Arxiu d'etiquetes: Carlos Marquerie

– Festival GREC 2018 – Música Dansa – GRITO PELAO-ROCIO MOLINA (🐌+🐚) – Teatre Grec – 2018.07.18 (temp. 17/18 – espect.  nº 357 i RdP 112)

GRITO PELAO-ROCIO MOLINA (temp. 17/18 – espectacle nº 357)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimarts d’aquesta mateixa setmana va tenir lloc la roda de premsa de presentació d’aquest espectacle del Festival Grec, GRITO PELAO, de la companyia Rocío Molina amb Sílvia Pérez Cruz. Una roda de premsa accidentada que va començar amb retard perquè elles tornaven d’Avinyó i sembla que l’avió no va arribar quan tocava; malauradament la Sílvia es va trobar indisposada, i va excusar la seva presencia.

Com fem habitualment, us deixem l’àudio de la roda de premsa.

Aquest espectacle va ser estrenat al Festival d’Avinyó el passat dia 6 de juliol.

____________________

GRITO PELAO és una reflexió sobre la maternitat amb tres dones a escena i una quarta en camí. Carlos Marquerie ha fet una dramatúrgia orientada a destacar el profund desig de ser mare de la bailaora, Rocío Molina. Ella ha decidit tenir un fill, sola, perquè en aquest moment de la seva vida no té parella i ha decidit fer-ho amb inseminació artificial.

Ho desitjava des de fa molt de temps, ens parla de fins a cinc anys i creia que aquest desig incomplert feia que fins i tot artísticament aquest fet li impedia desenvolupar-se com ella desitjava. Ho ha aconseguit i per sort ara ja està embarassada de 18 setmanes; a partir d’aquest desig ha construït una coreografia, que sembla escrita des de les entranyes, malgrat que aquesta proposta la va començar a treballar molt abans del seu embaràs.

This slideshow requires JavaScript.

Des del començament ja sabem que no hem vingut a veure un espectacle com el que ens té acostumats la Rocío Molina, bailaora, a la que hem vist treballar a “Caída del cielo” o “Impulso” al Mercat de les Flors, ja que en aquesta proposta transforma el seu cos i la seva manera de ballar buscant, des de la quietud, una saviesa lligada al seu desig de ser mare, una recerca que uneix la vida i l’art, el ball i la pròpia identitat.

En aquesta proposta l’acompanya Silvia Pérez Cruz, amb una tria de cançons entre les quals dues especialment compostes per a l’espectacle amb lletres lorquianes. Amb elles dues comparteix escena Lola Cruz, la mare de Rocío.

Continua llegint