Arxiu d'etiquetes: CELEBRARÉ MI MUERTE

– 114 –  Teatre – CELEBRARÉ MI MUERTE (🐌🐌🐌🐌) ———- La Beckett (temp. 19/20 – espectacle 075) – 2020.01.19

CELEBRARÉ MI MUERTE (temp. 19/20 – espectacle nº 075)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir diumenge, a la sala de baix de La  Beckett, vam veure la segona de les propostes del cicle “Memento mori.Recordem-nos de morir”, que ens van presentar en roda de premsa el dimarts dia 14, CELEBRARÉ MI MUERTE de Marcos Hourmann, Alberto San Juan i Víctor Morilla.

CELEBRARÉ MI MUERTE, parla de l’eutanàsia i al mateix temps és una biografia del protagonista, Marcos Hourmann, un metge que no és actor, i es va veure involucrat en un fet que li va canviar la vida, a ell i a la seva família.

El 28 de març de 2005 la vida del cirurgià Marcos Hourmann va canviar per sempre. De matinada, Carmen, una pacient de més de vuitanta anys va arribar al servei d’urgències de l’hospital on treballava. Sotmesa a un gran patiment físic, el pronòstic només li donava unes hores d’esperança de vida.

La pacient i la seva filla li van demanar que acabés definitivament amb el seu patiment. Marcos, saltant-se tot protocol mèdic, li va injectar 50 mg de clorur de potassi a la vena. Va morir al cap de pocs minuts. I Hourmann va fer quelcom que mai no havia fet ningú en aquest país: va deixar escrit a l’informe què havia passat. 

En aquell moment no va passar res, ell li va explicar les circumstàncies de la seva decisió a la seva responsable i va continuar treballant com sempre, tornant a casa, a Barcelona, de matinada des de l’hospital de Tarragona.

Uns mesos més tard, una desavinença amb un company de feina per una guàrdia, va provocar que l’hospital el denunciés, Marcos rebia una notificació del jutjat: estava acusat d’homicidi fet pel qual podia passar fins a deu anys a la presó.

La por de perdre la llibertat i ser empresonat, li va fer acceptar un pacte oferit per la fiscalia, a canvi de reconèixer que havia practicat eutanàsia, però amb el ferm convenciment del fet que qualsevol persona pot decidir quan i com ha de morir. El pacte va ser un any de presó a canvi de reconèixer la seva culpabilitat per un “delicte”. Com que no tenia antecedents penals, no havia d’ingressar a la presó. El pacte, no li impedia pas de continuar exercint la medecina.

Continua llegint