Arxiu d'etiquetes: CCCB

– 317 – Roda de premsa GREC Festival – CREACIÓ COMUNITARIA – Palau de la Virreina – 2019.06.13 (temp. 18/19 – RdP 056)

GREC Festival – CREACIÓ COMUNITARIA (temp. 18/19 – RdP nº 056)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest passat dijous van haver-hi dues rodes de premsa seguides, corresponents a espectacles que es podran veure al GREC Festival de Barcelona. La primera d’elles per presentar propostes de Creació Comunitària.

Eva Garcia ens va presentar 3 creacions comunitàries englobades dins del programa “Art i Part” del Barcelona Districte Cultural de l’Institut de Cultura. Tots ells són projectes en el que són convidats veïns de la ciutat a prendre part activa com a creadors.

El resultat d’aquests projectes es podran veure a:

  • 4 de JuliolArt i Part Gòtic – El projecte Pati de veïnes és un procés de creació d’una obra de teatre musical, organitzada per un partenariat d’entitats, artistes, veïnes i veïnes en una recerca creativa sobre el seu barri.

Teatre Comunitari La Bonne – Gratuït

  • 6 de JuliolArt i Part Poble-sec – Projecte Barricidi, que dona veu al veïnat i a col·lectius que estan patint directament o indirectament les conseqüències de la gentrificació del barri als últims anys. Per això, va de la mà del Sindicat de Barri i dona suport a les reivindicacions contra els desnonaments i tancaments de petits comerços.

Teatre Comunitari Itinerant Espai de sortida; Casa de la Premsa – Gratuït

  • 6 i 7 de JuliolArt i Part Besós – Una recerca en les poètiques del CIRC i els llenguatges del cos, integrant els coneixements, disciplines artístiques i experiències existents al barri, amb l’objectiu de viure plegades un procés de creació i mostra d’art col·laboratiu.

Circ Comunitari Plaça Nando (Carrer Alfons el Magnànim, 47) – Gratuït

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Teatre – OUR DEATH WON’T HURT ANYBODY – Part 1 (🐚) – Teatre del CCCB – 2018.07.06 (temp. 17/18 – espectacle  nº 338)

OUR DEATH WON’T HURT ANYBODY (temp. 17/18 – espectacle nº 338)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Voler assistir al més gran nombre d’espectacles possibles dins d’un Festival com el Grec, comporta els seus riscos, i ahir va ser un clar exemple, perquè ens vàrem equivocar de ple en l’elecció d’aquest OUR DEATH WON’T ANYBODY (La nostra mort no farà mal a ningú).

Erròniament nosaltres crèiem que era un tipus d’espectacle semblant als que “El Teatro de los Sentidos” ens té acostumats i precisament per això el vàrem escollir entre les més de 80 propostes del Festival, però malauradament no vàrem poder connectar amb l’espectacle ni tan sols un minut; és més, al quart d’hora de començar, ja desitjàvem que arribes la mitja part, per poder sortir de la sala i fugir, cames ajudeu-me.

Hem vist la major part dels espectacles de la companyia “El Teatro de los Sentidos” des de la primera producció que varen representar al CCCB i que vàrem tenir la sort de poder aconseguir les poques entrades disponibles; des d’aquell esdeveniment que ens va “marcar” per sempre, precisament per la seva bellesa; des de llavors hem estat uns fidels seguidors dels seus treballs.

Crec que és la primera vegada, en 30 anys, que col·laboren amb una altra companyia, i per tant aquesta OUR DEATH WON’T …, no es pot considerar una producció creada per ells, perquè la seva participació ha estat quasi exclusivament d’assessorament a la companyia “Tang Shu-Wing Theatre Studio” amb residència a la ciutat de Hong Kong. El muntatge ha estat dirigit per Tang ShuWing, titllat al seu país com a l’Alquimista Minimalista.

Continua llegint

– Exposició interactiva – BJÖRK DIGITAL (🐌🐌🐌🐌+🐚) – CCCB – 2017.10.16 (temp. 17/18 – espectacle nº 70)

BJÖRK DIGITAL – (temp. 17/18 – espectacle nº 70)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ja en el temps de pròrroga, i de fet en la seva última setmana hem anat a veure aquesta exposició immersiva de realitat virtual de l’artista islandesa Björk Guðmundsdóttir coneguda arreu del món com a Björk.

L’exposició és un recorregut per alguns dels temes principals de Vulnicura, un dels àlbums més íntims i lloats de la cantant, que va crear després de la separació de la seva parella, el videoartista Mathew Barney que després de quinze anys de convivència, va iniciar una relació amb una de les seves col·laboradores. 

Björk Digital és un recorregut per la muntanya russa de la seva caiguda, mort i resurrecció.

En aquesta exposició es presenten les obres digitals i de vídeo produïdes per les col·laboracions de la icònica artista amb alguns dels millors artistes visuals del món.

Tecnologies com el vídeo panoràmic, el so envolupant, la realitat virtual 360°, les imatges 3D o els comandaments i cascos d’RV permeten a l’espectador desconnectar de la seva realitat per interactuar amb l’univers de l’artista.

En paraules de la mateixa Björk: La realitat virtual no és només una continuïtat natural del vídeo musical, sinó que té un potencial teatral encara més profund, ideal per a aquest viatge emocional.

Continua llegint

– Exposició – ARISSA. L’ombra i el fotògraf, 1922-1936 (***) – Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB – 22/11/2014

Aprofitem que ja estem dins del CCCB, per tal de veure un altra exposició fotogràfica de la qual no havíem sentit a parlar gairebé res i que ens va sorprendre molt favorablement; es tracta de ARISSA. L’ombra i el fotògraf, 1922-1936

IMG_5521-imp

Antoni Arissa (Sant Andreu 1900 – Barcelona 1980) va ser probablement el fotògraf que va aplicar d’una manera més interessant els principis de la Nova Visió al nostre país i és un dels fotògrafs de referència del segle XX. La progressiva implantació dels principis de la typophoto, promoguts per Laszlo Moholy-Nagy, va propiciar el naixement d’un nou llenguatge visual en el qual la fotografia es va convertir en la substituta del dibuix, renovant el disseny de cartells, llibres, revistes i diaris. Arissa, impressor d’ofici, treballant des de Barcelona, es va inserir plenament en aquesta tendència.

Exposicio ARISSA - cccb 01-impLa mostra que ara acull el CCCB es compon de més de 160 fotografies en blanc i negre que recorren la seva trajectòria professional a través de tres blocs estilístics: el pictorialisme, entre 1922 i 1928; l’evolució cap a les solucions visuals de la modernitat fins al començament dels anys trenta i la Nova Visió, des de 1930 fins al 1936, quan Arissa s’incorpora plenament a les avantguardes fotogràfiques.

Us deixem una mostra per tal de què us animeu a visitar-la.

This slideshow requires JavaScript.

Cargol fotograf

– Exposició – WORLD PRESS PHOTO 2014 (***) – Centre de Cultura Contemporàniea de Barcelona – CCCB – 22/11/2014

Aprofitem el cap de setmana i ben d’hora el dissabte al matí estàvem al CCCB, com acostumem cada any per tal de veure WORLD PRESS PHOTO 2014, sense gaires aglomeracions, aquesta exposició de fotografies que ens agrada tant. Cal donar les gràcies a la nostra amiga Maria Lluïsa, que ens va facilitar dues invitacions. La tranquil·litat de bon matí va durar només mitja hora i val a dir que quan havia passat més d’una hora l’aglomeració era brutal i gairebé impedia poder gaudir de l’exposició.

This slideshow requires JavaScript.

A la desena edició de l’exposició internacional World Press Photo, podem veure les 130 fotografies guanyadores del prestigiós premi internacional de fotoperiodisme. Aquest any, la selecció compta amb cinc guanyadors de la ciutat: Pau Barrena, en la categoria de Retrats a l’entorn….

World Press Photo 2014 1

Pau Barrena

Continua llegint

– Exposició – ESPRIU: He mirat aquesta terra (***) – CCCB – 15/02/2014

Ahir dissabte 15 de febrer, abans d’apropar-nos de nou al Liceu per tal de veure Les Ballets de Montecarlo, varem aprofitar per veure per fi l’exposició Espriu. He mirat aquesta terra, que estarà al CCCB fins al 16 de març de 2014.

Panorama7ESPRIU - cccb 2-imp

ESPRIU - cccb 12-imp

L’any 2013 es commemoren els cent anys del naixement de Salvador Espriu (1913-1985). El CCCB, en col·laboració amb la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, organitza un dels actes centrals de l’Any Espriu: l’exposició Espriu. He mirat aquesta terra, que apropa al públic la trajectòria creativa i vital de l’escriptor per mostrar no sols la importància cabdal de la seva figura per a la cultura catalana, sinó també la complexitat i riquesa de la seva obra que transcendeix qualsevol etiqueta i que fa d’Espriu un clàssic atemporal.

Continua llegint

– Exposició – PASOLINI – Roma (***) – CCCB – 13/07/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Pasolini - CCCB 1-impPasolini - CCCB 29-imp

Pasolini - CCCB 28-impPasolini - CCCB 2-imp

Pasolini - CCCB - Cartell

Aprofitem que tenim Teatre al CCCB per anar un parell d’hores abans i veure per fi l’exposició que teníem pendent de veure. No te perdò ja que tenim accés gratuït al ser AMICS del CCCB i paguem una quota anual per accedir a totes les seves propostes.

de Pier Paolo Pasoloni en sabíem ben poc, potser únicament que era director de cinema i que les seves pel.licules ens emblaven força estranyes i teníem fama de ser escandaloses i provocatives…. però és clar, llavors érem massa joves i no teníem la visió de la cultura de la que ara disposem.  Ens agradaria revisar alguna de les seves pel.licules en l’actualitat.

Pasolini va néixer a Bolonya, ciutat de tradició política esquerrana. Era fill d’un soldat que es va fer famós per salvar la vida de Benito Mussolini. Pasolini començà a escriure poemes als set anys d’edat en furlà, llengua materna de la seva mare, i els publicà per primer cop als 19 mentre estudiava a la Universitat de Bolonya.
Fou reclutat durant la Segona Guerra Mundial; capturat pels alemanys, aconseguí escapar. Després de la guerra, es va unir al Partit Comunista Italià a Ferrara però en fou expulsat dos anys després a causa de la seva oberta homosexualitat.
El 1945 fou un dels impulsors de la Società Peética Antizorutiana, impulsora de la literatura moderna en furlà, i fundaria el 1947 el grup literari Risultive o Cortese di Furlan, amb el qual contactaria amb Novella Cantarutti o Josef Marchet. Cap el 1961, però, ho deixà per a dedicar-se al cinema en italià.
Com a director cinematogràfic (s’inicià el 1961) ha creat una mena de segon Neorealisme, explorant els aspectes de la vida quotidiana, en un to proper al de la commedia dell’arte.

Fotografies de la pagina web de l’exposició del CCCB

Pasolini va morir a mans d’un jove marginal, que el va envestir amb el seu propi cotxe, en el balneari popular d’Òstia. Aleshores era un intel·lectual àmpliament reconegut i gaudia d’una posició econòmica acomodada. No obstant això, durant les primeres investigacions, les declaracions del presumpte jove assassí sobre que el va matar degut al fet que el director li proposava tenir relacions sexuals, no van convèncer a tota Itàlia i sempre va surar en l’ambient les teories que certes persones poderoses del govern desitjaven mort al director a causa de les crítiques que feia contínuament a través de les seves pel·lícules, els seus llibres i els seus discursos polítics.
Més recentment, a l’abril de 2005, unes noves declaracions del suposat assassí, qui ha assegurat que van ser en realitat tres joves qui li van llevar la vida a Pasolini aquella fatídica nit de novembre de 1975, van provocar que un ampli sector de l’entorn polític i cultural d’Itàlia demanés la reobertura del cas per a esclarir el crim.
La nit abans de morir va donar una entrevista, avui famosa, a Stampa Sera, en la que recorda del perill del feixisme: Intervista di Furio Colombo a Pier Paolo Pasolini

L’exposició “Pasolini Roma” s’apropa a Pasolini a través de les seves relacions amb Roma. I aquest acostament significa entrar de dret en tot el que constitueix i defineix Pasolini: la poesia, la política, el compromís civil, el sexe, l’amistat, el cinema.

Continua llegint

– Exposició – El Paral·lel, 1894-1939 – Barcelona i l’espectacle de la modernitat (*****) – 05/01/2013

… per MIQUEL GASCÓN

La segona exposició que varem poder veure el dia 5 de gener, (ja fa unes quantes setmanes), és senzillament una meravella d’exposició… i mes encara per la gent que estimem el Teatre. Una època que no vaig viure però que convé conèixer per saber una mica mes de les arrels de la nostra cultura.

Paral_lel

El Paral·lel, 1894-1939 – Barcelona i l’espectacle de la modernitat (*****) i que jo ja havia vist fa unes setmanes, però volia tornar-la a veure amb mes tranquil·litat amb l’Imma, perquè considero que es tracta d’una exposició de les imprescindibles i que no us podeu perdre. Estarà al CCCB fins al 24/02/2013.

Exposicio El Paral·lel 14-imp

El Paral·lel, 1894-1939 – Barcelona i l’espectacle de la modernitat

Aquesta mostra explica com i perquè sorgeix una nova àrea d’espectacles a la ciutat de Barcelona i tot allò que s’hi esdevé durant més de 40 anys. L’avinguda del Paral·lel va acollir una oferta cultural genuïna i única a Europa, per la seva magnitud i singularitat. Un conjunt de manifestacions de la cultura popular i de masses fruit d’unes circumstàncies històriques que transformen el paisatge social, econòmic i polític i instal·len la ciutat de Barcelona en la modernitat amb totes les seves contradiccions.

14-Terrassa_del_Cafe_EspanolExposicio El Paral·lel 7

Exposicio El Paral·lel 1

05-Domingo08-Picasso10-Barradas

04-Opisso

Continua llegint

– Exposicions CCCB – World Press Photo 2012 (***) – 05/01/2013

per MIQUEL GASCÓN

El dissabte 5 de gener ens varem aixecar amb ganes de visitar el CCCB, per tal de veure dues exposicions; la primera ja a punt de finalitzar, és una de les meves preferides i cada any intento no perdremela…. es tracta de la World Press Photo 12 (***) – Mostra Internacional de periodisme professional.

World Press Photo 12 - 12

World Press Photo 12 - 2World Press Photo 12 - 9

World Press Photo 12 - 7

Es el vuitè any consecutiu que arriba a Barcelona l’exposició internacional World Press Photo al CCCB. Aquest any la mostra recull les 156 fotografies guanyadores del prestigiós premi internacional de fotoperiodisme, i en aquesta edició compta amb un fotògraf català, Samuel Aranda, com a guanyador de la màxima categoria del concurs, el World Press Photo of the Year 2011, amb una imatge presa durant les revoltes al Iemen. El fotògraf exposa una sèrie de fotografies realitzades per ell amb capacitat d’emocionar l’espectador.

Continua llegint