Arxiu d'etiquetes: Carles Solsona

– Teatre – LA REINA DE GRACIA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Fènix – 2018.06.25 (temp. 17/18 – espectacle nº 325)

LA REINA DE GRACIA (temp. 17/18 – espectacle nº 325)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb motiu de la celebració de la setmana de l’orgull LGTB de Barcelona, la Sala Fènix ha programat la representació de La Reina de Gracia, en dues úniques funcions, ahir dia 25 i avui 26 de juny.

Agraïm profundament a la Sala Fènix per portar-nos propostes com aquesta (malgrat que en principi sigui únicament per dues funcions) … propostes d’una gran qualitat, que segurament per desconeixement, no tenen cabuda a les xarxes de teatre comercial.

LA REINA DE GRACIA amb dramatúrgia i direcció de Carles Solsona va ser estrenada en l’Espai Maragall de Gavà el passat mes de maig. A Carles Solsona ja li coneixíem la seva tasca de direcció a “FRIDA KAHLO. VIVA LA VIDA” que vam poder veure en aquesta mateixa sala, però tot i que no és el primer text que escriu, no coneixíem la seva faceta dramatúrgica i el seu escriure en rima que ens ha agradat molt.

Hem descobert un text delicat i potent que ens ha arribat en forma de cop de puny a l’estómac, però també al cor, per la seva humanitat i tendresa.

Segons hem pogut llegir aquesta obra neix de la necessitat de parlar de dos temes, la soledat i els prejudicis. I sota aquesta premissa, i volent qüestionar les normes de la societat, va néixer la història de Dakota, una prostituta transsexual que viu al barri de Gràcia.

Una feina d’investigació i aprenentatge els va portar a dibuixar un personatge prenent com a referència a La Veneno (1964-2016), una vedette transgènere que va exercir la prostitució fins que va ser “descoberta” i es va convertir en personatge televisiu. Perquè no acabés sent un relat biogràfic, van fer que Dakota fos argentina i amb el llenguatge tan diferent van aconseguir allunyar el personatge de la persona referent real.

Una proposta que ha comptat també amb l’assessorament de Juan Pablo Mazorra, a qui nosaltres vam descobrir a la Vilella amb MIGRANTE.

No havíem vist mai treballar a Daniel Miras, l’actor que ha interpretat magníficament a Dakota; des de la proximitat i mirant-nos als ulls directament, ens ha fet totalment creïble el seu personatge i ens ha captivat per la seva entrega total. Una interpretació que no oblidarem en molt de temps.

Dakota, una persona que ha lluitat molt i continua lluitant per ser la persona que vol ser, la persona que de fet sent que és. Una dona atrapada en un cos d’home i que no pot fer la transició perquè el seu cos no accepta les hormones.

“Soledad” és el primer nom que va escollir en assumir el seu rol de dona, quan encara s’amagava als ulls de la societat. Dakota és el que pren quan s’instal·la a Barcelona i es mostra davant de tots com el que és, una “mujer con pene”.

Dakota és un ànima lliure, alegre, eixelebrada, malparlada i una apassionada de la vida.
Encara que diu ser una desgraciada, perseguida per la “Soledad”, viu com vol i fa el que li dóna la gana.
Per això i per altres coses és la reina del seu barri, la Reina de Gracia.

Diego Paqué ha acompanyat en Daniel en aquest monòleg posant veu i música a la rumba de la Reina. Amb la seva guitarra, dóna a la proposta el punt just de distensió fusionant-se de forma perfecta amb el relat.

Dakota no és un simple personatge, és una persona que ens porta a un viatge pels seus records, les seves pors, les seves emocions i en ell descobrim que no és diferent de nosaltres i que per sentir-se dona no cal deixar de ser físicament un home.

Potser caldria començar a deixar de parlar de gènere, perquè a la fi únicament som PERSONES.

La companyia TEATR3S va néixer a Gavà en 2014 de la mà de Carles Solsona, Marisol Salcedo i Daniel Miras. Alternen creacions pròpies, amb representacions de texts d’altres autors i, és una companyia en residencia en l’Espai Maragall de Gavà. Es van donar a conèixer amb Frida Kahlo que els ha fet girar per Mèxic i EEUU.

Tant de bo La Reina de Gracia tingui un llarg recorregut a les sales de tot Catalunya, perquè és una proposta molt honesta, un crit als sentiments més humans, al no gènere, a deixar de banda els prejudicis i un crit a l’esperança.

Antonio, Soledad, Dakota, una dona que malgrat el que ha patit decideix somriure i viure.

Dramatúrgia i direcció: Carles Solsona
Assistent de direcció i coach físic: Juan Pablo Mazorra
Actor: Daniel Miras
Músic: Diego Paqué
Vestuari: Diseños May \ Fotografía: El tío Carretilla \ Disenny publicitari: Vero Sánchez
Idioma: castellà – Durada: 80 minuts

– Teatre (326) – FRIDA KAHLO. VIVA LA VIDA (🐌🐌🐌🐌)- Sala Fènix – 05.08.2017

FRIDA KAHLO. VIVA LA VIDA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Magdalena Carmen Frieda Kahlo Calderón, més coneguda com a FRIDA KAHLO (1907-1954), va ser una reconeguda pintora mexicana, que va viure bona part de la seva vida a l’ombra de l’artista Diego Rivera, un destacat muralista famós per la seva tendència a plasmar obres d’alt contingut social en edificis públics de la ciutat de Mèxic.

A la Sala Fènix hem pogut veure aquest monòleg protagonitzat per l’actriu mexicana Marisol Salcedo, que encarna el personatge de Frida Kahlo, amb la presència permanent d’un retrat de Diego Rivera a l’esquerra de l’espai escènic. Ella està celebrant el “dia dels morts” una celebració molt popular a Mèxic… envoltada de calaveres pintades de colors i de la seva estimada “Catrina”, mentre espera a uns “convidats” molt especials.

Repassa davant nostre la seva tempestuosa vida al voltant del dolor constant, però també amb la seva gran força per viure el més intensament possible… una vida que en bona part està sotmesa a una passió desbocada pel seu gran amor, Diego Rivera, al que admira i estima profundament fins al punt de no saber viure sense la seva companyia, la seva mirada, les seves carícies.

Un text molt ben construït per Humberto Robles, que resumeix molt bé els pensaments les angoixes i les ganes de viure, malgrat les adversitats d’aquesta artista, que s’ha convertit avui en dia en un símbol de la cultura mexicana.

Una excel·lent interpretació,amb un llenguatge autènticament mexicà (com no podria ser d’un altra manera), expressions que reconeixem clarament com d’aquella cultura i un extraordinari moviment escènic que malgrat el petit espai de la Sala Fènix, sap treure-li tot el seu profit, en un costant diàleg amb el públic, on no existeix en cap moment la quarta paret.

Continua llegint