Arxiu d'etiquetes: Catalina Calvo

– 295 – Teatre – NEGRATA DE MERDA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2019.05.30 (temp. 18/19 – espectacle nº 214)

LA PARTIDA D’ESCACS (temp. 18/19 – espectacle nº 214)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Tot just dimecres vam assistir a la roda de premsa de presentació de NEGRATA DE MERDA, una proposta de La Pulpe Teatro que forma part d’El Cicló, del Tantarantana. I abans-d’ahir dijous vam poder anar a veure la representació.

Aquesta proposta que es va estrenar el mateix dimecres, ha  obtingut el premi de teatre “Ciutat de Manacor Jaume Vidal i Alcover 2018” i el text ja ha estat publicat per l’editorial Món Llibres.

Una proposta escrita i dirigida per Denise Duncan (Costa Rica, 1979), afrodescent, que viu a Barcelona des del 2005 i és cofundadora de la companyia La Pulpe Teatro, creada en 2011, i als que nosaltres vam conèixer amb “Absentee” en 2014, en aquest mateix teatre.

La seva reconeguda trajectòria en el món de la dramatúrgia i la direcció, l’ha portat a ser nomenada autora resident de la Sala Beckett per a la temporada 2019-2020, on desenvoluparà el projecte de la negritud a Catalunya i Espanya.

Denise Duncan està convençuda que el seu color de pell, “l’obliga” a intentar fer que la societat entengui que la diferència entre dues persones està en la ment, que l’important són els valors de la persona, no el seu color, identitat sexual, ideologia o religió. Ella ha viscut la discriminació en primera persona i creu que és molt difícil que una persona que no l’ha patit pugui entendre el que ella ha sentit en determinats moments de la seva vida. S’ha sentit menyspreada a Costa Rica i aquí. Està convençuda que les diferencies són valuoses i no motiu de discriminació, defineix el seu treball com una forma d’activisme afrofeminista.

NEGRATA DE MERDA ens enfronta als comportaments contradictoris que tots hem tingut, a la distància entre el que diem i el que fem. Una peça que posa el focus en determinats comportaments i maneres de veure el món. Una proposta que ens convida a reflexionar sobre les microviolències existents a la nostra societat i sobre els prejudicis que no com capaços de reconèixer.

Continua llegint

– Teatre (monòlegs) – FRANKENSTEIN (🐌🐌🐌🐌+🐚) & MACBETH  (🐌🐌🐌🐌)  – Laboratorio Teatro – 2018.02.04 (temp. 17/18 – espectacles nº 189 i 190)

FRANKENSTEIN (temp. 17/18 – espectacles nº 189) 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Laboratorio Escuela de Expresión Corporal Dramática” és l’escola de teatre de Laboratorio Teatro, dirigida per Jessica Walker, local situat a tocar del Mercat de Sant Antoni.

Amb més de 18 anys d’història a Barcelona, és una escola de teatre experimental conscient, per tal de connectar la tècnica i l’esperit. Combina el teatre físic, la meditació, la investigació escenogràfica i dramatúrgica mitjançant una metodologia que fa servir la improvisació, la investigació corporal i tècniques del clown, de la dansa i del ioga.

Havíem sentit a parlar dels monòlegs i duets que ofereixen els estudiants d’aquesta escola oberts al públic, i malgrat que som assidus a les propostes escèniques d’aquesta companyia, la veritat és que aquest tipus de representacions, diguem-ne “especials”, se’ns havien escapat fins ara. Diumenge, en sortir del Versus Teatre, finalment vam poder assistir a dos dels tres monòlegs que s’ofereixen aquest mes de febrer.

El primer monòleg que vam veure va ser FRANKESTEIN o el modern Prometeo, basat en la novel·la El Monstre de Frankestein de Mary Shelley (1797-1851), que va escriure quan tenia només 19 anys.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Neiran Tejeiro Paul, nascuda a Filipines, va estudiar disseny gràfic a Vitòria i actualment estudia a Laboratorio.

Ella ens ha ofert una adaptació lliure d’aquesta novel·la que és un romanç de terror gòtic, considerada la primera obra de ciència-ficció de la història. La història de Victor Frankesteien, un estudiant de ciències que dóna vida a un monstre en el seu laboratori. I ens ho explica des de la perspectiva del monstre que es veu obligat a viure sol i amagat de la resta del món. Un monstre que recrimina al seu creador, la seva lletjor i la seva solitud.

Continua llegint