Arxiu d'etiquetes: CARMEN

– Òpera – CARMEN (🐌🐌🐌🐌) de Georges Bizet – Gran Teatre del Liceu – 17/04/2015

També al Gran Teatre del Liceu, no posen cap problema per assistir la nit de l’estrena de l’òpera CARMEN i ens canvien les nostres entrades de 4art pis per què puguem anar amb el nostre “descapotable” al fons de platea.

Ja he dit en més d’una ocasió que aquesta òpera és una de les que em va introduir en el món de l’òpera fa més de 40 anys, quan anàvem a una llotja del tercer pis del Liceu que l’empresa on encara treballo, posava a la nostra disposició gratuïtament…. eren altres temps !!!

Carmen Liceu

Ara tot just fa 5 anys vàrem veure aquesta mateixa producció amb la mateixa posada en escena signada per Calixto Bieito en el mateix teatre del Liceu i ens va encantar; tot s’ha de dir que sempre he estat un gran admirador de Calixto Bieito en tot el que ha fet, tant en Teatre com en les gairebé una cinquantena d’òperes que ha signat, i també admirador en la seva època de director artístic del Teatre Romea, des de l’any 1999 fins al 2008.

Potser de tantes vegades que he vist aquesta producció, tant en directe com a través del DVD que en el seu dia vàrem comprar, ja no em sorprèn en el que en el seu dia va escandalitzar als més puristes liceistes de l’època; tot a i això, aquesta producció a banda de la baixada de calces i del maletilla torejant nu sota un gran toro d’Osborne, crec que es recordarà molt més per el trencador amb la manera de representar aquesta conegudíssima òpera, tenint en compte que a més o fa amb un escenari gairebé buit.

Continua llegint

– Òpera al cinema – CARMEN (*****) de Bizet (3/9) – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 01/11/2014

L’òpera CARMEN del compositor francès Georges Bizet (1875), ha estat per mi l’òpera que sempre m’ha agradat més, encara que no va ser la primera que vaig veure en directe; l’he vist i escoltat desenes i desenes de vegades, i encara avui en dia se’m posa la pell de gallina quant escolto la música i les àries que tinc memoritzades des del primer acord a l’últim.

Carmen-Slide

De les moltes versions que he pogut veure en directe i a través de gravacions al Cinema o en DVD, la que potser em va impactar més favorablement des del punt de vista de la posada en escena va ser la d’en Calixto Bieito al Liceu al setembre del 2010 (un mes abans de començar a escriure aquest Blog). Va ser un trencament brutal en la forma carrinclona i d’olor a naftalina en què sempre s’havia representat; aquesta proposta la tornarem a poder veure aquesta temporada de nou al Liceu, a partir del 17 d’abril del 2015.

La versió que hem pogut veure aquest últim cap de setmana en directe des del Metropolitan de New York, des d’aquest punt de vista no té res a veure, ja que es tracta de la versió clàssica i absolutament fidel amb el llibret (Henri Meilhac/Ludovic Halévy/Prosper Mérimée), pensat al segle XIX, i amb una història que es desenvolupa a l’Andalusia del 1820.

carmen_met3

No aporta res de nou, a aquesta imatge negra de l’Espanya profunda d’aquella època, farcida de dones de mala reputació (dona treballadora= prostituta), toreros, guàrdia civil, contrabandistes i personatges de caràcter caspós, que a mi particularment tant em repugna. És la imatge que aquesta òpera francesa ha contribuït a popularitzar, malauradament, d’aquesta Espanya que menyspreu profundament.

Tot i això, cal reconèixer que l’escenografia giratòria de Rob Howell, l’he trobat molt encertada, si pensem que vol reflectir fil per randa la història tal com va ser escrita, amb solucions imaginatives i força espectaculars com la darrera escena, amb la visió al mateix temps de la mort de Carmen i el brau, fora i dins de la plaça.

Continua llegint