Arxiu d'etiquetes: Carlos Garrido

– 197 – Teatre – EL DRAGON VERDE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2019.02.28 (temp. 18/19 – espectacle nº 144)

EL DRAGON VERDE (temp. 18/19 – espectacle nº 144)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dijous vam fer cap al Teatre Gaudí per veure, a la sala petita, la nova proposta de Carlos Garrido Escènic anomenada EL DRAGON VERDE i amb el subtítol d’un viaje al inconsciente.

Una proposta basada en les teories de Carl Gustav Jung (1875-1961) metge psiquiatre, psicòleg i assagista suís, figura clau en l’etapa inicial de la psicoanàlisi i fundador de l’escola de psicologia analítica. Alumne de Sigmund Freud, de qui es va acabar distanciant, Jung va donar a la humanitat conceptes tan fonamentals com persona, introvertit – extravertit, complex, culpa, ….. També vol ser un homenatge a Richard Francis Carrington Hull (1913-1974), traductor al angles de l’obra de Jung que va residir molts anys a Mallorca.

Segons ens explica Carlos Garrido, autor i director del text i que actua com a conductor, la idea base és presentar una proposta en format mixt, que no és del tot teatre però tampoc és del tot una conferència, és una representació divulgativa d’alguns dels nostres processos mentals més profunds. Ell ho defineix com a Psicoformat.

Es tracta d’explicar conceptes fonamentals de la psicologia “junguiana”, l’ombra, l’ànima, la culpa, els somnis, els mites i arquetips, la individuació. Explicar en què consisteixen. Representar-los a través d’una història concreta. Ajudar a reconèixer aquests altres personatges que viuen en nosaltres. Les personalitats múltiples.

Existeix en la nostra ment una part que desconeixem? 
Expliquen les profunditats de l’Inconscient la nostra vida?
Viu algú desconegut dins de nosaltres?
Aquestes són les preguntes que planteja ‘El Drac Verd. Viatge a l’Inconscient’.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Xavi Núñez, interpreta esplèndidament la història d’un psicòleg, que a causa d’un canvi en la seva situació de parella, abandona el seu paper de psicòleg impertorbable capaç de controlar totes les situacions dels seus pacients, i entra en la mateixa dinàmica que alguns d’ells.

Continua llegint

– Teatre (169) – TE LO CONTARÉ EN UN VIAJE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 31.01.2017

TE LO CONTARÉ EN UN VIAJE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Com pots explicar que sents quan la teva vida canvia de cop i volta ? , quan el que fins ahir era important queda en segon termini ?, quan et diuen que a la teva filla li queden sis mesos de vida ?  com encarar això tot sol?  com ajudar l’Alba?

Doncs això és el que ens van explicar ahir en un magistral monòleg Ferran Terraza.

Un escenari buit, que representa un pis buit que en tancar les portes ja no tornarà a veure mai més, un pis on en Carlos ha viscut amb la seva filla Alba que ja no hi és i li ha deixat també un gran buit a l’ànima.

Una història real. Un pare i una filla enfrontats a la malaltia descobreixen que el camí de la superació i l’amor va més enllà del patiment i la desgracia. Un testimoni impressionant ple d’esperança i humanitat. Basat en el llibre del mateix títol.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dimarts era nit d’estrena al Teatre Gaudí i nosaltres “estrenàvem” també la sala, la “Sala pequeña”. En ocupar els nostres llocs a la fila 1, tres cadires al davant, fila 0 ens diuen, una d’elles l’ocupa una persona molt alta a la que demanem si pot canviar  el lloc i amablement ho fa tot dient: no hi ha problema, jo em sé el text de memòria….. era el mateix Carlos Garrido que després en acabar ens va dedicar el llibre que, inevitablement, vam comprar.

És el primer projecte de la companyia Teatre de l’Alba que van decidir adaptar el llibre en format monòleg i en un escenari buit, per donar tota la força a les reflexions d’un pare que evoca la lluita de la seva filla contra una malaltia mortal. Està dirigida per Alain Chipot actor, dramaturg i pedagog francès.

A través de les evocacions del pare “veiem” un pis de l’Eixample de Barcelona amb un llarg passadís que separa els dos mons, el del pare, escriptor i periodista que es tanca al seu despatx per treballar, i el de la filla, una adolescent que es tanca a la seva habitació i deixa permanentment els llums encesos. Una filla que porta un diari en el que escriu:  Vivo con un señor encerrado en una habitación, que cuando sale, no habla”.

Continua llegint