Arxiu d'etiquetes: Carla Torres Danés

– 124 – Teatre – QÜESTIÓ D’HONOR (🐌🐌🐌🐌) – Dau al Sec (temp. 19/20 – espectacle 079) – 2010.01.23

QÜESTIÓ D’HONOR (temp. 19/20 – espectacle nº 079)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dijous 23 de gener, vam fer cap a la sala Dau al Sec, per tal de veure la proposta que Carla Torres Danés ha fet del text de Lutz Hübner, QÜESTIÓ D’HONOR. Una producció que ja es va poder veure en aquesta mateixa sala al mes de novembre i que nosaltres llavors ens la vàrem perdre en confondre l’hora i presentar-nos mitja hora tard.

En entrar a la sala ens trobem un escenari circular amb els espectadors distribuïts al voltant. A terra, pintats, una mena de grafitis i, dipositats, uns elements blancs etiquetats com les proves dels crims que veiem a les pel·lícules. Al fons un gronxador. Al sostre unes roses cap per avall. Al centre dues estructures cúbiques que semblen blocs de pedra. Tota la sorprenent escenografia és de Júlia López i Melià i Aitor Rodriguez Cabrerizo. Magnífica la idea del cotxe teledirigit.

Lutz Hübner (Helibronn-Alemanya 1964), basa aquesta obra en un cas real que va ocórrer a la ciutat de Hagen en 2004. Utilitza sempre un llenguatge que l’apropa al públic juvenil. Per l’obra QÜESTIÓ D’HONOR (Ehrensache) va rebre el premi Günther Rühle en 2010. Ha estat traduïda per Eduard Bartoll.

This slideshow requires JavaScript.

Un text que ens explica la història de dues noies que accepten passar un dia a Colònia, lluny de la ciutat on viuen, amb dos nois.

Un l’han conegut en una discoteca, l’altre és un company d’institut de les noies. El desenllaç d’aquesta sortida ja és conegut des del començament i l’obra ens mostra l’impacte dels fonaments patriarcals en la manera que tenen de relacionar-se.

Continua llegint

– 084 –  Teatre – NAUSEÉ (🐌🐌🐌) – La Badabadoc Teatre – 2018.11.23 (temp. 18/19 – espectacle. nº 064)

NAUSEÉ (temp. 18/19 – espec. nº 064)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir a La Badabadoc es respirava un ambient de nit d’estrena, nit de nervis, molts familiars i amics. Persones que trepitjaven per primer cop la sala i quedaven, d’entrada, atrapats per la seva calidesa.

Ahir es presentava la primera residència creativa de la sala, una comèdia dramàtica escrita i dirigida per Carla Torres Danés. Una peça anomenada NAUSÈE.

Carla Torres Danés (Barcelona, 1984) va fundar l’any 2014, Bambú cia. de teatre, una companyia amb actors amb i sense diversitat funcional, amb la qual ha dirigit sis muntatges i n’ha escrit els següents:  “Anònim venecià“, “dorms?“, “El mirador de les paraules que no puc dir” i “Suzanne“.

NAUSÈE ens parla del conflicte entre els somnis juvenils i d’infantesa i els enfronta amb la realitat que s’acaba imposant. Un text que ens porta dels records a la realitat que viuen els dos protagonistes de la història, la Ruth i en Marc.

La Ruth (Carla Abulí) i en Marc (Albert Roig) són dos amics de la infància que amb trenta anys decideixen independitzar-se i comparteixen un pis de vint-i-pocs metres quadrats al Poblesec (… i no a Gràcia on haurien desitjat). Un pis on han de compartir cuina amb altres veïns. Un pis on no hi ha parquet, ni calefacció, ni tan sols és fàcil ventilar perquè no té el balcó amb plantes amb el que la Ruth havia somiat.

Lluiten per sobreviure, ella treballa en tres llocs diferents mentre ell intenta fer realitat el seu somni de convertir-se en escriptor. Ella surt del fracàs d’un negoci que havia engegat i que també li ha costat la parella, ell viu aïllat, tancat en el seu propi mon. Ella vol superar el dol per la mort del seu pare.

NAUSÉE, que agafa el títol de l’obra de Sartre a la qual fa referència, és un viatge interior i existencialista que porta als dos amics a recordar les seves il·lusions, els seus somnis i que es veu interrompuda per la realitat que truca constantment a la porta i els fa despertar.

Continua llegint

– Teatre – LA MÀQUINA DE PARLAR (🐌🐌🐌🐌+🐚) – El Maldà – 2017.10.28 (temp. 17/18 – espectacle nº 87)

LA MÀQUINA DE PARLAR (temp. 17/18 – espectacle nº 87)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Es tracta de la reposició d’una peça estrenada el desembre de 2007 a la Sala Beckett i, que tal com ens van comentar a la roda de premsa, ha estat recuperada a partir d’una lectura dramatitzada que va tenir lloc la temporada passada.

El text i la direcció són de Victòria Szpunberg (Buenos Aires 1973), dramaturga establerta a Barcelona des de fa quatre dècades, i els actors que interpreten els personatges són Marc Rosich (senyor Bruno), Sandra Monclús (la màquina de parlar) i Jordi Andújar (el gos que dóna plaer).

LA MÀQUINA DE PARLAR, és una faula futurista que ens parla dels robots que s’estan introduint a les nostres llars i de com ens poden arribar a canviar la vida. Vivim envoltats de màquines cada cop carregades de més funcionalitats i a les que tan sols els hi falten atributs humans com la parla necessària per establir una conversa (no oblidem a Siri del món apple !!!!).

En aquesta peça un amo dominador, el senyor Bruno, i dues criatures parcialment robòtiques, que conviuen amb ell, una dona argentina que treballa de màquina de parlar i un gos dissenyat per donar plaer.

Un triangle amb més de tres puntes. Aquesta és la història d’una relació de poder, de dependència i, per què no, d’amor. Una història cruel i romàntica on les màquines i les emocions es fonen en una espiral d’esdeveniments al límit de l’existència.

Marc Rosich ha interpretat un convincent Senyor Bruno que viu en absoluta solitud i que busca la companyia de la màquina de parlar per alleugerir la seva vida dedicada a la feina, esperant un ascens que no arriba, la manca d’amics amb l’única presència telefònica constant d’una mare que només li parla de plantes. Ha interpretat un personatge d’una tendresa extraordinària.

Continua llegint