Arxiu d'etiquetes: Carla Rovira Pitarch

– 392 – GREC2019 – L’AMANSI (PA)MENT DE LES FÚRIES – Parking Shakespeare – (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 2019.07.31 (temp. 18/19 – espectacle nº 300)

GREC2019 – Parking Shakespeare – L’AMANSI (PA)MENT DE LES FÚRIES (temp. 18/19 – espectacle  nº 300)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I després de veure Titus Andrònic, tornem a les grades del Grec, per gaudir de la segona proposta de Pàrquing Shakespeare és L’AMANSI(PA)MENT DE LES FÚRIES que ja va posar en escena la companyia el 2009 sota la direcció de Pep García-Pascual. Ara, deu anys després, és la directora i dramaturga Carla Rovira qui la dirigeix.

Tal com comenta ella mateixa totes les obres de Shakespeare destil·len masclisme pertot arreu però aquesta obra, a més, basa la seva tesi en la necessitat de sotmetre les dones”.

Carla Rovira Pitarch és una autora totalment identificada amb el feminisme i en aquesta proposta posa el focus en la criminalització que es fa de l’ús de la ràbia per part de les dones, especialment quan aquestes mostren la seva “fúria feminista”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

D’ella recordem especialment “Aüc, El so de les esquerdes” i “Màtria” que vam poder veure a Fira Tàrrega en 2017. …. Clicant en els títols en vermell podreu veure la nostra ressenya.

Com ja és sabut, en aquest Festival Grec, …. han coincidit dues versions d’aquest text de  William Shakespeare, i les dues han volgut capgirar el text convertint-lo en un al·legat feminista tal com ens van comentar a la “Conversa Shakespeare face to face” que va tenir lloc el passat dia 17 de juliol.

La primera de les versions, la dels Pirates Teatre, anomenada “Les feres de Shakespeare”, amb direcció d’Adrià Aubert la vam veure el dia 6 de Juliol al Teatre Condal.

En la proposta que hem vist avui, Carla Rovira dona la volta a la violència que amaga el relat contra Caterina, la filla que no es comporta com hauria de fer-ho, i que ha de ser amansida, sotmesa, i al mateix temps denuncia el classisme amb els personatges de les dues criades. Per aconseguir-ho posa el focus en la masculinitat ridícula dels seus personatges masculins, sense perdre el to de comèdia de l’obra.

Continua llegint