Arxiu d'etiquetes: Catalina Florit

– 040 – Teatre – ROSTOLL CREMAT (🐌🐌🐌🐌) – Teatre de la Biblioteca de Catalunya – (temp. 19/20 – espectacle 023) – 2019.11.14

ROSTOLL CREMAT (temp. 19/20 – espectacle nº 023)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Una proposta que es va estrenar dins del Festival Grec 2019 amb dues representacions al Mercat de les Flors, s’estrena de nou a Barcelona, al Teatre de la Biblioteca de Catalunya, on farà estada fins al dia 1 de desembre.

ROSTOLL CREMAT és una història de cobdícia i ambició ambientada a Mallorca, una al·legoria de la societat en què vivim. Un text de Toni Gomila magistralment dirigit per Orilol Broggi.

La “Rondalla d’en Joanet de sa Gerra” (recollida per Mossèn Alcover a les seues Rondalles d’en Jordi des Racó) és el punt de partida per a la construcció d’una metàfora sobre la indústria de l’oci i del turisme.

Mallorca com a desert, com un gran arenal, un ermàs on res no hi arrela, i que conviu amb la destrucció natural i humana, sinó amb perfecta harmonia, amb perfecta despreocupació.

En Toni Gomila i l’Oriol Broggi, han construït una proposta que parteix d’aquesta rondalla i afegeix textos que formen part d’obres de Shakespeare (Macbeth, el rei Lear), Henrik Ibsen  (L’enemic del poble) o Txékhov (L’hort dels cirerers i L’oncle Vania), i evidentment els textos del mateix autor, per parlar de la Mallorca on es busca el sol dia i nit, la que s’omple de turistes que han estat acollits pels habitants de l’illa com si fossin l’única font de riquesa possible.

Una història que comença als anys 30 del segle XIX quan Georges Sand hi anà amb Frederic Chopin per passar-hi un hivern i parlà dels mallorquins com “orangutans”. Una proposta on tant l’autor com el director volen fer reflexionar sobre l’impacte del turisme a la societat actual a partir del bagatge que don la literatura.

Una proposta que ens descriu una “tragèdia”, la de la “destrucció” d’una illa,  en to de comèdia.

La rondalla ens explica com la família d’en Joanet (Toni Gomila), va passant de dècada en dècada, de viure en una gerra, a tenir una barraca, una casa petita, una gran casa, un palau, …. Seran metges, batlles i reis. La seva ambició no té límits, arribant a demanar a Sant Pere (magnífic Joan Toni Sunyer en aquest paper), que volen ser el mateix Jesús. La dona d’en Joanet (Catalina Alorda) sempre vol tenir o ser, una mica més. Només la filla petita de la família (Catalina Florit) lluita per fer raonar sobre la inviabilitat de tanta ambició i la destrucció que provoca la massificació turística.

Continua llegint

– Teatre – PECCATUM (🐌🐌🐌🐌) – La Seca Espai Brossa – 2017.09.22 – (temp. 17/18 – espectacle nº 30)

PECCATUM (temp. 17/18 – espectacle nº 30)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I sense interrupció baixem de la Sala Leopoldo Fregoli a la Sala Joan Brossa de La Seca on ens espera la proposta de Toni Gomila, Peccatum.

Entrem a la sala on les cadires estan disposades en forma circular al voltant d’un petit “escenari” també rodó. Una posada en escena de Joan Miquel Artigues que permet una gran proximitat amb el públic. Fum i foscor per iniciar l’espectacle.

Pornorondalles. Rondalles verdes, rondalles pecadores, rondalles brutes, fragments, retalls i bocins dels nostres contes més populars recollits per Mossèn Alcover i servits en clau d’humor polissó, subtil i tal vegada un poc grosser per Toni Gomila i Catalina Florit, que sense prejudicis ni preconceptes afloren i desfloren rondalles, folkloren i desfolkloren, cullen i despullen, fiquen i desmitifiquen, menteixen i desmenteixen, i sobretot juguen i es diverteixen amb tota casta de vicis, pecats, verdors i brutors presents en la cultura popular de transmissió oral.

Un recull de rondalles mallorquines, vicis i pecats presents en la cultura popular que aquests dos actors ens han presentat d’una manera que el gest més groller sembla elegant i les irreverències passin desapercebudes o no ho semblin. Ens presenten un mostrari de rondalles per valorar el que per Mossèn Alcover era pecat, el que tapava i el que mostrava sense pudor, aquelles coses que el poble considerava correctes i les que no, d’allò que era considerat obscè i ara ens fa riure.

Mossèn Alcover afirmava que dins del meu “Aplech” no hi ha l’element pornogràfic que tant abunda dins totes les literatures populars.

Toni Gomila (Acorar i Al nostre gust) i Catalina Florit (Homenatge) han jugat amb nosaltres, ens han fet riure i ens han deixat literalment bocabadats davant d’un llenguatge que sembla creat per explicar històries. Amb una gran expressivitat gestual, una posada en escena molt senzilla i divertida i un estil narratiu propi, ens porten al món de les rondalles mallorquines que formen part de la identitat de les Illes Balears.

Continua llegint