Divendres 25 de maig… cap de setmana llarg, de 3 dies a Barcelona; sortim de la feina i casi de cap ens dirigim al Teatre Goya, per veure una nova producció que en realitat es una quasi una reposició (encara que al seu director no li agradi que ho anomenin així), que varem poder veure al Romea l’any 2003 i protagonitzada per el mateix actor, en Josep Maria Pou; es tracta de l’esperada CELOBERT que ell mateix dirigeix. L’acompanya Roser Cami, (també va treballar amb l’antiga versió a l’any 2004) … i el jove Jaume Madaula (nebot de Ramón Madaula).
L’argument fusiona una història de dos personatges que s’han estimat molt i que encara tenen coses a dir-se per tancar ferides del passat, amb una confrontació ideològica del progressisme contra el capitalisme. La crisi actual sembla que ha actualitzat encara mes el text de David Hare, una persona compromesa amb la esquerra.
David Hare, malgrat la atmosfera anglesa de les seves obres, ens fa sentir l’obra com molt propera nostre i molt actual. Te una habilitat especial per plasmar en el seu text, discussions sobre la responsabilitat, l’amor , la culpa en aquests dos personatges, en Tom Sergeant i la seva antiga amant Kyra Hollis, emmarcat en un Londres suburbial que tan be ens mostra la excel·lent escenografia del Teatre Goya.
El loft londinenc es converteix en el punt de trobada entre el ric propietari d’una cadena de restaurants (ja amb 60 anys).. i la seva ex-amant, una madureta professora, 20 anys menor que ell, compromesa socialment…. el loft esdevé gairebé un confessionari d’amors perduts i on s’adonaran que la vida no te marxa enrere possible.
L’obra estrenada al 1995 al Teatre Nacional de Londres, és una de les que ha obtingut mes èxit a Broadway aixi com en el West End i arreu del mon.
