vida quotidiana d’un col·lectiu de persones que va patir les conseqüències de la Guerra.

Continua llegint

– Teatre – MONTENEGRO, comedias bárbaras (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 22/10/2014

Tornem al Teatre Nacional de Catalunya, aquest cop per tal de veure una proposta del “Centro Dramático Nacional de España“, convidats a representar MONTENEGRO, comedias bárbaras, que engloba tres textos de Valle Inclán, Cara de Plata(1922), Águila de blasón (1907) i Romance de lobos (1908); La representació té una durada gairebé de tres hores i veritablement reconeixem que es tracta d’un esforç escènic i teatral digne d’admirar. Un cop dit això, també haig d’assenyalar, que aquest tipus de teatre de principis del segle passat, i de caràcter “clàssic” de forma, m’interessa ben poc i em va costar força entrar en un argument que tracta temes feudals,  on la dona és tractada com una propietat, que serveix poc més que per ser penetrada i satisfer les necessitats sexuals del mascle hispà, en un argument on la testosterona preval per sobre de tot.

IMG_8810.JPG

 Ramón José Simón Valle Peña, conegut literàriament com a Ramón María del Valle-Inclán (y Montenegro) (Vilanova de Arousa, 28 d’octubre de 1866 — Santiago de Compostel·la, 5 de gener de 1936). Està considerat com un dels majors renovadors del teatre espanyol del darrer segle, i el seu estil literari va evolucionar des d’un modernisme exuberant fins al desenvolupament d’una sensibilitat tragicòmica pròpia, que es cristal·litzarà en el gènere de l’«esperpent», anticipant les renovacions estètiques que tindrien lloc als escenaris europeus després de la Segona Guerra Mundial; està considerat un dels autors clau de la literatura espanyola del segle XX.

Les Comedias bárbaras narren l’esplendor i la decadència d’una nissaga gallega d’altius i despòtics senyors feudals encarnats en la figura de Don Juan Manuel Montenegro. La poderosa paraula de Valle-Inclán retrata l’apogeu i la decadència d’un home que emprèn un viatge expiatori de penediment i redempció fins a immolar-se juntament amb un grup de pidolaires: les veus ardents dels desposseïts confrontades amb les dels hereus, llops degradats d’un llinatge que va renunciar als valors de l’èpica feudal per una cobdícia devastadora, els udols dels quals anuncien una nova era salvatge i banal. 

IMG_8811.JPG

A banda del text, que pot o no agradar, el que si és cert, és que estèticament es tracta d’un espectacle bellíssim, on i molt especialment a la primera part, es pot gaudir com espectacle de dansa, ja que coreogràficament és perfecte, pels moviments, els colors, el vestuari molt especialment estudiat i sobretot per la representació de figures, vaixells, cavalls, gossos, amb tan sols el cos humà o la suma d’alguns cossos d’ells, que substitueixen en gran part l’escenografia,d’una manera molt espectacular; em va cridar molt l’atenció la perfectíssima interpretació dels gossos que apareixen a escena…. increible !!!.

Continua llegint