Arxiu d'etiquetes: Carles Alfaro

– 183 – Teatre – L’ÚLTIM ACTE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Goya – 2019.02.18 (temp. 18/19 – espectacle nº 133)

L’ÚLTIM ACTE (temp. 18/19 – espectacle nº 133)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Nit d’estrena al Teatre Goya, amb la tercera proposta de les quatre programades aquesta temporada, es tracta de L’ÚLTIM ACTE, que ens proposa una relectura de textos humorístics d’Anton Txékhov.

Carlos Alfaro i Enric Benavent han bastit aquesta proposta amb cartes, contes populars i relats humorístics que l’autor va publicar a la premsa sota el pseudònim Antoixa Txekhonté i amb altres textos teatrals curts com “Els danys del tabac”, “L’ós” o “El cant del cigne”. Anna Maria Ricart ha fet la traducció de tots els textos.

La peça gira entorn de Vassili (extraordinària interpretació de Francesc Orella), un actor d’èxit que amb setanta anys, ha estat el protagonista d’un gran homenatge per la seva carrera teatral. Després dels discursos i les lloances que ha rebut queda tancat als camerinos del teatre de la seva ciutat natal, a les fosques, oblidat de tots els que una estona abans l’afalagaven.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de David Ruano

El monòleg que interpreta durant la primera mitja hora Francesc Orella, és senzillament brutal. Una de les millors interpretacions que hem vist en molt de temps.

En creuar l’escenari desert en plena nit, trobarà tres esperits femenins (Nina, Bárbara Granados, Cristina Plazas), que es presenten com uns éssers màgics que habiten els teatres quan el públic ja no hi és.

Continua llegint →

– 104 – Teatre – JOSE K. TORTURADO (🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2018.12.05 (temp. 18/19 – espectacle. nº 080)

Deixa un comentari

JOSE K. TORTURADO (temp. 18/19 – espec. nº 080)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

I dimecres, després de “Llueven vacas” que ens havia deixat amb el cor encongit, ens vam dirigir al Off Romea per veure aquesta proposta de Javier Ortiz amb dramatúrgia i direcció de Carles Alfaro i interpretada per Iván Hermes : JOSÉ K, TORTURADO.

I com era de preveure, ens va acabar de trasbalsar ….

Javier Ortiz (Sant Sebastià 1948-Madrid 2009) era un periodista que durant els seus anys de militància antifranquista va patir la tortura policial. Va viure denunciant permanentment l’abús policial i els espais d’impunitat que existeixen a les societats anomenades democràtiques. I ho va fer des del periodisme.

Aquest text, “José K, torturado” està carregat de polèmica d’ençà que en 1998 Javier Ortiz va donar una conferència sobre la tortura en el Círculo de Bellas Artes de Madrid, que va provocar la sortida indignada de mig aforament enmig d’insults al ponent. L’editorial Atrapasueños va editar el text en 2009.

This slideshow requires JavaScript.

Carles Alfaro (València 1960) fundador de la companyia Moma Teatre (1982), és dramaturg, director, actor, escenògraf i dissenyador de llums. Ha treballat durant sis mesos per donar forma a aquest muntatge teatral, recuperant molts dels esborranys de la conferència d’Ortiz.

En paraules del mateix Carles Alfaro, “No vull saber gens de demagògies ni de moralines, m’interessen els problemes que implica tenir consciència. Es tracta de donar veu a tots: als morts, al botxí, als torturadors i al torturat de la manera més nua, per plasmar totes les contradiccions sense cap mena de rubor‘.

És més que evident que José K. és un “monstre” carregat de raons, encara que per nosaltres esdevinguin inacceptables.

Continua llegint →

– Teatre (206) – VÀNIA (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Petita – 09.03.2017

Deixa un comentari

VÀNIA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Anton Pàvlovitx Txèkhov (1860-1904) va escriure “La gavina”, “L’oncle Vània“, “Les tres germanes” i “El jardí dels cirerers” entre el 1896 i el 1904, quan va morir amb poc més de quaranta-quatre anys a conseqüència de la tuberculosi. Després del rotund fracàs que obtingué l’estrena de La Gavina l’octubre de 1896, Txèkhov havia sentenciat: «Mai més escriuré o muntaré cap altra obra de teatre». I malgrat tot, tres anys més tard havia escrit i tenia preparada per a l’escenari una nova obra, “l’Oncle Vània“.

“Oncle Vània” va ser estrenada el 26 d’octubre de 1899 al Teatre de l’Art de Moscou. Va ser un gran èxit. En aquella producció el paper d’Helena va ser interpretat per Olga Knipper que esdevendria, un parell d’anys més tard, la dona de Txèkhov.

Aquestes quatre obres plantegen un especial repte tant per al conjunt actoral com per al públic, perquè en lloc d’una acció convencional Txékhov ofereix un «teatre dels estats d’ànim». A l’obra de l’oncle Vània mostra els vestigis d’allò no dit i d’allò no fet; d’allò somiat i d’allò desitjat que no s’ha esdevingut però que roman cisellat en el rostre i esculpit en el cos, que aflora en els gestos. El moviment silenciós de l’ànima.

En aquest espai ja hem parlat d’aquesta obra alguna vegada, l’última va ser el 2014, en una versió de la Companyia Les Antonietes que vàrem poder veure a l’espai Lliure.

La companyia valenciana Moma Teatre, fundada per Carles Alfaro va estrenar aquesta proposta el dia 3 de febrer al Teatre Rialto de València després de passar pel “Temporada Alta” i els Teatros del Canal de Madrid. Ara ha aterrat a la Sala Petita del Nacional per oferir 5 representacions que han esgotat entrades abans de la primera.

L’acció té lloc a un espai indeterminat, i l’escenografia i vestuari està també despullada de qualsevol connotació de temps i espai. Una gran hamaca a la dreta de l’escenari, presideix les escenes de principi a fi, al mig un menjador i un aparador que guarda les begudes que consumeixen dos dels protagonistes. A l’esquerra un piano que la “Maman” toca amb assiduïtat. Es projecten imatges que fan pensar en els arbres i el bosc i entre escenes, sorolls de serradores i arbres que cauen.

Continua llegint →